L’Eixample dedica una plaça a la sindicalista Conxa Pérez

03/07/2021

Temps estimat de lectura: 3 minuts

Avui ha tingut lloc l’acte de descoberta de la placa Plaça Conxa Pérez, situada a la confluència dels carrers de Tamarit amb Comte Borrell

El regidor de l’Eixample, Jordi Martí, ha participat en l’acte d’homenatge organitzat per la Vocalia de Dones i de Memòria Històrica i on també han assistit el President de l’Associació de veïns i veïnes, Pep Sala i la regidora de de Comerç, Mercats, Consum, Règim Intern i Hisenda, Montserrat Ballarín

Aquest matí ha tingut lloc al barri de Sant Antoni, al districte de l’Eixample, la descoberta d’una placa a la Plaça Conxa Pérez, en homenatge a la sindicalista antifeixista i destacada militant de la CNT i de la FAI. La Ponència del Nomenclàtor va aprovar denominar la plaça existent a la confluència dels carrers de Tamarit i del Comte borrell, a la superilla de Sant Antoni, en homenatge a Conxa Pérez, que durant 50 anys va estar al capdavant d’una parada als Encants del mercat de Sant Antoni, on amagava companys, propaganda i material clandestí, i que va ser punt de trobada de militants anarquistes.

L’acte ha estat organitzat per la Vocalia de Dones i Memòria Històrica de Sant Antoni, que hi ha intervingut amb les paraules de Mar Trallero, i ha comptat també amb la participació del president de l’Associació de veïns i veïnes de Sant Antoni, Pep Sala i del regidor del Districte, Jordi Martí. Un homenatge que ha consistit en el record i el context viscut per la Conxa per part de tres amigues d’ella, amb qui va compartir vida i les últimes lluites: Antonina Rodrigo, Llum Ventura i Elisenda Belenguer

Conxa Pérez Collado (Barcelona, 1915-2014). Nascuda a les Corts, als 13 anys va començar a treballar en fàbriques i molt aviat va ser una sindicalista destacada i militant de la CNT i de la FAI. Durant la Guerra Civil, es va implicar en la defensa de la República, tant al front com a la reraguàrdia. Després de la guerra, va passar pel camp de concentració d’Argelès, i va tornar a Barcelona el 1942. També va ser empresonada a la presó de dones de la Reina Amàlia per combatre el feixisme. Durant 50 anys va estar al capdavant d’una parada als Encants del mercat de Sant Antoni, on amagava companys, propaganda i material clandestí, i punt de trobada de militants anarquistes.

El nomenclàtor municipal es va actualitzar a finals de desembre amb la incorporació de sis noms de dones que van deixar empremta en la lluita veïnal, política i social arreu de la ciutat. Conxa Pérez Collado, Emília Llorca Martín, Consol Casals i Genover, Teresa Boronat i Fabra, Isabel Domínguez Paniagua i Irena Sendler ja donen nom a carrers, places i jardins barcelonins.

Sis dones que representen la memòria de la cultura i l’activisme veïnal, polític i sindicalista donaran nom a sis espais de la ciutat amb l’objectiu de continuar feminitzant el nomenclàtor de Barcelona. Tradicionalment s’ha donat prioritat als noms d’homes privilegiats vinculats a l’Església, la monarquia, l’exèrcit o l’aristocràcia, obviant el paper de personatges populars o femenins que també formen part de la memòria col•lectiva de la ciutat.

La Ponència del Nomenclàtor va aprovar denominar la plaça existent a la confluència dels carrers de Tamarit i del Comte borrell, a la superilla de Sant Antoni amb el nom de la sindicalista el passat 20 de desembre, en un exemple més de l’aposta que s’està fent per feminitzar el nomenclàtor de la ciutat, atès que els noms de dona escassegen encara molt en els carrers i les places de la ciutat de Barcelona. Aquesta decisió també vol reconèixer dones que han destacat en l’exercici de la seva activitat i és aquest sentit que darrerament s’han donat nom de dones a l’Eixample a diferents espais com els Jardins dedicats a la soprano Montserrat Figueras, la plaça a l’actriu Anna Lizaran a Fort Pienc, o el passatge a la pianista Maria Canals.

Paraules clau
Conxa Pérez/