Els dispositius d’allotjament d’emergència atenen més de 1.300 persones sense llar durant la pandèmia : Servei de Premsa

Els dispositius d’allotjament d’emergència atenen més de 1.300 persones sense llar durant la pandèmia

09/09/2020

L’Ajuntament reforça l’atenció a les persones sense llar des de l’inici de la crisi sanitària oferint aquests recursos a tothom que ho necessita, amb equipaments específics per a dones, joves i persones amb addiccions

Els dispositius es mantenen oberts i els centres específics es consolidaran més enllà de l’evolució de la pandèmia i la situació d’emergència

El 40% de les persones ateses provenien de situacions de mal allotjament o infrahabitatge i es van trobar sense sostre de forma sobrevinguda amb l’esclat de la pandèmia i l’aturada total de l’activitat pel confinament

Des del decret de l’estat d’alarma i fins a l’agost, els dispositius d’allotjament d’emergència posats en marxa per l’Ajuntament han atès 1.324 persones sense llar. Aquests sis equipaments, dotats globalment d’unes 700 places, han permès allotjar tant persones que prèviament es trobaven en situació de carrer com d’altres que de manera sobrevinguda s’hi van trobar a causa del confinament. Aquestes 700 places es van afegir a les 2.200 que l’Ajuntament i les entitats coordinades a la Xarxa d’Atenció a les Persones Sense Llar (XAPSLL) oferien ja abans de la pandèmia de forma estructural a Barcelona.

Barcelona ha ofert una resposta àgil a la crisi i des de pocs dies després de l’estat d’alarma ha atès totes les persones que ho han requerit sense distingir per procedència. Tanmateix, la comissionada d’Acció Social, Sonia Fuertes, ha assenyalat la necessitat de solucions estructurals per abordar la problemàtica del sensellarisme: “Hem assumit la responsabilitat i hem ofert una solució d’emergència per a les persones sense llar des del primer moment, però és imprescindible treballar en polítiques socials i d’habitatge que siguin preventives i transformadores i una millor coordinació entre totes les administracions perquè ningú no es vegi abocat al carrer.”

En els darrers anys, la meitat de les persones que s’han adreçat als serveis socials feia menys de tres mesos que eren a la ciutat. De les 1.324 persones ateses entre els mesos de març i agost als dispositius d’emergència, el 77% dormien a Barcelona abans d’entrar-hi. La resta s’estaven en altres llocs de l’àrea metropolitana, de Catalunya o d’altres punts, o bé no van voler comunicar d’on venien per temor a no permetre’ls utilitzar el dispositiu.

En aquest sentit, Barcelona manté oberts els dispositius d’allotjament d’emergència sense cap data prevista de tancament, excepte l’equipament de Pere Calafell, que està en obres des de finals de maig i que ha de reobrir les portes aquesta tardor. L’estratègia municipal passa per consolidar com a equipaments estables a la ciutat més enllà de l’emergència sanitària els dispositius per a dones, el d’atenció a persones amb addiccions i el de joves. Alhora, els darrers anys l’Ajuntament de Barcelona concentra els esforços en la creació d’espais que permetin garantir la privacitat i la intimitat de les persones ateses, com els equipaments de Tànger, el centre de Cal Muns, el centre Maria Feixa per a joves o el programa APROP.

Els diferents dispositius d’allotjament d’emergència són els següents:

Actualment, el total de persones allotjades als diferents dispositius d’emergència és d’unes 440.

 

Un 40%, en situació de sense llar de forma sobrevinguda

Els dispositius d’allotjament d’emergència es van obrir per oferir un lloc on confinar-se a tota la població que no tenia on fer-ho, tant a persones que ja dormien al carrer com a les que s’hi van veure abocades amb l’esclat de la crisi. Una de les principals conclusions de l’anàlisi de les dades recollides pels dispositius és que un 40% de les persones que hi han passat estaven en situació de mal allotjament o infrahabitatge abans de la covid-19, però no al carrer, i un 32% havien dormit al carrer a causa de la crisi.

La situació de vulnerabilitat de moltes persones que han utilitzat els dispositius d’emergència des del mes de març, s’explica per les dificultats a l’hora d’inserir-se al mercat laboral. Prop de la meitat de les 1.324 persones ateses o bé es trobaven en situació administrativa irregular (33,0%), o bé disposaven de permís de residència però no de treball (16,3%).

 

Control i prevenció de la covid-19 als dispositius d’emergència

La prevenció i control de la covid-19 als dispositius d’allotjament i emergència, gestionada en col·laboració amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona, ha estat satisfactòria, amb un total de 31 positius per PCR d’entre les més de 1.300 persones usuàries dels recursos.

Per la gestió dels contagis, tots els equipaments disposen de places d’aïllament temporal per persones amb simptomatologia de la malaltia i s’han posat en funcionament equipaments específics d’aïllament per persones que donessin positiu al test PCR.

Així, entre els mesos de març i agost s’han fet 403 proves PCR a persones usuàries dels dispositius d’allotjament, de les quals 31 han resultat positives. En total, 35 persones han estat derivades als espais d’aïllament, dues han hagut de ser utilitzades i no hi ha hagut cap defunció. Quant als i les professionals dels dispositius, s’han fet 247 PCR que han permès diagnosticar vuit positius.

Pel que fa als recursos específics, en un primer moment al mes de març es va posar en marxa un centre d’aïllament temporal de 30 places gestionat per Sant Joan de Déu Serveis Socials i, des del maig, està en funcionament un Hotel Salut, al barri de la Sagrada Família, per permetre l’aïllament i fer el seguiment mèdic pertinent. A l’Hotel Salut s’han atès 78 persones provinents tant dels recursos d’allotjament d’emergència com dels centres residencials del Programa Municipal d’Atenció a Persones Sense Llar.

En aquests equipaments estables del Programa Municipal d’Atenció a Persones Sense Llar, durant el període de la crisi sanitària s’han realitzat 922 proves PCR a persones usuàries, de les quals 135 van resultar positives. En total, 141 persones dels centres residencials del programa d’atenció han estat derivades a diferents hotels saluts i 16 han estat hospitalitzades. Pel que fa als i les professionals d’aquests recursos, hi ha hagut 29 positius d’un total de 544 proves PCR.

 

Perfil i evolució del nombre de persones ateses

 

 



Compartiu aquest contingut