Barcelona avança en l’aplicació de criteris de gènere en l’urbanisme de la ciutat : Servei de Premsa

Barcelona avança en l’aplicació de criteris de gènere en l’urbanisme de la ciutat

23/11/2020

Un estudi sobre els polígons industrials de la ciutat permetrà transformar-ne l’espai públic per aconseguir que siguin motors de la justícia de gènere en l’àmbit econòmic

Ja s’han fet unes primeres propostes per millorar-hi l’accessibilitat, el transport públic, els passos de vianants i la il•luminació, per crear més espais verds i per seure, també per fomentar més l’ús per a la vida quotidiana així com afavorir la seguretat i les cures, entre altres

En tres anys s’han fet 12 marxes exploratòries amb 278 dones participants que han culminat, gràcies al Pla de Barris, en accions de millora i seguretat als seus barris

Projectes com els nous entorns escolars, actuacions del Pla de Barris i millores en la xarxa de bus i els elements urbans han incorporat aquesta visió inclusiva per atendre les necessitats dels col•lectius vulnerables

Barcelona segueix avançant en l’aplicació dels criteris de gènere en l’urbanisme de la ciutat des que es va aprovar, l’any 2017, la Mesura de govern “Urbanisme amb perspectiva de gènere”. Amb les actuacions realitzades en aquests tres anys se segueix treballant per aconseguir una ciutat més justa, igualitària, segura i sense barreres on es garanteixi una vida quotidiana sense distincions ni discriminacions de cap mena per raons de gènere, d’edat, d’origen o funcional, entre d’altres.

La voluntat és aconseguir que l’espai públic atengui totes les necessitats dels homes i les dones de forma equitativa i incorpori noves mirades que fins ara quedaven lluny de l’urbanisme tradicional. Els conceptes de família, de criança i de cura, juntament amb altres criteris de configuració de l’espai públic com l’autonomia i l’accessibilitat amb visió de gènere, que fins al moment havien quedat al marge de la definició del model de ciutat, s’incorporen en aquesta nova concepció per donar resposta, des d’una visió inclusiva, a les necessitats de tota la ciutat.

Totes les mesures i actuacions que s’han desenvolupat fins al moment s’han portat a terme posant la vida de les persones, la salut dels veïns i veïnes, i la qualitat de l’entorn, al centre dels projectes. En aquest sentit, des del plantejament urbanístic, s’ha treballat per enfortir la xarxa de vida quotidiana als barris, formada pel conjunt d’espais de relació, equipaments, comerços, parades de transport públic i carrers que els connecten. A través de l’espai públic, s’ha procurat que els carrers, les places, els jardins i parcs de la ciutat es projectin de manera que siguin i es percebin segurs i evitin racons i zones fosques.

El que es promou és un espai públic que garanteixi una vida digna per a totes les persones i un medi ambient sa i equilibrat que permeti una vida saludable. Per aquesta raó, s’ha prioritzat en cada barri la mobilitat a peu, en bicicleta i en transport públic. I es treballa amb especial cura en els espais públics del veïnat i els entorns d’activitats quotidianes dels col•lectius vulnerables.

 

Justícia de gènere als polígons industrials

Des de l’any 2019 s’està implementant el projecte “Justícia de Gènere als Polígons” amb l’objectiu de promoure una transformació de l’espai públic dels polígons basada en un urbanisme de la vida quotidiana i en treballar per aconseguir que aquests polígons siguin també motors de la justícia de gènere en l’àmbit econòmic.

Ja s’ha realitzat una diagnosi preliminar i exhaustiva als polígons de Bon Pastor, Torrent de l’Estadella, La Verneda Industrial i Montsolís centrada en l’espai públic, d’una banda, i en el món econòmic, laboral i de cures, de l’altre.

S’ha fet un exercici d’observació urbana analitzant dades físiques i socials, incloent-hi façanes, vials, elements urbans, entorn, persones i usos comercials i socials. S’han analitzat tots els carrers dels polígons, i també s’han portat a terme diverses enquestes i grups de discussió i tallers amb veïnes, treballadores i amb personal municipal. També s’ha fet un treball de camp amb 205 empreses on es conclou que els polígons tenen una ocupació predominantment masculina, amb menys del 30% de dones, les quals majoritàriament es dediquen a tasques administratives.

El teixit dels polígons industrials es caracteritza per la presència de moltes façanes cegues, carrers amb activitats que generen poques interaccions socials, especialment a la nit, voreres ocupades pel vehicle privat i les operacions logístiques i, en general, per la manca de confort ambiental. Tot plegat fa d’aquests territoris un lloc poc agradable per a les persones que hi caminen. Això genera una sensació d’inseguretat, amb especial impacte en la mobilitat de les dones i en l’accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda.

Fruit d’aquesta diagnosi, s’ha elaborat una sèrie de propostes d’actuació que donin com a resultat un espai urbà amb una bona connexió de recorreguts per a les persones vianants, agradables i ben definits, que connectin els barris i els polígons de forma segura amb les parades de transport públic i els diferents serveis, equipaments i zones verdes.

Entre les propostes d’actuacions més concretes hi ha la millora de l’accessibilitat, els passos de vianants, la creació d’espais per seure o accions artístiques com murals feministes en els polígons. També la millora de la il•luminació i el foment de punts d’activitats més relacionats amb l’ús comercial i d’oci per generar més seguretat durant la nit.

Per aprofitar al màxim la ubicació estratègica d’aquest polígons i garantir alhora la continuïtat de la cadena de tasques de la vida quotidiana, hi ha propostes per reduir l’aïllament entre barris augmentant la connectivitat entre espais i generant diferents activitats en espais que ara es troben en desús.

Pel que fa als ponts i passeres, amb uns fluxos de mobilitat activa, es proposa la millora de la senyalització, la il•luminació i elements per seure i protegir de les inclemències del temps. Un punt important és l’accés al transport públic, on es vol millorar la visibilitat de les parades de bus, la senyalística, la cura dels espais i augmentar la informació sobre el temps d’espera. També es pretén millor la xarxa de carril bici, majoritàriament inconnexa i incoherent amb la trama urbana dels polígons, millorant la connectivitat i seguretat.

Les propostes també recullen accions per fomentar un canvi del model econòmic que posi al centre a les persones, seguint criteris de l’economia feminista. Així es vol promoure la contractació femenina de qualitat, l’emprenedoria de les dones i la seva participació en un sector masculinitzat. Recolzar a les empreses perquè elaborin els seus plans d’igualtat i implementin mesures de prevenció d’assetjament, facilitar programes d’inserció laboral així com fomentar la selecció de personal amb perspectiva de gènere són algunes de les mesures proposades.

Entorn a 10 òrgans de l’Ajuntament de Barcelona han participat en aquesta primera diagnosi, enriquida amb agents externs. Ara, una entitat del districte està treballant en el detall de les propostes per elaborar un Pla de Justícia de Gènere per als polígons de la franja Besòs.

 

Marxes exploratòries per diagnosticar necessitats de primera mà

Un dels elements més innovadors en l’aplicació directa de la mesura de govern van ser les marxes exploratòries, que consisteixen en sessions de treball protagonitzades principalment per les dones del barri amb l’objectiu d’identificar possibles millores que facilitin els usos quotidians de l’espai públic. En cada cas, el grup de dones que hi participa, descriu, analitza i recull l’experiència en els recorreguts urbans del seu entorn, posant especial atenció a les cures, la seguretat i la mobilitat, aportant així una diagnosi de gènere sobre l’espai públic.

Durant els anys 2017 i 2019, es van dur a terme un total de 12 marxes exploratòries amb 278 participants. En concret, 7 vinculades al Pla de Barris (La Marina, Trinitat Nova, Trinitat Vella, Bon Pastor, la Verneda i la Pau, Roquetes i Besòs-Maresme) i 5 al districte de Gràcia (barris del Coll, Vallcarca i els Penitents, la Salut, Camp d’en Grassot i Vila de Gràcia).

Aquestes marxes suposen un empoderament per al grup de dones, gràcies al fet de poder compartir les seves percepcions sobre l’espai quotidià de la seva vida i reivindicar-ne la corresponent millora. Algunes de les marxes exploratòries estan vinculades a les actuacions de transformació del Pla de Barris, portant-se a terme accions que han millorat la vida dels barris.

Per últim, s’ha elaborat un mapa de ciutat on es recull tota la informació proporcionada per les marxes exploratòries. Gràcies al programa QVISTA es pot consultar la informació recollida per cada marxa, així com els seus resultats, diferenciant les necessitats i les bones pràctiques identificades. A més, queden a l’abast del personal tècnic les fitxes elaborades, els resultants i els informes finals, amb l’objectiu de poder millorar les futures actuacions urbanes.

 

Entorns escolars més segurs i pacificats

Una de les actuacions més rellevants d’aquest any 2020 és l’execució del programa Protegim les escoles, per ampliar els espais públics en l’entorn i l’accés a les escoles, dotant-los de major seguretat i guanyant espais pacificats que fomenten la creació i enfortiment de la xarxa de vida quotidiana dels barris. Les actuacions es basen fonamentalment en la pacificació del trànsit i la millora de l’habitabilitat i la visibilitat de l’espai.

Es pacificaran 78 escoles i centres educatius –25 aquest any i 53 el 2021– que beneficiaran 26.217 alumnes. A més, se senyalitzaran els entorns de tots els centres escolars de la ciutat, i s’estan pacificant els recorreguts que porten als centres escolars i que relacionen aquest entorn amb altres punts importants del barri per tal de reforçar la xarxa de vida quotidiana.

 

Un Pla de Barris amb perspectiva de gènere

El Pla de Barris vol revertir les desigualtats entre els barris de la ciutat, objectiu que encaixa amb els criteris d’un urbanisme més inclusiu, de vida quotidiana i amb perspectiva de gènere. Un dels objectius del pla és aconseguir la complicitat de les dones que, per raons diverses, no estan vinculades a cap moviment associatiu però la seva visió és imprescindible per elaborar un bon diagnòstic. Gràcies a les marxes exploratòries i a altres accions participatives amb grup de dones, s’han portat a terme accions i obres d’urbanització. En destaquen:

– Trinitat Vella: Les millores de les escales Pare Manjón s’acompanyen del Projecte Womart, una acció d’art urbà on dues artistes fan participadament un mural urbà a través del disseny i la conceptualització de les dones del barri. També es va fer una dinamització de la nova cal•listènia només per a dones per promoure l’ús de les instal•lacions entre les dones del barri.

– Baró de Viver i Bon Pastor: La construcció del parc de patinatge de Baró de Viver va sorgir de la necessitat de reduir l’aïllament de la sortida del metro i augmentar l’activitat a la zona per propiciar una major sensació de seguretat i una millor il•luminació. La dinamització d’aquest espai atén infants dels barris propers amb un grup paritari de monitors skate, fet que ha promogut l’increment de noies en la pràctica d’aquest esport. Alhora, s’han realitzat reformes en el carrer Caracas, millorant la il•luminació, habilitant més passos de vianants i passos metaforitzats per donar major seguretat; i s’ha remodelat la plaça Mossèn Joan Cortinas a través d’un procés participatiu amb els infants pel disseny de les àrees de joc tenint en compte una mirada inclusiva i de gènere.

– La Verneda i la Pau: “Vecina Baja tu silla” és una iniciativa sorgida fruit del procés de marxes exploratòries i d’una sèrie de trobades fetes per a connectar els projectes i espais de dones al barri. S’han fet 5 trobades a l’espai públic amb una assistència d’entre 15 a 25 dones a cada sessió. Les dones participants van arribar a la conclusió que els espais i places estaven molt masculinitzats i que calia fer actuacions que ocupessin els espais, resignificar-los amb mirada feminista. A partir d’aquí, a cada trobada del “Vecina Baja tu silla” plantegen una temàtica i fomenten un espai de diàleg intergeneracional.

 

Millores al transport públic i als elements urbans

El desplegament final de la nova xarxa ortogonal d’autobusos ha suposat una millora en connectivitat, accessibilitat, i freqüència per a la totalitat de col•lectius. La major freqüència del servei incrementa no només la rapidesa de desplaçament dels usuaris, sinó també la seguretat en les parades i en els espais públics continus al carril bus de la línia.
D’altra banda, s’ha revistat, amb perspectiva de gènere, el recull d’elements urbans que componen el conjunt de mobiliari que s’instal•la a l’espai públic, així com la seva disposició als diferents espais on se situen. Sempre, tenint en compte les necessitats de les persones segons el moment del cicle vital en què es trobin.

Un exemple són els nous bancs de la rambla del Raval, que, ubicats en cercle, promouen la convivència i les relacions socials. També en els espais de Superilles, programa que integra completament la perspectiva de gènere, s’han introduït elements per seure, taules de joc, fonts, papereres, espais per a canviadors i una il•luminació per guanyar visibilitat als recorreguts.

 

Actuacions per generar un canvi institucional

L’Ajuntament treballa conjuntament amb els equips de projectes i planejament per integrar, des dels primers treballs, el punt de vista de l’urbanisme de gènere. Destaca l’elaboració de l’MPGM que actualitza el 22@, la primera que s’ha fet utilitzant metodologies i eines per aplicar la mirada de gènere al seu disseny i garantir que l’àmbit atengui les necessitats dels homes i les dones equitativament. També s’han tingut en compte criteris de gènere en el concurs sobre l’espai públic de la Fabra i Coats, i en la redefinició del carrer de Boquer i Princesa.

De la mateixa manera, el febrer de 2019 es va presentar el “Manual d’Urbanisme de la Vida Quotidiana. Urbanisme amb perspectiva de gènere”. És un manual amb criteris de gènere per als tècnics que redacten i/o supervisen figures de planejament i projectes d’espai públic, acompanyat d’assessorament i instruments de verificació en el protocol d’aprovació de plans i projectes. A més, per reforçar i donar continuïtat al document, actualment s’està finalitzant la Guia pràctica per a la integració del gènere als plans i projectes que s’elaborin.



Compartiu aquest contingut