Servei de Premsa
25/05/2024
Barcelona s’adhereix a la petició del món local per tenir més recursos en transició energètica
15/12/2020
Temps estimat de lectura: 4 minuts
Un total de 50 ajuntaments i entitats locals d’arreu de l’Estat espanyol demanen al Govern més protagonisme i eines de gestió per a la transició energètica
Es proposa eliminar la restricció dels 500 metres d’autoconsum que permetria més estratègies de producció cooperativa municipal
Un total de 50 ajuntaments presenten al·legacions conjuntes a la consulta pública del Govern espanyol sobre les Comunitats Energètiques. D’aquesta manera reivindiquen mecanismes senzills i unificats per a la tramitació, recursos i eines per impulsar-les, capacitat de participació directa en les normes que els afecten, que les Comunitats Energètiques puguin facilitar el bo social i un sistema de governança de l’energia més democràtic en oposició a l’actual model.
Els 50 ajuntaments han respost la consulta pública plantejada pel Ministeri de Transició Energètica i Repte Democràtic, que ha plantejat la consulta per conèixer l’opinió de col·lectius i entitats interessades, administracions i agents potencialment involucrats en els desenvolupament de les Comunitats Energètiques per a la transposició a l’ordenament jurídic estatal de les directrius europees del mercat interior de l’electricitat i les energies renovables.
Aquestes directives estableixen que els països de la Unió Europea han de garantir en el seu ordenament nacional el dret de produir, consumir, emmagatzemar i vendre energia renovable pròpia de la ciutadania. En aquestes directives s’estableixen dos models de comunitats locals d’energia: Comunitat d’Energies Renvables i Comunitat Ciutadana d’Energia.
Les al·legacions reclamen establir un escenari ambiciós de gestió ciutadana i municipalista de l’energia i reclamen totes les garanties per a que les Comunitats Energètiques operin sense afectar la seguretat del sector elèctric.
Millorar l’accés a l’energia a través de les Comunitats Energètiques
Dues de les reivindicacions incloses són que les Comunitats Energètiques puguin fer extensives les experiències d’autoconsum més enllà de la limitació actual dels 500 metres i, per tant, que puguin operar a la xarxa de mitja tensió amb estratègies de producció cooperativa municipal.
Per poder millorar l’accés a l’energia per a la població en situació de vulnerabilitat, els ajuntaments proposen que les Comunitats Energètiques puguin facilitar el bo social o els ajuts en matèria de pobresa energètica, de la mateixa manera que haurien de poder fer-ho totes les comercialitzadores, no només les de referència.
Es proposa també, la creació de marcs locals d’intervenció, que podrien fer de l’energia un vector de transformació de la ciutat. També es preveu que les Comunitats Energètiques puguin operar com a subministradores, tal i com es recull a la directiva, amb el compliment dels requisits i amb menys exigències normatives que es preveuen per a les comercialitzadores d’àmbit estatal.
També es demana que aquestes comunitats puguin operar dins la xarxa de distribució, com es recull a la directiva. Per a que aquesta operació és faci amb totes les garanties, s’entén que s’hauria de fer conjuntament amb una distribuïdora. Això podria permetre un dinamisme econòmic local, seguin els passos que s’han fet en altres països, com Alemanya, i que reporti beneficis per al municipi, per als veïns i les veïnes i el teixit comercials i industrial.
Algunes de les propostes incloses en les al·legacions municipals s’inspiren en iniciatives que ja es desenvolupen en altres països de la Unió Europea, com Alemanya, Portugal, Irlanda o Polònia, que ja han transposat aquestes directives o bé que han avançat en la creació de Comunitats Energètiques sense disposar d’un articulat concret.
Les capacitats i requisits que s’estableixin en la transposició de les directives determinaran la utilitat de les Comunitats Energètiques i la capacitat de transformar el model energètic oligopòlic actual, controlat i gestionat per un petit nombre de grans empreses, en un model distribuït, amb una energia que pugui ser gestionada per un teixit social, administratiu i empresarial divers i local
Ajuntaments i entitas locals adherits
Ajuntament del Prat, Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de Cádiz, Ajuntament de Palma de Mallorca, Ajuntament de Lleida, Ajuntament d’Alcorcón, Ajuntament de Pamplona, Ajuntament de Valencia, Ajuntament de Girona, Ajuntament de La Palma, Ajuntament de Manzanares del Real, Ajuntament de Barberà del Vallès, Ajuntament de Calvià, Ajuntament de Conil de la Frontera, Ajuntament de Flix, Ajuntament de Fuentecantos, Ajuntament de Granollers, Ajuntament de Los Palacios y Villafranca, Ajuntament de Lladurs, Ajuntament de Montcada i Reixac, Ajuntament de Montornès, Ajuntament de Mont-Roig del Camp, Ajuntament de Navàs, Ajuntament d’Olost de Lluçanès, Ajuntament de Rivas Vaciamadrid, Ajuntament de Ronda, Ajuntament de Rubí , Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, Ajuntament de Sant Martí de Tous, Ajuntament de Sant Pere de Torelló, Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, Ajuntament de Senán, Ajuntament de Terrassa, Ajuntament de Tibias, Ajuntament de Torrebesses, Ajuntament de Vacarisses, Ajuntament de Viladecans, Ajuntament d’Argençola, Àrea Metropolitana de Barcelona, Agència d’Energia de Barcelona, Associació de Micropobles, Asociación Nacional de Autoconsumidores (ANA), ITC- Instituto Tecnológico Canario, EnergÉtica coop, cooperativa de Palencia, Enercoop, cooperativa elèctrica Crevillent, Vergy, comunidad energética i Diputació de Barcelona.
Paraules clauenergia/ energia renovable/ renovables/ Transició Energètica/