Els dispositius d’allotjament d’emergència atenen més de 1.300 persones sense llar durant la pandèmia : Servei de Premsa

www.barcelona.cat

Els dispositius d’allotjament d’emergència atenen més de 1.300 persones sense llar durant la pandèmia

09/09/2020

Temps estimat de lectura: 7 minuts

L’Ajuntament reforça l’atenció a les persones sense llar des de l’inici de la crisi sanitària oferint aquests recursos a tothom que ho necessita, amb equipaments específics per a dones, joves i persones amb addiccions

Els dispositius es mantenen oberts i els centres específics es consolidaran més enllà de l’evolució de la pandèmia i la situació d’emergència

El 40% de les persones ateses provenien de situacions de mal allotjament o infrahabitatge i es van trobar sense sostre de forma sobrevinguda amb l’esclat de la pandèmia i l’aturada total de l’activitat pel confinament

Des del decret de l’estat d’alarma i fins a l’agost, els dispositius d’allotjament d’emergència posats en marxa per l’Ajuntament han atès 1.324 persones sense llar. Aquests sis equipaments, dotats globalment d’unes 700 places, han permès allotjar tant persones que prèviament es trobaven en situació de carrer com d’altres que de manera sobrevinguda s’hi van trobar a causa del confinament. Aquestes 700 places es van afegir a les 2.200 que l’Ajuntament i les entitats coordinades a la Xarxa d’Atenció a les Persones Sense Llar (XAPSLL) oferien ja abans de la pandèmia de forma estructural a Barcelona.

Barcelona ha ofert una resposta àgil a la crisi i des de pocs dies després de l’estat d’alarma ha atès totes les persones que ho han requerit sense distingir per procedència. Tanmateix, la comissionada d’Acció Social, Sonia Fuertes, ha assenyalat la necessitat de solucions estructurals per abordar la problemàtica del sensellarisme: “Hem assumit la responsabilitat i hem ofert una solució d’emergència per a les persones sense llar des del primer moment, però és imprescindible treballar en polítiques socials i d’habitatge que siguin preventives i transformadores i una millor coordinació entre totes les administracions perquè ningú no es vegi abocat al carrer.”

En els darrers anys, la meitat de les persones que s’han adreçat als serveis socials feia menys de tres mesos que eren a la ciutat. De les 1.324 persones ateses entre els mesos de març i agost als dispositius d’emergència, el 77% dormien a Barcelona abans d’entrar-hi. La resta s’estaven en altres llocs de l’àrea metropolitana, de Catalunya o d’altres punts, o bé no van voler comunicar d’on venien per temor a no permetre’ls utilitzar el dispositiu.

En aquest sentit, Barcelona manté oberts els dispositius d’allotjament d’emergència sense cap data prevista de tancament, excepte l’equipament de Pere Calafell, que està en obres des de finals de maig i que ha de reobrir les portes aquesta tardor. L’estratègia municipal passa per consolidar com a equipaments estables a la ciutat més enllà de l’emergència sanitària els dispositius per a dones, el d’atenció a persones amb addiccions i el de joves. Alhora, els darrers anys l’Ajuntament de Barcelona concentra els esforços en la creació d’espais que permetin garantir la privacitat i la intimitat de les persones ateses, com els equipaments de Tànger, el centre de Cal Muns, el centre Maria Feixa per a joves o el programa APROP.

Els diferents dispositius d’allotjament d’emergència són els següents:

Equipament Pere Calafell: obert entre el 20 de març i el 27 de maig, reobrirà a la tardor després d’obres d’acondicionament. Gestionat per Creu Roja, oferia 60 places per a homes. Les persones allotjades en el moment del tancament van ser derivades als pavellons de Fira, amb places lliures en aquell moment.
Equipament d’Atenció a Dones (EAD): ofereix 62 places només per a dones, seguint l’estratègia municipal de prevenció del sensellarisme femení i d’introducció de la perspectiva de gènere en el programa municipal d’atenció a les persones sense llar. Gestionat per Progess.
Pavellons de Fira a Montjuïc: oberts el 25 de març, disposen d’un total de 450 places (225 cada un) i estan gestionats per Creu Roja i la Fundació Salut i Comunitat. Un cop finalitzat l’estat d’alarma, a finals de juny, els dos pavellons de Fira van passar a oferir acollida nocturna, sopar i esmorzar, però davant del sorgiment de rebrots durant el mes de juliol i les noves recomanacions i restriccions de la Generalitat, es va reprendre l’atenció 24 hores. Les darreres setmanes el nombre de persones allotjades s’ha mantingut estable entre les 250 i les 300 persones i actualment no hi ha prevista cap data de tancament.
Equipament Pere Tarrés: depenent de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, atén persones en situació de carrer amb problemes d’addicció a alcohol o drogues. Gestionat per l’Associació Benestar i Desenvolupament, va obrir el 3 d’abril.
Equipament de joves: situat a una casa de colònies a Montgat, ofereix 40 places per a homes d’entre 18 i 23 anys. Gestionat per l’associació Superacció, va obrir el 16 d’abril.

Actualment, el total de persones allotjades als diferents dispositius d’emergència és d’unes 440.

Un 40%, en situació de sense llar de forma sobrevinguda

Els dispositius d’allotjament d’emergència es van obrir per oferir un lloc on confinar-se a tota la població que no tenia on fer-ho, tant a persones que ja dormien al carrer com a les que s’hi van veure abocades amb l’esclat de la crisi. Una de les principals conclusions de l’anàlisi de les dades recollides pels dispositius és que un 40% de les persones que hi han passat estaven en situació de mal allotjament o infrahabitatge abans de la covid-19, però no al carrer, i un 32% havien dormit al carrer a causa de la crisi.

La situació de vulnerabilitat de moltes persones que han utilitzat els dispositius d’emergència des del mes de març, s’explica per les dificultats a l’hora d’inserir-se al mercat laboral. Prop de la meitat de les 1.324 persones ateses o bé es trobaven en situació administrativa irregular (33,0%), o bé disposaven de permís de residència però no de treball (16,3%).

Control i prevenció de la covid-19 als dispositius d’emergència

La prevenció i control de la covid-19 als dispositius d’allotjament i emergència, gestionada en col·laboració amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona, ha estat satisfactòria, amb un total de 31 positius per PCR d’entre les més de 1.300 persones usuàries dels recursos.

Per la gestió dels contagis, tots els equipaments disposen de places d’aïllament temporal per persones amb simptomatologia de la malaltia i s’han posat en funcionament equipaments específics d’aïllament per persones que donessin positiu al test PCR.

Així, entre els mesos de març i agost s’han fet 403 proves PCR a persones usuàries dels dispositius d’allotjament, de les quals 31 han resultat positives. En total, 35 persones han estat derivades als espais d’aïllament, dues han hagut de ser utilitzades i no hi ha hagut cap defunció. Quant als i les professionals dels dispositius, s’han fet 247 PCR que han permès diagnosticar vuit positius.

Pel que fa als recursos específics, en un primer moment al mes de març es va posar en marxa un centre d’aïllament temporal de 30 places gestionat per Sant Joan de Déu Serveis Socials i, des del maig, està en funcionament un Hotel Salut, al barri de la Sagrada Família, per permetre l’aïllament i fer el seguiment mèdic pertinent. A l’Hotel Salut s’han atès 78 persones provinents tant dels recursos d’allotjament d’emergència com dels centres residencials del Programa Municipal d’Atenció a Persones Sense Llar.

En aquests equipaments estables del Programa Municipal d’Atenció a Persones Sense Llar, durant el període de la crisi sanitària s’han realitzat 922 proves PCR a persones usuàries, de les quals 135 van resultar positives. En total, 141 persones dels centres residencials del programa d’atenció han estat derivades a diferents hotels saluts i 16 han estat hospitalitzades. Pel que fa als i les professionals d’aquests recursos, hi ha hagut 29 positius d’un total de 544 proves PCR.

Perfil i evolució del nombre de persones ateses

Del total de 1.324 persones que han utilitzat els recursos d’allotjament d’emergència, un 16% han estat dones.
El 56% de les persones ateses han estat de nacionalitat estrangera no comunitària, el 9% de nacionalitats comunitàries i el 30%, de nacionalitat espanyola. Entre les dones, el grup més nombrós han estat les de nacionalitat espanyola, amb el 43%.
El 35% dels homes es troba en situació d’irregularitat administrativa, pel 21,7% de les dones. El 17% dels homes disposa de permís de residència però no de treball, una proporció que en les dones és del 12,7%.
Una de cada tres persones tenen edats compreses entre els 36 i els 50 anys, un 19% entre els 26 i els 35 i un 17% entre els 18 i els 25 anys. Entre les dones, les franges d’edat més avançada tenen més pes que entre els homes: un 42% de les dones tenen entre 36 i 50 anys i un 34% tenen més de 50 anys. Els homes d’entre 26 i 35 anys suposen el 32%. L’edat mitjana global és de 40,2 anys, la de les dones és de 44,5 i la dels homes, 39,3 anys.
L’accés als equipaments d’emergència ha estat lliure, condicionat al compliment d’una sèrie de normes per garantir la convivència i el respecte mutu. El 65% de les sortides han estat voluntàries, ja sigui per tornar a situacions de carrer, a situació de mal allotjament, per recuperar la relació amb l’entorn proper o tornar a habitacions de lloguer. El 25% de les baixes han estat expulsions per incompliment de les normes de convivència, un 6% per derivacions a altres centres del dispositiu i un 1,8% per ingrés a centre sanitari o un dels equipaments d’aïllament.
S’han realitzat 589 entrevistes de valoració social, un 44,5% de la població atesa, per conèixer la situació d’aquestes persones, ja que la gran majoria no havien tingut cap vincle previ amb serveis socials, millorar l’atenció i derivar-les als serveis més adients per la seva situació personal.
Del total de persones entrevistades, el 74,4% no havia estat vinculada a un centre de serveis socials o altres serveis d’atenció municipals de Barcelona, i un 17% havia estat usuari d’un servei o recurs d’un altre municipi. Un 69,9% tampoc no havia estat vinculat a alguna entitat del tercer sector.
Alhora, quant a la situació laboral, la gran majoria (84%) havien tingut ocupació laboral i el 59%, contracte laboral, però el 78% no disposava de cap ingrés en aquell moment.
El 38% de les persones han estat derivades al SISAT, el 26% al SAIER, el 13% a centres de Serveis Socials de Barcelona i l’11%, a centres socials d’altres municipis.
Pel que fa a l’evolució del nombre de persones ateses, el desenvolupament de la situació sanitària ha condicionat el grau d’ús dels dispositius en cada moment. Els sis equipaments van arribar a màxims d’ocupació la segona setmana d’abril, una situació que es va mantenir mentre va durar el confinament total i es va començar a reduir a partir de finals de maig.

Paraules clau
Persones Sense Llar/