Barcelona comparteix el model d’empadronament actiu amb els municipis de l’àrea metropolitana


28/10/2020 | Imprimeix

Temps estimat de lectura: 2 minuts

Des del 2016, l’Ajuntament aplica un reforç dels circuits d’empadronament a la ciutat per protegir les persones en situació de vulnerabilitat i blinda el dret a l’accés als serveis bàsics

En una sessió organitzada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona sobre la matèria, s’ha presentat el model de Barcelona com a exemple a seguir

Barcelona ha presentat avui el seu model d’empadronament actiu amb els municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, en una sessió organitzada per l’AMB. A la sessió hi estaven convidats els 36 municipis de la regió, així com entitats que treballen en la matèria i el públic general. El model barceloní, referenciat com a exemple de política pública que garanteix l’accés als serveis bàsics, persegueix facilitar el tràmit del padró a totes les persones que viuen a la ciutat, independentment de la seva situació administrativa. En una anterior ocasió, al mes de febrer, l’Ajuntament de Barcelona ja va compartir el seu model amb una vintena de municipis del Consell Comarcal del Baix Llobregat i professionals de la Xarxa d’Acollida i d’Inclusió del Baix Llobregat.

La mesura es va posar en marxa el 2016, i posa especial atenció i reforça el circuit per acompanyar les persones que es troben en situació de vulnerabilitat i precarietat en relació amb l’habitatge, ja sigui perquè no tenen un domicili fix o bé no poden acreditar la titularitat d’un domicili. El padró és un tràmit essencial per garantir els drets bàsics de la ciutadania com ara l’accés al sistema públic de salut o bé l’escolarització dels infants.

El padró municipal també permet justificar la residència habitual en un municipi determinat, un dels requisits essencials per la majoria de tràmits relacionats amb la Llei d’Estrangeria ja que permet demostrar l’arrelament social, accedir al reagrupament familiar, entre d’altres.

A banda de l’acompanyament en l’empadronament a aquelles persones que no tenen un domicili fix, la política d’empadronament actiu a Barcelona ha reforçat els circuits perquè aquelles persones que viuen en un domicili però no disposen de la documentació necessària també puguin empadronar-se a la ciutat, entenent que és un dret de la persona resident. L’Ajuntament de Barcelona, en aquests casos, fa les comprovacions necessàries de forma activa en cada cas per garantir el padró de la persona que ho sol·licita.

En aquest sentit, per explicar que el padró és una porta a l’accés dels drets fonamentals, han participat a la sessió les entitats Institut de Drets Humans de Catalunya, Europa Sense Murs, Càritas, i la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya.

Per acompanyar tot el procés d’empadronament, l’Ajuntament també ha posat a disposició de la ciutadania tot un circuit comunicatiu perquè qualsevol persona pugui accedir a la informació sobre aquest tràmit. En aquest sentit, totes les oficines d’atenció a la ciutadania (OAC) disposen de tríptics informatius en diferents idiomes i a més, s’ha fet una formació als treballadors i treballadores dels diferents serveis d’informació i atenció ciutadana de l’Ajuntament.

A la sessió organitzada per l’AMB, on s’ha presentat el model barceloní com a referent, els municipis de Sant Boi de Llobregat, Montcada i Reixac, Montgat, Ripollet i Torrelles de Llobregat han participat en una taula moderada pel regidor de Drets de Ciutadania i Participació de Barcelona, Marc Serra.