Servei de Premsa
21/05/2024
[INCLOU MATERIAL AUDIOVISUAL] La ponència del nomenclàtor informa favorablement del canvi de nom de la plaça d’Antonio López, que passarà a dir-se d’Idrissa Diallo i de Correus
26/06/2021
Temps estimat de lectura: 6 minuts
L’espai del districte de Ciutat Vella està travessat per la Via Laietana i es pot dividir en dues places que portaran els noms de l’equipament i del migrant guineà que va morir al CIE l’any 2012
A més, també s’ha aprovat que l’espai al davant del Centre Cívic Casal de Sarrià porti el nom del Premi Nobel de Literatura Gabriel García Márquez
Es continua amb l’aposta per feminitzar el nomenclàtor de la ciutat amb 14 nous noms de dones aprovats
La ponència del nomenclàtor ha informat favorablement el canvi de nom de la plaça d’Antonio López, al districte de Ciutat Vella, i la seva divisió en dues places independents. Aquest espai públic està dividit per la Via Laietana i s’ha decidit que en comptes d’una sola plaça, esdevinguin dues, a banda i banda de la via. La que està al davant de Correus passarà a dir-se plaça de Correus, i la que està a l’altra banda esdevindrà la plaça d’Idrissa Diallo. Aquesta proposta ara s’elevarà al proper plenari del districte de Ciutat Vella per tal que l’aprovi.
Idrissa Diallo (Guinea, 1991 – Barcelona, 2012) va arribar a Espanya saltant la tanca de Melilla el 2012, on va ser detingut i traslladat al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de Barcelona. Dues setmanes després va morir a l’hospital on se’l va traslladar des del CIE per una insuficiència respiratòria. La polèmica que va envoltar la seva mort i la conseqüent denúncia per part dels moviments socials de la ciutat va fer que l’existència i les condicions dels CIE tinguessin un espai més visible al debat públic arreu de l’Estat.
A més d’aquests dos nous noms, la ponència també ha aprovat que l’escriptor Gabriel García Márquez compti amb un espai públic al districte de Sarrià-Sant Gervasi a on va viure durant la seva estada a Barcelona, entre els anys 1967 i 1975. Així, l’espai que hi ha a l’entrada del Centre Cívic Casal de Sarrià, a l’interior dels Jardins de Vil·la Cecília, portarà el nom del Premi Nobel de Literatura colombià.
Continua l’aposta per la feminització de la ciutat
De les 20 propostes de denominacions que van passar per la darrera ponència del nomenclàtor, 14 corresponen a noms femenins. En concret, les personalitats que passaran a tenir un espai a la ciutat seran: Rosa Barba, Sonia Rescalvo, Fadwa Tuqan, Montserrat Riera, Anna Canalias, Antònia Adroher, Clémence Jacquinet, Pepita Uriz, Maria Pi, Mercè Climent, Virginia Amposta, Pilar Espuña, Gretel Ammann i Lola Iturbe.
La presència de dones al nomenclàtor de Barcelona continua sent ínfima i les representades són majoritàriament en qualitat de propietàries de terres, santes, nobles i relacionades amb la monarquia, fet que explica clarament que són els homes privilegiats els que han hegemonitzat el relat de construcció de la ciutat.
Per aquest motiu, el Govern municipal està duent a terme una ferma aposta per donar prioritat als noms femenins. La Regidoria de Memòria Democràtica ha mostrat el seu clar compromís per mirar de revertir el desequilibri i la poca presència de noms de dona i noms populars.
Rosa Barba Casanovas (Barcelona, 1948-2000) batejarà amb el seu nom la drecera de Vallvidrera, al districte de Sarrià Sant-Gervasi. Arquitecta, paisatgista i professora del Departament d’Urbanisme de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya. Va ser una visionària i lluitadora de la salvaguarda del nostre entorn i de l’ensenyament dels paisatges d’arreu i per a tothom fet des de la valentia de la imaginació i del projecte.
Al districte de Ciutat Vella, la Sonia Rescalvo Zafra donarà nom a tota la plaça ubicada dintre del Parc de la Ciutadella, prop de la confluència dels carrers Pujades i Wellington, on es troba la glorieta on va ser assassinada. Sonia Rescalvo Zafra, va fugir de la seva família als 16 anys de la seva Conca natal, per refugiar-se en l’anonimat de Barcelona. Va aconseguir actuar al teatre Arnau i va exercir el treball sexual. L’any 1991, amb 45 anys, va ser brutalment assassinada d’una pallissa per un grup de neonazis per la seva condició de dona transexual mentre dormia a la glorieta de la plaça que portarà el seu nom.
La poetessa palestina Fadwa Tuqan (Nablus, 1917-2003) donarà nom a uns jardins al districte d’Horta-Guinardó. En concret, als espais interiors d’illa entre els carrers Sidó i Lledoner. Tuqan, coneguda al món àrab com la “Poetessa de Palestina”, va ser una de les poques veus femenines en la poesia palestina. Va esdevenir una de les pioneres del vers lliure en la poesia àrab, sumant-se al primer grup de dones del món àrab que a mitjans del segle XX van començar a escriure poesia. En els seus primers escrits i en la seva autobiografia parla de la seva lluita personal com a dona en la societat àrab.
Montserrat Riera Moreno (Barcelona, 1954-2001) va ser una pedagoga molt vinculada a l’escola Heidi, avui Turó del Cargol, al cor del barri de La Salut. Riera va formar part des de 1971 de l’equip pedagògic, primer com a mestre i més tard com a directora. Van posar en marxa una escola diferent per la seva època: ensenyament en català, una educació activa, l’estimació i el respecte per la natura, la inclusió, el treball en equip, la llibertat, l’educació artística… A més, va ser consellera d’Educació del districte de Gràcia. L’espai annex a l’avinguda del Coll del Portet ubicat sota el Mirador Consol Casals i Genover portarà el seu nom.
Al districte de Sant Martí, 7 pedagogues donaran nom a diversos jardins del districte. L’espai enjardinat situat al carrer Bernat Desclot (Alfons el Magnànim-Cascassona) es dirà jardins d’Anna Canalias Mestres (Magallón, 1886-Molins de Rei, 1934). Els jardins situats entre Alfons el Magnànim, Messina i Jaume Huguet seran els d’Antònia Adroher Pascual (Girona, 1913-Banyuls de la Marenda, 2007). La pedagoga francesa Clémence Jacquinet (França, 1865-segle XX) batejarà l’espai enjardinat situat entre els carrers Palerm, Perpinyà, Germans Serra i Jaume Huguet).
La Josepa (Pepita) Uriz i Pi (Badostain, 1883-Berlín, 1958) batejarà l’espai enjardinat entre Alfons el Magnànim, Messina i Pere Moragues. Els jardins entre els carrers Felip de Malla, Otranto i Ferrer Bassa es diran Jardins de Maria Pi Ferrer (Roses, 1884-Barcelona, 1960), pedagoga, activista política, conferenciant i escriptora catalana. La Mercè Climent i Pascual (segle XIX-segle XX) donarà nom a l’espai enjardinat entre els carrers Lluís Borrassà i Alfons el Magnànim. Finalment, el nom de la mestra i sindicalista Virginia Amposta Amposta (Pinell de Brai, 1903-Barcelona, 1939) serà per l’espai situat entre els carrer Jaume Fabré i Sant Ramon de Penyafort).
Al mateix districte també hi haurà espais amb els noms de la Margarita (Gretel) Ammann Martínez i la Dolores Iturbe Arizcuren ubicats a l’antic solar de la fàbrica Cobega. La Gretel Ammann (Donostia, 1947-Barcelona, 2000) va ser filòsofa, activista feminista i assagista, que va patir repressió pel seu lesbianisme. La Lola Iturbe Arizcuren (Barcelona, 1902-Gijón, 1990) va ser una activista i sindicalista.
Finalment, l’espai públic interior entre els carrers del Doctor Pi i Molist, Sant Iscle i el Passatge Ricard Canals es dirà Pilar Espuña i Domènech (Barcelona, 1928-2010), que va ser una activista i lluitadora del districte de Nou Barris i molt especialment des de l’Associació de Veïns i Veïnes del Turó de la Peira.
Un espai pel bomber de Barcelona que va morir en acte de servei a Sant Martí
José Garrido Gámez, el bomber que va morir el 26 de febrer de 2010 en acte de servei al districte de Sant Martí també donarà nom a un espai de la ciutat de Barcelona, a l’entorn de la fàbrica Cobega.
D’altra banda, el districte de Sants-Montjuïc li dedicarà un espai a Ramon Margalef i López (Barcelona, 1919-2004), limnòleg, oceanògraf i ecòleg. Els seus primers anys d’investigador va treballar i va arribar a dirigir l’Institut d’Investigacions Pesqueres. A partir del 1967 es va incorporar a la Universitat de Barcelona, a la primera càtedra d’Ecologia, a on es van formar molts llicenciats que després han treballat en educació, recerca o gestió ambiental. El seu nom serà el de l’espai ubicat entre el passeig de Minici Natal i l’Avinguda de l’Estadi.
En Josep Canals Mercader (Girona, 1928-Barcelona, 2001) donarà nom al carrer per a vianants que properament s’obrirà entre el carrer de Joan Obiols i Keynes com a prolongació de Trias i Giro. En Josep Canals va ser qui va liderar la formació de l’Associació de Veïns de la Zona Universitària i en va ser el seu president.
Finalment, es va aprovar que el districte de Nou Barris compti amb el passatge del Ferrocarril del Nord, a l’espai peatonalitzat entre els carrers Pintor Alsamora i Rosselló i Porcel.
Enllaços relacionats
Declaracions de Jordi Rabassa (vídeo, mp4)
Declaracions de Jordi Rabassa (àudio, wav)
Paraules claunomenclator/