Barcelona analitza el moviment migratori en temps de pandèmia : Servei de Premsa

Barcelona analitza el moviment migratori en temps de pandèmia

27/02/2021

L’Oficina Municipal de Dades (OMD) elabora, a partir del Padró Municipal d’Habitants, l’informe provisional El moviment migratori de Barcelona en temps de COVID-19

De l’1 de gener a l’1 d’octubre es registra una davallada de 13.094 persones empadronades

Els fluxos migratoris de Barcelona han canviat de tendència: l’emigració ha augmentat un 8%, mentre que la immigració ha davallat un 43,7%

S’incrementa significativament la preferència a marxar cap a municipis amb poca població (menys de 5.000 habitants) i fora de l’àrea metropolitana de Barcelona

En essència, aquesta migració dins de Catalunya sembla protagonitzada per persones que han anat a viure en una segona residència o en la casa familiar i provenen essencialment de zones amb un nivell de renda entre mitjà-alt i alt

L’Oficina Municipal de Dades (OMD) de l’Ajuntament de Barcelona ha realitzat l’informe El moviment migratori de Barcelona en temps de COVID-19, que permet fer una primera lectura provisional i aproximada a través del padró municipal d’habitants de les persones que han deixat d’estar empadronades a la ciutat durant els primers nou mesos de 2020 i la tipologia de municipis  que han triat com a destinació per anar a viure.

El document, elaborat pel Departament d’Estadística i Difusió de Dades de l’OMD, ja alerta de les dificultats de la lectura del padró a curt termini. Aclareix que el padró municipal és un registre administratiu la gestió del qual correspon als ajuntaments. S’actualitza de manera permanent a partir dels moviments d’altres i baixes consignats, però no ofereix una visió fiable de l’evolució en temps real de la població perquè hi ha un seguit de moviments que s’incorporen amb retard i periodicitat irregular.

És per això que l’informe incorpora les dades fins a finals de setembre, el mes en què, a l’hora d’escriure el document –febrer 2021- els moviments padronals es poden donar pràcticament per consolidats. A més d’aquestes irregularitats derivades de la pròpia naturalesa administrativa del padró, hi ha altres elements que distorsionen les lectures simples del padró i que s’han vist agreujades durant aquest 2020, any en què els registres administratius van funcionar sota mínims durant els mesos de confinament. Caldrà esperar els propers mesos per constatar si aquestes dades i tendències es consoliden.

A grans trets, les dades provisionals indiquen:

 

De gener a setembre de 2020, es capgira la tendència d’anys anterior i Barcelona perd població: el nombre de persones empadronades a Barcelona es redueix en 13.094 persones. S’observa doncs com s’interromp la tendència alcista del darrer quinquenni. Això situa la població estimada a Barcelona el passat 1 d’octubre en 1.653.678 persones.

Aquest saldo negatiu és resultant del moviment vegetatiu i el migratori.

Pel que fa al creixement vegetatiu, la sobre-mortalitat que és una de les cares més visibles dels efectes de la pandèmia, serà analitzat en l’informe anual de la població de Barcelona que realitza habitualment el Departament d’Estadística i Difusió de Dades.

Quant al moviment migratori, que és l’objecte d’aquest informe, es fa palès el fort sotrac que va suposar el confinament, quan els registres (on formalitzar baixes i inscripcions del padró) pràcticament van deixar de funcionar. Quan es va tornar a operar amb una certa normalitat, l’acumulació de tràmits va desembocar en rebots a l’alça tant de l’emigració com de la immigració, amb la novetat que l’emigració va quedar per sobre de la immigració. És a dir, el saldo migratori va passar a ser negatiu.

 

Des del juny –quan els registres van recuperar una certa normalitat un cop s’havia aixecat el confinament domiciliari i s’havien relaxat les restriccions de mobilitat-, fins a l’octubre l’emigració ha augmentat a Barcelona un 8% en comparació amb el mateix període de l’any anterior, mentre que la immigració ha davallat un 43,7%. En dades absolutes, en el període considerat han emigrat de la ciutat 28.152 persones i han arribat 23.469 immigrants.

 

En els darrers mesos, s’observa un canvi qualitatiu en la preferència dels emigrants de Barcelona cap a municipis amb poca població. Es constata que l’emigració cap als municipis petits ha guanyat pes durant la pandèmia.

En concret, per analitzar el comportament migratori d’aquests darrers mesos s’han agrupat els municipis de Catalunya en quatre grans trams segons població i províncies i  on es detecten marcades anormalitats i el trencament del patró migratori és en els municipis de menys de 5.000 habitants de les quatre províncies de Catalunya.

Pel que fa als altres tres segments, les anomalies són també significatives en els municipis de fins a 50.000 habitants a la província de Tarragona, i fins a 20.000 habitants a les de Barcelona i Girona.

 

El mapa següent facilita la ubicació dels municipis amb els que s’ha detectat un comportament migratori atípic significatiu

 

 

Com es pot veure al mapa hi ha municipis de tipologia diversa, alguns d’ells amb un marcat perfil de municipi turístic o de segona residència com l’Escala, Sant Pol de Mar o Roda de Berà, però d’altres residencials com Sant Adrià de Besòs o Sant Cugat del Vallès. Com s’ha fet palès al Mapa abunden els municipis costaners, però també n’hi ha d’interior com Bellver de Cerdanya o la Pobla de Segur.

En essència, aquesta migració dins de Catalunya sembla protagonitzada per persones que han deixat Barcelona per anar a viure en una segona residència o en la casa familiar. El confinament i les restriccions a la mobilitat intermunicipal s’han aliat amb l’expansió del teletreball, de l’educació a distància o de les compres per Internet i han facilitat a un segment de població que disposa de bones connexions -Internet i vehicle- un replantejament del seu empadronament. No implica que deixin de viure realment a la ciutat, sinó que la facilitat per treballar i gaudir de lleure a distància alimenta un ús molt fluid entre la ciutat i el municipi petit de la segona residència.

 

Una via d’aproximació al perfil de les persones que han causat baixa al padró de Barcelona i s’han inscrit en algun altre municipi de Catalunya és analitzar els fluxos segons els barris d’origen dels emigrants.

L’emigració diferencial en temps de pandèmia prové essencialment de zones amb un nivell de renda entre mitjà-alt i alt.

Per  conèixer amb més detall l’informe, en el següent enllaç podeu recuperar la sessió de treball explicativa a càrrec del regidor de presidència, Jordi Martí i del director de l’Oficina Municipal de Dades, Màrius Boada: https://youtu.be/RcCrj6pe9xE

 

Enllaç relacionat



Compartiu aquest contingut