L’Estat reforça les polítiques d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona amb 72 milions : Servei de Premsa

L’Estat reforça les polítiques d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona amb 72 milions

08/10/2020



Temps estimat de lectura: 4 minuts

L’alcaldessa Ada Colau i el ministre José Luis Ábalos signen un protocol inèdit que permet a l’Ajuntament de Barcelona accedir directament a recursos estatals per cofinançar l’ampliació del parc públic de lloguer, dins del Pla 20.000 habitatges de lloguer social o assequible

El compromís contempla una aportació de 71,7 M € i contribuirà a finançar 3.614 pisos, distribuïts en 54 promocions que ja estan en construcció i que formen part dels 8.000 pisos que l’Ajuntament està impulsant des de 2015

Entre 2016 i 2020 l’Ajuntament només ha rebut de la resta d’administracions (Estat i Generalitat) 6,6 M €, menys de l’1% de la despesa municipal en obra nova, que puja a 679 M €

L’alcaldessa Ada Colau i el ministre de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, han signat avui un protocol inèdit en matèria d’habitatge. És la primera vegada que un ajuntament pacta amb el ministeri l’accés directe i a fons perdut de diners públics procedents de l’Estat per a la promoció d’habitatge públic de lloguer.

L’acord dóna suport a un dels eixos principals del Pla pel dret a l’habitatge de Barcelona (2016-2.025): l’ampliació de l’escàs parc públic de lloguer a través de nous habitatges, ja siguin promocions construïdes directament per l’operador municipal, o bé a través de cooperatives i promotors privats disposats a fer lloguer protegit.

 

 

L’acord que presenten avui l’Ajuntament i el Ministeri és un compromís a llarg termini que implica una injecció total de 71,7 M € en els propers anys, destinats tots ells a projectes de promoció d’habitatge públic de lloguer o habitatge cooperatiu en cessió d’ús, que l’Ajuntament ja té planificats.

A partir dels Pressupostos Generals de l’Estat de 2021, el Ministeri aportarà 71,7 M € per a la promoció de 3.614 habitatges en el marc de el Pla 20.000 habitatges de lloguer social o assequible que està impulsant en aquells àmbits en què el mercat estigui especialment en tensió, com és el cas de Barcelona. Aquests 3.614 habitatges corresponen a 54 promocions que l’Institut Municipal de l’Habitatge i la Rehabilitació ja té en marxa a la ciutat de Barcelona, i en diferents fases del procés de promoció. Aquesta primera aportació es concretarà en un conveni entre les dues administracions que es ratificarà un cop s’aprovin els pressupostos generals de l’Estat de 2021.

L’aportació estatal contribuirà a finançar una part dels projectes d’habitatge públic de lloguer que s’estan desenvolupant a la ciutat de Barcelona. Així doncs, el total d’habitatges que està impulsant l’Ajuntament des de 2015 suma 7.915 pisos, amb una inversió prevista per a la construcció de nous habitatges de 679 M €.

 

L’Estat aprova i dóna suport a les polítiques d’habitatge de Barcelona

Amb aquest acord, l’Estat aprova i dóna suport a les polítiques d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, que es desenvolupen a través del seu Pla pel dret a l’habitatge, i que a més de la construcció d’habitatge de promoció oficial dedicada en un 80% al lloguer, inclou altres projectes més innovadors com són les promocions d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i la col•laboració amb empreses que volen promoure habitatges de lloguer assequible directament o a través de l’operador mixt públic-privat de lloguer Habitatge Metròpoli Barcelona (HMB) .

Al seu torn, l’acord amb l’Estat trenca les dinàmiques viscudes fins al moment de falta d’inversions per part de l’administració central en l’ampliació de parc de lloguer públic. Durant anys, la resta de les administracions (la Generalitat de Catalunya i l’Administració General de l’Estat) han aportat un percentatge inferior a l’1% del cost total. De fet, entre 2016 i 2020 l’Estat i la Generalitat han aportat un total de 6,6 M € a les inversions realitzades per l’Ajuntament en promoció d’habitatge. Això vol dir que l’Ajuntament va rebre de mitjana 1.091 € per habitatge construït de la resta d’administracions, la qual cosa representa un 0,87% del seu cost total.

L’alcaldessa, Ada Colau, ha qualificat aquest acord de “punt d’inflexió” i de “canvi històric i radical” pel fet que permet les ajudes directes de l’Estat a les polítiques d’habitatge que desenvolupen els municipis. “Fins ara hem estat sols”, ha dit l’alcaldessa, “però ara passem de menys de l’1% d’ajudes al finançament, a un 16% i això ja és un suport real”. Ada Colau ha manifestat també el seu desig que “aquest sigui un acord pioner que obri camí i serveixi a moltes altres ciutats”, i ha dit que està convençuda que “l’acord entre institucions és el camí, ja que en els moments més difícils, més que mai, estem obligats a col•laborar entre les institucions posant les persones en el centre: la ciutadania el que espera de qui té responsabilitats públiques és que doni solucions que serveixin per resoldre les seves necessitats”.

Per la seva banda, el tinent d’Alcaldia d’Economia, Treball, Competitivitat i Hisenda, Jaume Collboni, s’ha referit a la gravetat del problema de l’habitatge a la ciutat de Barcelona. Segons ha dit “en els darrers cinc els preus del lloguer han augmentat un 40%, i això vol dir que moltes famílies treballadores i joves principalment, no es poden plantejar tenir un habitatge ni fer un projecte de vida”. També s’ha referit a la facilitat i la rapidesa amb la qual s’ha pogut enfocar, diagnosticar i proposar solucions a aquest problema, pel fet que “hi ha un govern de coalició a l’Estat que és semblant al govern de coalició que hi ha a la ciutat de Barcelona”. Collboni ha conclòs que aquest suport directe de 72 milions d’euros, bàsicament permetrà garantir l’acompliment del compromís que tenia aquest govern de coalició pel que fa a la producció i l’oferta d’habitatge de lloguer assequible”.





Paraules clau
habitatge/