Creix l’emancipació i el nivell d’estudis dels i les joves de la ciutat : Servei de Premsa

Creix l’emancipació i el nivell d’estudis dels i les joves de la ciutat

18/08/2021



Temps estimat de lectura: 6 minuts

Més del 75% dels joves de 25 i 34 anys estan emancipats, alhora s’incrementa la taxa en el grup de 20 a 29 anys, que puja més de 20 punts en comparació amb l’any 2015

Més de la meitat dels i de les joves entrevistats (55,5%) ha cursat estudis superiors, i un 10% ha acabat com a màxim l’ESO. Barcelona es continua mantenint com a ciutat de referència per a estudiants d’Espanya i l’estranger per cursar estudis superiors

En general el jovent valora positivament el seu nivell de satisfacció amb la vida, trobant-se especialment satisfets amb la família i els amics i preocupats per la situació econòmica i el món laboral

L’Enquesta a la Joventut de Barcelona 2020 permet conèixer les condicions de vida, els hàbits i els valors dels i les joves barcelonines amb edats compreses entre els 15 i els 34 anys i, d’aquesta manera, poder traçar un perfil general de les característiques socials, econòmiques i demogràfics del col·lectiu.

Per primera vegada s’han inclòs a la mostra joves no empadronats/es a Barcelona però que hi resideixen des de fa, com a mínim, 6 mesos. Aquests suposen el 13,4% i, per tant, es pot estimar una població de joves residents a la ciutat d’aproximadament 459.000. Aquest canvi implica, doncs, que l’enquesta s’apropa més a la realitat social de la ciutat.

El 58% dels i de les joves no ha nascut a Barcelona: d’aquests, el 33,2% ha vingut per motius laborals; el 27,3%, per estudis; i el 21,8%, amb la família. El 64,4% dels i de les joves residents a la ciutat són de nacionalitat espanyola, el 7,5% de països de la Unió Europea i el 28,1% de fora d’Europa.

L’enquesta recull principalment les dades més rellevants respecte als tres grans àmbits que repercuteixen en l’emancipació i el futur projecte de vida dels i les joves de la ciutat: habitatge, educació i ocupació. Tot i que part de la realització de l’enquesta va coincidir amb el període de pandèmia, les dades que es recullen representen un retrat de la realitat juvenil en aquests àmbits, més enllà dels canvis viscuts per la situació sanitària.

 

Emancipació dels joves i despeses pel lloguer o la hipoteca

Les formes de convivència dels i les joves de Barcelona varia en funció del grup d’edat; dels 18 al 24 anys, el 64,5% hi viuen amb el pare i/o la mare; entre els 25 i 34 anys, el 76% hi viuen emancipats/es, convivint principalment amb la parella amb o sense fills (40,4%), o compartint pis amb amics (22%). Comparant les dades amb l’última enquesta realitzada l’any 2015, destaca l’increment de joves emancipats a la ciutat, principalment en el grup de 20 a 29 anys, on ha crescut amb una diferència de més de 20 punts. Aquest increment s’explica, en part, per la incorporació en la mostra de joves no empadronats, que sovint venen a viure a Barcelona per estudiar o treballar.

 

 

D’aquests joves emancipats, més del 83% viuen en habitatge de lloguer, 8 punts més que en l’any 2015, i només un 8% en pisos de propietat. La despesa mitjana mensual dels joves que viuen en lloguer o paguen hipoteca és de 893,8 €. Per aquest motiu, gairebé un 31% dels i les joves identifiquen com a primera prioritat d’intervenció per part de l’Ajuntament facilitar l’accés a l’habitatge, xifra que es dobla en relació amb l’any 2015.

Pel que fa a l’àmbit educatiu, el 55,5% dels i les joves de 25 a 34 anys té estudis universitaris, 5 punts més que el registrat a l’última enquesta, i un 10% arriba fins a l’ESO com a màxim. Les dades també revelen que Barcelona és manté com a ciutat referent pels joves d’Espanya i l’estranger que volen realitzar estudis superiors: més d’un 30% d’estudiants de l’Estat i un 26% de l’estranger han finalitzat els seus estudis de Postgrau, Màster o Doctorat a la ciutat. Això es reflecteix en el 60% dels i les joves que treballen en feines que tenen força o molta relació amb els estudis cursats. D’altra banda, el 27% dels que treballen estan sobrequalificats en les seves feines.

En relació amb l’ocupació laboral, augmenta el número de joves que mantenen la mateixa feina entre els 6 mesos i 3 anys. El 67,3% dels joves que treballen ho fan amb un contracte indefinit – ja sigui permanent al llarg del temps o fix-discontinu-, i un 27% ho fa amb un contracte temporal, més prevalent entre els més joves, les dones i els nascuts fora d’Espanya.

Respecte a la situació laboral, si tenim en compte la població jove activa, del juliol de 2019 al juny de 2020 es redueix uns 7 punts percentuals la taxa de població ocupada en jornada completa i 6 punts en jornada parcial. La taxa d’atur ja registrava una tendència de creixement, que es veu incrementada arran de la pandèmia passant del 7,2% al 13,3% al juny de 2020, moment en què es realitza l’Enquesta a la Joventut 2020. Pel que fa a les dades publicades en l’última Enquesta de Població Activa (EPA) disponible, corresponents al segon trimestre d’aquest 2021, la taxa d’atur entre els i les joves de 16 a 34 anys a Catalunya ha estat del 19,2% mentre al conjunt de l’estat puja al 23,6%.

 

Nota d’un 7,7 al nivell de satisfacció amb la vida

En general, els i les joves residents a Barcelona valoren positivament el seu nivell de satisfacció amb la vida, amb una nota de 7,7. Es troben especialment satisfets amb la família i els amics; en contraposició, la situació econòmica i el món laboral són els àmbits que els desperten més preocupació.

 

 

Si parlem del temps d’oci del jovent, fer esport i veure la televisió són les dues activitats més freqüents. També destaca que més del 60% llegeixen llibres almenys un cop per setmana. Les dones joves llegeixen amb major freqüència; en canvi, els nois acostumen a jugar més a videojocs i a fer esport o exercici. Respecte a l’ús de les noves tecnologies, més del 41% ha tingut com a mínim una discussió o conflicte per l’ús del mòbil, i gairebé un 44% ha sentit certa inquietud alguna vegada si passa molt de temps des de la darrera vegada que l’ha consultat.

 

 

Gairebé el 93% dels i les joves perceben la seva salut com a bona, molt bona o excel·lent. Malgrat això, el 39% tenen risc de mala salut mental segons els indicadors que s’utilitzen per fer aquesta valoració, entre els quals destaquen que un 55% ha notat constantment càrrega o tensió o un 48% ha perdut la son a causa de les seves preocupacions.

Per últim, el principal motiu de discriminació o agressió entre els joves és per les seves creences polítiques (22%) i per la manera de vestir (18,4%). D’altra banda, si parlem d’assetjament contra les dones joves, el 69,8% ha patit assetjament o alguna agressió sexual alguna vegada des dels 15 anys per part d’algun home amb qui no tenia ni havia tingut una relació de parella. Respecte a les relacions de parella, un 45% de les dones s’ha sentit ridiculitzada o humiliada per la seva parella alguna vegada, un 41% controlada a través de les xarxes socials o el mòbil i un 33% ha rebut insults i amenaces.

 

Informe ‘La Joventut de Barcelona l’Any de la Pandèmia’

La realització de l’última enquesta va coincidir amb l’inici de la pandèmia i les setmanes de confinament obligatori; fet que va permetre recollir el seu impacte en la població més jove. Per aprofundir més en aquestes dades, l’Ajuntament de Barcelona ha elaborat l’informe ‘La Joventut de Barcelona l’Any de la Pandèmia’, un recull de 10 anàlisis realitzades per autors i autores provinents de diferents àmbits de la recerca social i per persones expertes en la dimensió que analitzen. La finalitat del document no és només aprofundir en el coneixement científic, sinó que pugui orientar tant les accions de govern com la pràctica quotidiana d’agents socials, entitats i professionals que treballen en els àmbits relacionats amb la joventut.

El 17 de setembre s’organitzarà un acte de presentació de l’informe, en format virtual, que s’estructurarà entorn de diferents taules rodones i comptarà amb la participació dels autors i autores del document. Entre altres, es debatrà sobre diferents àmbits com l’educació, l’habitatge, la precarietat laboral, el lleure digital, o la salut dels més joves.

 

Document relacionat (PDF)





Paraules clau

joventut/