Barcelona reconeix Encarna Hernández amb la Medalla d’or al Mèrit esportiu com a pionera del món del bàsquet : Servei de Premsa

Barcelona reconeix Encarna Hernández amb la Medalla d’or al Mèrit esportiu com a pionera del món del bàsquet

27/11/2020

El Plenari del Consell Municipal atorga per unanimitat el màxim reconeixement de la ciutat en l’àmbit esportiu

Encarna Hernández, coneguda com a “La Noia del Ganxo” va ser una pionera en el món del bàsquet sent jugadora, entrenadora i àrbitra fins a la seva retirada

El Consell Plenari ha aprovat per unanimitat, l’atorgament de la Medalla d’or al Mèrit esportiu de la ciutat de Barcelona a la Sra. Encarna Hernández Ruiz “com a referent d’una època en què naixia l’esport al nostre país i representant d’una generació de pioneres que van trencar amb el que era políticament establert en aquell temps i que, amb la naturalitat de les seves il·lusions, va treballar per la igualtat d’oportunitats en l’esport com a eina de construcció social”.

Aquesta medalla és un reconeixement a una figura històrica i exemplar en l’esport femení a tot Espanya. El seu llegat i carrera professional és un exemple per al moviment feminista i de la societat en general, en la lluita per la igualtat real entre homes i dones.

Encarna Hernández va tenir el lideratge i coratge d’impulsar l’esport femení en un moment contracorrent al nostre país, sense deixar de lluitar per impulsar el bàsquet femení espanyol. Va trencar les barreres i els prejudicis socials de l’època per impulsar l’esport femení en un context molt complicat. El seu exemple ha servit per a moltes generacions posteriors, i va posar les bases de la igualtat de gènere en l’esport, en especial en l’àmbit del bàsquet.

La seva figura ha estat una gran referent de moltes jugadores contemporànies perquè va tenir la valentia d’impulsar l’esport femení en un moment en què les dones tenien un paper secundari en la vida social i esportiva, a més de fer-se un forat en l’elit del bàsquet i obrir el camí a totes les que la van seguir.

 

Biografia de Encarna Hernández Ruiz

Encarna Hernández Ruiz va néixer a Llorca, Múrcia, el 1917, i als 10 anys va arribar a Barcelona juntament amb els seus pares i els seus deu germans, on el seu pare va formar part de l’equip de treballadors en l’Exposició Universal de 1929. Eren els anys 30, el moment de la primera inclusió important de les dones espanyoles en l’esport organitzat.

L’Encarna Hernández va començar a practicar bàsquet amb 13 anys amb els nois i les noies del seu barri, en un camp construït per qui més tard seria el seu marit, Emilio Planelles. Si bé la seva major repercussió en els mitjans de l’època la va aconseguir amb el bàsquet, l’Encarna va practicar altres esports com el ciclisme, el patinatge o l’atletisme. Va ser en l’atletisme de l’època, tot i que incipient, un dels millors d’Europa, que va arribar a estar a l’òrbita de la selecció espanyola que s’estava organitzant per a les olimpíades populars de 1936 de Barcelona, que malauradament, no es van arribar a celebrar per l’inici de la Guerra Civil.

Per a ella el més important era practicar esport. Amb els seus 1,54 d’alçada, l’Encarna era coneguda com “La Noia del Ganxo” per la seva habilitat utilitzant aquest llançament a cistella, El 1931 va participar en la fundació del Club Atles, un club pioner del bàsquet a Espanya. L’Aurora Jordà i l’Encarna Hernández van ser de les jugadores més destacades de l’equip femení, sent l’Encarna la màxima anotadora absoluta al club, per sobre dels homes.

El 1932 es va dissoldre l’Atles Club i els seus jugadors i jugadores van passar a formar part del Club Laietà. Allà la va entrenar Fernando Muscat i en aquest club va coincidir amb altres jugadores procedents del Club Femení i d’Esports com la Maria “Mary” Morros o la Carmen Sugrañes, jugadores que, al costat d’ella, eren un reclam per espectadores i espectadors de l’època. En aquest equip l’Encarna va guanyar el primer Campionat femení de Catalunya celebrat a la temporada 1935-1936 guanyant tots els seus partits.

Durant la Guerra Civil va seguir disputant partits de bàsquet malgrat les dificultats de la pròpia guerra, sent aquestes més exhibicions que competicions oficials. Després de la Guerra Civil va jugar al Laietà, Cottet, Moix Llambés, a part de l’equip Secció Femenina, equips en els que també va jugar la seva germana Maruja Hernández. Va guanyar campionats d’Espanya tant amb Cottet com amb la Secció Femenina.

Durant molts anys va ser entrenadora de Bàsquet, pràcticament amateur, de manera que compaginava la seva vida laboral amb l’esportiva. El 1944 va rebre una oferta de l’FC Barcelona i va jugar en aquest històric club fins a 1953, retirant-se de la competició amb 36 anys per ser mare. Va arribar a tenir una oferta del SEU italià, que va rebutjar.

Encarna va trencar barreres en el món de l’esport en els anys 30 i que va estar en actiu fins a 1953. Va ser una de les pioneres del bàsquet espanyol, com a jugadora, entrenadora i àrbitra. Va ser la primera entrenadora d’Espanya a dirigir ja en el 1932 a l’equip Peña García de Hospitalet. Arribaria a dirigir a cinc equips més.



Compartiu aquest contingut