Barcelona avança en els eixos verds de Sant Martí amb la regeneració dels carrers dels Almogàvers i de Zamora : Servei de Premsa

Barcelona avança en els eixos verds de Sant Martí amb la regeneració dels carrers dels Almogàvers i de Zamora

20/10/2021



Temps estimat de lectura: 6 minuts

Finalitzen les obres de reurbanització d’aquests dos vials de Sant Martí, que s’han fet sota els criteris dels eixos verds de la trama Cerdà per donar protagonisme al ciutadà, el verd i la mobilitat sostenible

En total, als dos carrers s’han renovat 14.000 m2 en forma de plataforma única per destinar la major part de l’espai al passeig, parterres, arbrat i la bicicleta, i a la seva intersecció s’ha creat una plaça que es converteix en una gran zona verda

Fins al 2023 s’haurà invertit més de 20 M€ en l’execució dels eixos verds previstos al districte, amb intervencions als de Cristòbal de Moura, Puigcerdà, Bolívia, Almogàvers i de Zamora, i a les cruïlles s’hauran generat quatre places noves

Sumant aquestes actuacions als principals projectes de pacificació i guany d’espai ciutadà impulsats a Sant Martí des de 2015, fins a finals de mandat s’haurà regenerat unes 23 hectàrees –l’equivalent a unes 18 illes de la trama Cerdà– per posar la vida quotidiana al centre, cohesionar els barris i afavorir la transició ecològica

Barcelona ha guanyat un nou tram d’eix verd i una plaça nova amb la finalització de la reurbanització dels carrers d’Almogàvers i de Zamora, al barri del Parc i la Llacuna del Poblenou de Sant Martí. En concret, les actuacions s’han fet a l’àmbit d’Almogàvers que va des de Joan d’Àustria a Pamplona i al de Zamora que va des d’Almogàvers a Pere IV.

 

 

S’han renovat uns 14.000 m2 sota els criteris del pla Superilla Barcelona i dels eixos verds de la trama Cerdà, de manera que l’espai públic regenerat prioritza el ciutadà, el verd i la mobilitat sostenible i dinamitza el comerç de proximitat.

Amb les obres s’ha naturalitzat un tram de dues illes a cadascun dels dos carrers, i tots dos s’han convertit a plataforma única. Els vials destinen 15 dels 20 metres de la seva amplada total a espais de passeig, parterres, verd i arbrat i punts de càrrega i descàrrega, i els 5 metres restants són per a la circulació de vehicles del veïnat a velocitat reduïda i el pas de serveis. La bicicleta també té un protagonisme destacat en la nova configuració, ja que es pot desplaçar en tots dos sentits pels nous espais pacificats.

El canvi en la distribució dels usos de l’espai urbà en aquest àmbit és important. Fins ara a Almogàvers hi havia tres carrils de circulació, un carril bus –tot i que des de la reforma del primer tram de Pere IV ja no hi circulaven busos– i dos cordons d’aparcament, i a Zamora hi havia dos carrils de circulació i dos cordons d’aparcament. I les voreres eren més estretes i segregades de la calçada.

 

Comparativa entre l’abans i el després de la reforma d’Almogàvers
 

A més, a la cruïlla entre els dos carrers s’hi ha generat una plaça que, aprofitant les característiques dels encreuaments de la trama Cerdà, es converteix en una zona verda amb grans parterres circulars al centre. La superfície de la plaça és d’uns 2.000 m2.

Pel que fa al mobiliari urbà, s’ha col·locat nous aparcaments de bicicletes al llarg de tots dos carrers, nou enllumenat amb fanals de columna vertical i papereres, i s’ha restaurat la font ubicada al xamfrà d’Almogàvers amb Pamplona. I quant al verd, s’han mantingut els arbres que hi havia als xamfrans i carrers adjacents i al llarg dels dos recorreguts se n’ha plantat de nous –lledoners, roures australians, bellaombres, llorers, washingtònia, palmeres de la reina, iuques i cordilines–, a més de noves arbustives, tot amb la seva xarxa de reg corresponent.

 

 

 

A nivell de serveis, la nova configuració millora de forma substancial la seva relació amb la naturalesa. D’una banda, es completa la xarxa de fred i calor centralitzat Districlima als dos carrers, que permet calefactar i refrigerar els edificis i l’aigua sanitària amb un sistema un 30% més eficient. També s’incorpora el sistema de drenatge SUDS, que fa permeable el sòl en àrees urbanes, protegeix les masses d’aigua que envolten la ciutat i redueix les inundacions. I s’ha instal·lat la xarxa de recollida pneumàtica.

La inversió ha estat d’uns 7,8 milions d’euros, i els treballs els ha dut a terme l’Institut Municipal d’Urbanisme (IMU).

 

Millora de la connectivitat des de Glòries i la Meridiana fins al Besòs i el Maresme

La creació d’aquest nou eix verd no és una intervenció puntual ni aïllada, sinó que forma part del nou model de carrer del segle XXI que projecta el Govern municipal. En el marc del pla Superilla Barcelona, l’objectiu és que el 2030 un de cada tres carrers de la trama Cerdà tinguin les característiques del nou aspecte d’Almogàvers i Zamora. També es preveu així en el nou planejament del 22@, actualment en tràmit i que també preveu que un de cada tres carrers horitzontals i verticals passi a ser eix verd on el 70% de l’espai sigui per al vianant i vegetació –ara és el 40– i es potenciï l’ombra i la gestió sostenible de l’aigua.

Això, afegit a les transformacions de la Meridiana i Glòries i la superilla del Poblenou, significarà una millor connectivitat a peu i amb transport públic i sostenible dels barris que hi ha entre la mateixa plaça de les Glòries i el Besòs i el Maresme.

A Sant Martí, aquest mandat es donarà un gran impuls per avançar en l’execució d’uns quants eixos verds i la creació de places noves en els seus encreuaments, amb una inversió de més de 20 milions d’euros i la renovació de més de 3 hectàrees. A més del tram d’Almogàvers i Zamora ja acabats, els següents projectes d’eixos verds començaran durant el 2022 i finalitzaran al llarg de 2023:

La regeneració de tots aquests trams en aquest mandat suposaran el guany de quatre noves places a la trama Cerdà: la ja acabada entre Almogàvers i Zamora; una entre Puigcerdà i Veneçuela, una entre Puigcerdà i Bolívia i una altra entre Cristóbal de Moura i Puigcerdà. A més, la plaça tàctica que hi ha a Ciutat de Granada amb Almogàvers es consolidarà a obra estructural.

 

A tot el conjunt d’actuacions previstes cal sumar-hi altres reurbanitzacions i pacificacions que s’han impulsat des del 2015 i fins ara per tal de promoure l’ús ciutadà de l’espai públic i la mobilitat sostenible. Les intervencions més rellevants són:

Si es tenen en compte totes aquestes obres, les d’Almogàvers i Zamora i les previstes en els eixos verds de Sant Martí fins al 2023, en total Barcelona haurà regenerat i millorat un total de gairebé 23 hectàrees, l’equivalent a unes 18 illes de la trama Cerdà. Tot plegat, sota una planificació urbanística que posa la vida quotidiana al centre, cohesiona els barris i impulsa la transició ecològica.





Paraules clau
eixos verds/ Sant Martí/