Barcelona obre un nou equipament per acollir dones en situació de sensellarisme : Servei de Premsa

Barcelona obre un nou equipament per acollir dones en situació de sensellarisme

15/10/2020

El Centre Residencial d’Inclusió La Llavor disposa de 40 habitacions individuals i assegura així la continuïtat de l’equipament extraordinari posat en marxa durant l’epidèmia de la Covid-19

El centre està gestionat per Sant Joan de Déus Serveis Socials i compta amb la col·laboració de la Fundació Ared per oferir un servei de formació i inserció laboral

Barcelona compta des d’aquest mes d’octubre amb un nou equipament per acollir exclusivament dones en situació de sensellarisme. Es tracta del primer centre d’aquestes característiques a la ciutat, inspirat en la Mesura de govern per la prevenció del sensellarisme femení que es va presentar el passat mes de gener i que igualment dóna continuïtat a un dels equipaments extraordinaris que es van posar en marxa en el context de la pandèmia de la Covid-19.

El Centre Residencial d’Inclusió (CRI) La Llavor està ubicat al carrer Saldes 6-8, al districte d’Horta-Guinardó. Es tracta d’un equipament gestionat per Sant Joan de Déu Serveis Socials amb la col·laboració de la Fundació Ared, que oferirà també a les dones residents un servei específic de formació i inserció laboral. L’equipament s’integra a la xarxa pública de l’Ajuntament de Barcelona, que preveu destinar 1,16 milions d’euros l’any del seu pressupost per garantir el seu funcionament i millorar així la situació de les dones en situació de sensellarisme i afavorir els respectius processos de recuperació personal i inclusió social i laboral.

La Llavor disposa de 40 places amb habitacions individuals que permeten un espai privatiu i d’intimitat per facilitar la recuperació de les dones usuàries. Igualment, ofereix la cobertura de les necessitats bàsiques i el seu funcionament està dissenyat per oferir una atenció integral centrada en la persona que fomenti la seva autonomia i autogestió, amb espais comuns com per exemple la bugaderia o el menjador. L’objectiu del centre passa per oferir un espai residencial fins que les dones ateses trobin una alternativa més estable i adequada a la seva situació, a banda d’oferir un acompanyament social i emocional des d’una perspectiva de gènere. Està pensat per a dones soles majors d’edat en situació d’exclusió social i residencial, sense ingressos o amb ingressos insuficients que no els permeten accedir a una solució d’allotjament de manera autònoma.

Durant l’esclat de la pandèmia de Covid-19, l’Ajuntament de Barcelona ja va posar en marxa diferents equipaments a la ciutat per garantir que les persones sense llar podien afrontar el confinament en igualtat de condicions. En total es van obrir unes 700 places extraordinàries, que es van sumar a les prop de 2.200 que ja funcionaven cada dia a la ciutat, ja sigui de titularitat municipal o en col·laboració amb el conjunt d’entitats que integren la Xarxa d’Atenció per a Persones Sense Llar (XAPSLL). L’objectiu del consistori, tal com s’ha explicat en diferents ocasions durant els darrers mesos, és que els equipaments dissenyats específicament per a dones, joves i persones amb drogodependències, que són pioners a Catalunya, segueixin funcionant més enllà de la Covid-19. La Llavor és el primer d’aquests centres extraordinaris que ha trobat un espai de continuïtat per a funcionar més enllà de la crisi sanitària.

En aquest sentit, cal recordar que l’Ajuntament ja va presentar el passat mes de gener la Mesura de govern per la prevenció del sensellarisme femení i la introducció de la perspectiva de gènere en l’atenció de les persones sense llar a Barcelona. Aquesta mesura vol donar resposta a una situació aparentment paradoxal, com és que les dones només representen el 13% de les persones sense llar que es troben en situació de carrer però, per contra, tenen una taxa de pobresa i risc d’exclusió social superior als homes. L’explicació d’aquesta situació, reflectida en diferents estudis que s’han fet en països de tot el món, passa pel fet que les dones suporten més situacions d’infrahabitatge o d’abusos i violència que no pas els homes abans de quedar-se al carrer i que, quan hi arriben, ho fan en una situació de deteriorament físic i emocional objectivament més greu.

 

Enllaços relacionats:

Enregistrament de l’acte



Compartiu aquest contingut