La Covid-19 genera un desencant de viure a ciutat i fa créixer fins al 30% la ciutadania que marxaria a viure fora de BCN : Servei de Premsa

La Covid-19 genera un desencant de viure a ciutat i fa créixer fins al 30% la ciutadania que marxaria a viure fora de BCN

29/03/2021



Temps estimat de lectura: 5 minuts

L’Enquesta de Serveis Municipals revela que la satisfacció de viure a BCN, se situa en un 7,3 i registra la pitjor nota de tota la sèrie iniciada el 1995

L’OMD elabora un informe complementari Covid i tendències urbanes que revela que aquesta tendència no és únia de Barcelona i així altres ciutats espanyoles, europees i dels Estats Units estan registrant canvis en les decisions residencials

La inseguretat es manté com el principal problema, seguit de l’accés a l’habitatge i la Covid-19, segos l’enquesta anual

La ciutadania aprova la gestió municipal, que obté una valoració mitjana de 5,7 però es detecta un context general pessimista degut a la pandèmia

Bona nota per 25 serveis municipals i un únic suspens per l’aparcament

L’Enquesta de Serveis Municipals revela que la pandèmia ha fet créixer el desencant de viure a ciutat fins al punt que creix fins al 30% el nombre de ciutadans que optaria per viure fora de BCN, si pogués. A això s’hi suma que la satisfacció de viure a Barcelona, un indicador molt estable situat sempre en el notable, cau quatre dècimes i amb un 7,3 registra la pitjor nota de tota la sèrie, en aquest cas, des de 1995.

L’enquesta revela, doncs, una pèrdua d’atractiu de Barcelona cap els seus residents tradicionals quan es pregunta sobre el lloc de residència preferit. Tres de cada deu entrevistats marxarien a viure fora de Barcelona si poguessin fer-ho. Un percentatge que el 2017 era del 15,5% i que arriba enguany al seu màxim històric. L’augment de la voluntat de marxar de la ciutat, atribuïble al qüestionament del model urbà en temps de confinament i de restriccions de mobilitat, afecta totes les classes socials per igual i s’estén entre totes les edats, sent especialment ampli entre la població adulta, entre els 35 i els 55 anys.

A més, aquestes tendències no són úniques de Barcelona i així altres ciutats espanyoles, europees i dels Estats Units estan registrant canvis en les decisions residencials. L’informe  complementari Covid i tendències urbanes, elaborat adhoc per l’Oficina Municipal de Dades (OMD), revela que aquesta tendència no és únia de Barcelona i així altres ciutats espanyoles, europees i dels Estats Units estan registrant canvis en les decision residencials.

L’Enquesta de Serveis Municipals és la principal eina demoscòpica de l’Ajuntament de Barcelona que, des de 1985, recull l’opinió de la ciutadania d’aspectes rellevants de la ciutat i del barri, així com de la gestió municipal. En concret s’entrevisten presencialment a la llar més de 6.000 ciutadanes i ciutadans de més de 18 anys. En aquesta edició l’enquesta està clarament marcada pel context de la Covid-19 i per la crisis que ha generat a tots els nivells, sanitària, social, econòmica, emocional, i fins i tot de qüestionament del model urbà.

De l’edició 2020 hi ha una altra variable important a tenir en compte. El treball de camp s’ha hagut de retardar fins a la tardor per la pandèmia i les entrevistes han coincidit en el temps amb fets significatius i que intervenen en l’estat d’opinió de la ciutadania, com ara l’estat d’alarma decretat a l’octubre i l’inici de noves restriccions. A més, l’anterior edició, la del 2019, es va avançar en tractar-se d’un any electoral. Per tant, entre les dues mostres han passat vint-i-un mesos enlloc dels dotze habituals, marcats clarament per la crisis de la Covid-19 i un context pessimista que es deixa veure en la tendència negativa dels principals indicadors.

 

Aprovat per la gestió municipal

La ciutadania avala la gestió de l’Ajuntament de Barcelona i la valora amb una nota d’un 5,7. La majoria de la ciutadania aprova la gestió de l’Ajuntament i a més ho fa precisament per la seva acció política. L’enquesta, però, evidencia un cert desgast respecte a la puntuació de l’any passat, un 6,2 i al 6,5 obtingut el 2018, nota màxima de la sèrie històrica. L’Ajuntament es manté, malgrat tot, com la institució més ben valorada, seguida de la Generalitat (5,3) i del govern espanyol (4,5). En concret aproven la gestió municipal el 74,8% dels entrevistats i la suspenen el 23,4%

 

La inseguretat, seguida de la dificultat per accedir a un habitatge, es mantenen com els principals problemes de la ciutat

Pel que fa als principals problemes de la ciutat la inseguretat es manté com el principal problema de Barcelona amb un 17,7% de les respostes, seguida de l’accés a l’habitatge amb un 7,6% de les respostes. La irrupció del Covid-19, que com a problema de ciutat recull un 7,5% de les respostes. S’incrementen els ciutadans que esmenten aspectes econòmics com l’atur o les problemàtiques econòmiques així com la neteja i, en canvi, disminueixen les respostes associades a la circulació, el medi ambient o les referències al turisme com a problema.

 

Empitjora l’opinió sobre l’evolució de la ciutat però les expectatives de futur son positives

L’enquesta confirma la tendència negativa sobre la percepció que té la ciutadania sobre l’evolució de la ciutat. Només un 22,4% creuen que ha millorat, un 14,3% que està igual i un 59,2% creu que la ciutat ha empitjorat el darrer any. Malgrat que els crítics son majoria,  s’imposa l’optimisme cap el futur: un 53,8% dels entrevistats creuen que la ciutat millorarà, sent més optimistes sobre el futur de Barcelona que no pas del de Catalunya o Espanya. A nivell de barri la percepció de l’evolució del darrer any també és pessimista amb un empat (33,3% i 33,2%) entre els qui consideren que el seu barri ha empitjorat i els qui opinen que ha millorat, sempre amb diferències segons el territori.

 

Bona nota pels serveis municipals

Dels 26 serveis municipals avaluats, majoritàriament la ciutadania els atorga bona nota i només suspèn, com sempre, l’aparcament amb un 4. Nou serveis obtenen una nota de notable, sent els bombers (8,2) i les biblioteques (7,7) les més ben valorades. Segueixen els mercats municipals i els centres cívics, puntuats amb un 7,4. També els transports públics de la ciutat, excepte el Bicing, són valorats amb un notable: 7,3 per al tramvia, 7,1 per a l’autobús i 7,0 per al metro.

Altres serveis que obtenen un notable són la recollida d’escombraries (7,1) i les activitats culturals (7,0). Molt a prop, amb un 6,9, l’enllumenat públic i les festes populars. En total, dotze serveis se situen entre el 6 i el 7, entre ells la neteja de carrers i la Guàrdia Urbana amb un 6,1. Malgrat la posició preeminent en la relació de les problemàtiques ciutadanes, la seguretat ciutadana a la ciutat i al barri aproven amb 5,2 i 5,8 respectivament.

 

Documentació adjunta:

 





Paraules clau
Enquesta de Serveis Municipals/