Servei de Premsa
24/01/2025
[INCLOU MATERIAL AUDIOVISUAL] L’Ajuntament sanciona per primera vegada un cas de discriminació directa per racisme a l’hora de llogar un habitatge
06/08/2021
Temps estimat de lectura: 4 minuts
La sanció, de 45.000 euros, recau sobre la propietat d’un habitatge i la immobiliària que el comercialitzava, que van evitar llogar-lo a una persona d’origen marroquí
La resolució de l’expedient sancionador constitueix una fita davant de les dificultats recurrents a l’hora de provar aquest tipus de discriminació, ja que s’ha pogut demostrar que no hi ha altres factors que justifiquin l’actuació de la part infractora
Per primera vegada un ajuntament sanciona per discriminació directa en l’accés a l’habitatge per raó d’origen, una infracció prevista a la Llei 18/2007 del Dret a l’Habitatge. L’Ajuntament de Barcelona ha conclòs un expedient sancionador de 45.000 euros a la propietat d’un pis de la Barceloneta i a l’empresa que el comercialitza per negar la possibilitat de llogar-lo a una persona d’origen marroquí. La discriminació va tenir lloc en el moment en què, després de manifestar l’interès a llogar l’habitatge i acreditar el nivell de solvència suficient, la immobiliària no respongués la petició i argumentés que s’havia triat una altra candidatura malgrat que el pis seguís buit i disponible setmanes després.
La constatació es va fer efectiva mitjançant la intervenció passades unes setmanes d’una persona de l’entorn de la víctima, que no és d’origen marroquí i que es va interessar pel pis davant de la mateixa empresa, sense revelar la relació personal, i va poder visitar el pis i acreditar un nivell de solvència equivalent. En aquest cas, l’agent immobiliari sí que va mostrar la seva disposició a llogar-li l’habitatge i es va poder provar que el criteri de la propietat no es basaven en la solvència ni en la indisponibilitat de l’habitatge.
Els fets van tenir lloc a principis del 2020, van ser denunciats per la víctima a l’Oficina per la No Discriminació (OND) i van ser estudiats i analitzats conjuntament amb la Unitat de Disciplina i Antiassetjament de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació (IMHAB), que ha desenvolupat tot el procés administratiu de l’expedient sancionador. L’objectiu d’aquesta mesura no és la recaptatòria sinó la de transformar i que els operadors immobiliaris evitin tota acció discriminatòria. En aquest sentit, des de l’OND s’ha contactat al sector reiterant l’oferiment de formació en drets de les persones llogateres d’acord amb la legislació vigent en matèria d’antidiscriminació.
La discriminació per raó d’origen constitueix una falta molt greu i, d’acord amb la resolució definitiva, se sanciona la infracció amb 45.000 euros. Que una persona no pugui ser discriminada per raó d’origen és un dret reconegut a la Constitució espanyola i la prohibició en l’accés als bens i serveis està regulada en la Directiva europea 2004/113/CE. Per tant, la privació a una persona en l’accés a un bé bàsic com l’habitatge per raó d’origen no queda emparat pel principi de llibertat de contractació.
Durant tota la tramitació de l’expedient sancionador, la propietat, formada per tres persones físiques, i l’empresa comercialitzadora, han pogut presentar al·legacions i proves que el seu comportament no fos discriminatori, unes al·legacions que han estat desestimades jurídicament per la Unitat de Disciplina i Antiassetjament.
És la segona vegada que l’Ajuntament de Barcelona sanciona un cas de discriminació en l’accés a l’habitatge per raó d’origent, per bé que en el primer cas la falta era per un anunci d’un pis que s’oferia només a persones espanyoles.
La infradenúncia i la falta de proves, motius que dificulten la lluita contra la discriminació
Aquesta sanció constitueix una fita davant de les dificultats per poder provar la discriminació en l’accés a l’habitatge, ja que la manca de prova objectiva i fefaent limita l’actuació de l’Administració en la seva obligació de perseguir i sancionar aquestes actuacions, en què és molt extraordinari que es deixi constància escrita o enregistrada de comportaments discriminatoris.
La manca de prova és, alhora, una de les causes de la infradenúncia, cosa que condueix les víctimes a relativitzar i normalitzar la discriminació i a resignar-s’hi. Per aquest motiu, és de gran importància el fet que la víctima i una persona del seu entorn recollissin proves que acreditessin la discriminació i poder presentar la denúncia pertinent.
De tota manera, els darrers anys s’ha produït un lleuger increment de les denúncies fetes arribar a l’Oficina per la No Discriminació. En el primer semestre de 2021, l’OND ha obert un total de 13 expedients per situacions on s’ha vulnerat el dret a l’habitatge, una xifra superior a les dades del mateix període del 2020, amb 9 expedients, i del 2019, amb 5. Alhora des de l’OND s’han traslladat sis casos a l’Oficina de Disciplina i Antiassetjament de l’IMHAB que podrien ser constitutius d’infracció.
Per tal d’aprofundir en el coneixement sobre la discriminació en el mercat de lloguer d’habitatges, l’Ajuntament de Barcelona va encarregar un estudi que la demostra ja en el primer moment de sol·licitar informació sobre ofertes de pisos en lloguer. La primera fase va consistir en l’enviament de 1.000 sol·licituds a 500 anuncis de portals immobiliaris, la meitat sota un nom d’origen àrab i la meitat sota un nom d’origen autòcton (català o castellà). Els resultats de l’estudi assenyalaven que les sol·licituds de noms àrabs rebien 20 punts percentuals menys que les de noms autòctons. Aquesta discriminació persistia pel que fa a les respostes que oferien cites per visitar el pis: per cada dues respostes a noms autòctons amb l’oferiment, només n’hi havia una per a persones amb un nom d’origen àrab.
Enllaços relacionats
Declaracions de Marc Serra, Regidor de Drets de Ciutadania i Participació
Declaracions de Redouane Mehdi (persona discriminada)
Imatges de recurs OND
Paraules claudiscriminacion/ ond/