Servei de Premsa
22/11/2024
Barcelona regularà la publicitat d’aliments i begudes perjudicials per a la salut i reforçarà la presència de productes saludables als serveis municipals
28/10/2021
Temps estimat de lectura: 6 minuts
Les noves instruccions municipals estan alineades amb les plantejades pel ministeri de Consum per limitar a nivell publicitari els aliments que incompleixen els perfils nutricionals establerts per l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
La nova normativa estatal afectarà la publicitat dirigida a menors de 16 anys i que apareix a la televisió, ràdio, xarxes socials, webs, aplicacions mòbils o cinema
Les estadístiques mostren que l’autoregulació publicitària vigent des de fa més d’una dècada no ha funcionat per revertir l’augment de l’obesitat infantil
L’acord s’ha donat a conèixer aquest dijous a Barcelona en una roda de premsa de l’alcaldessa Ada Colau i el ministre de Consum Alberto Garzón, en el marc de la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible Barcelona 2021
L’Ajuntament de Barcelona regularà mitjançant dues instruccions municipals la presència en l’espai públic de publicitat d’aliments i begudes perjudicials per a la salut i reforçarà també la presència de productes saludables en els serveis d’alimentació que hi ha en equipaments i serveis municipals. Les dues instruccions estan alineades amb l’anunci que ha fet el ministeri de Consum aquest dijous a Barcelona sobre la nova normativa estatal que limitarà la publicitat dirigida a menors de 16 anys en relació a aliments i begudes que incompleixin els perfils nutricionals establerts per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
En el cas de l’Ajuntament de Barcelona, una primera instrucció limitarà la presència de la publicitat d’aliments i begudes de baixa qualitat nutricional en els suports publicitaris que gestiona el consistori, com per exemple marquesines, banderoles o lones presents en l’espai públic. Addicionalment, una segona instrucció enfocada a la compra pública alimentària se centrarà en reforçar l’aplicació de criteris de sostenibilitat en els aliments presents en equipaments i serveis municipals, com poden ser els serveis de càtering o les màquines expenedores, entre d’altres.
Les dues instruccions municipals, que estaran aprovades en les properes setmanes, se centren en impulsar un sistema alimentari urbà més sa, just i sostenible, d’acord amb els compromisos adquirits per l’Ajuntament de Barcelona en el Pacte de Milà de 2015 i en el marc de la designació de la ciutat com a Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible 2021. L’objectiu últim és el d’optimitzar els continguts nutricionals de l’alimentació present en els serveis o instal·lacions municipals, potenciar al màxim la introducció d’aliments ecològics, saludables i sostenibles, augmentar l’oferta de proteïna d’origen vegetal així com la presència de fruites i verdures fresques i de temporada i, igualment, incrementar el volum de productes de comerç just, entre d’altres mesures.
Regulació del ministeri de Consum
L’anunci s’ha donat a conèixer aquest dijous a Barcelona en una roda de premsa que han protagonitzat l’alcaldessa de la ciutat Ada Colau i el ministre de Consum, Alberto Garzón. A la roda de premsa han assistit igualment diferents entitats i associacions compromeses amb una alimentació més sana i sostenible entre la població infantil com Unicef, Justícia Alimentària i l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). El ministeri ha escollit Barcelona per anunciar aquesta nova regulació pel paper de la ciutat com a Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible 2021. De fet, el propi Garzón va ser-hi present el passat 21 d’octubre en la clausura d’un dels esdeveniments centrals d’aquesta capitalitat: el Fòrum Mundial del Pacte de Milà amb 200 ciutats participants.
El ministeri regularà l’emissió de publicitat d’aliments i begudes no saludables quan es dirigeixi al públic infantil i adolescent, davant l’evidència que les diferents estratègies posades en marxa des de fa més d’una dècada per disminuir la prevalença de l’obesitat i el sobrepès infantil, com per exemple el Codi d’autoregulació PAOS establert per la mateixa indústria, han estat del tot insuficients.
D’aquesta manera, el ministeri de Consum opta per seguir les recomanacions dels organismes internacionals i assimilar la normativa estatal a la de països com el Regne Unit, Portugal o Noruega. La nova normativa afectarà els horaris de protecció reforçada i els espais publicitaris de programes dirigits al públic infantil. A més a més, regularà tant la televisió lineal com no lineal, continguts radiofònics, sales de cinema i publicitat a internet, xarxes socials, webs o aplicacions mòbils quan els continguts estiguin dirigits a menors de 16 anys. La normativa inclourà també limitacions en la publicitat de mitjans impresos. A partir d’aquestes premisses, les empreses podran tenir la seva pròpia autoregulació sempre que suposin un marc de protecció superior al de la norma.
El criteri de mesurament dels perfils nutricionals seran els mateixos que ja estableix l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Així dons, la normativa afectarà cinc categories de productes que no podran fer publicitat a menors independentment del contingut de nutrients. La primera categoria és la de productes de confiteria de xocolata i sucre, barretes energètiques i cobertures dolces i postres. La segueixen el grup d’aliments que inclou pastissos, galetes dolces i la resta de productes de brioixeria. Tampoc es podran anunciar tres categories més que estan formades pels sucs, begudes energètiques i els gelats. Per la resta de categories de productes s’estableix un límit de contingut de nutrients per cada 100 grams. Es aquest cas, es podran anunciar sempre i quan els greixos totals i saturats, el sucre total i afegit o bé els nivells de sal es mantinguin per sota d’aquells que s’estableix per a cada producte.
Sobrepès i obesitat
L’estudi ALADINO relatiu a nens i nenes d’entre 6 i 9 anys a nivell de l’Estat reflexa que un 40,6% té excés de pes (el 23,3% amb nivells de sobrepès i el 17,3% amb obesitat). L’estudi, fet per l’Agència Espanyola de Nutrició i Seguretat Alimentària (AESAN), mostra igualment que els pares i mares dels menors amb excés de pes no perceben el problema. Addicionalment, assenyala que el 76,2% de la població escolar hauria de millorar la qualitat de la seva alimentació i que, malgrat que s’ha produït una millora en el consum de fruita en relació als últims anys, només el 20,1% la menja habitualment a l’esmorzar. En canvi, aliments que hauries de ser ocasionals com són les galetes, pastissos, brioixeria, batuts, sucs i llaminadures es consumeixen fins i tot quatre o més cops per setmana.
En el cas de la ciutat de Barcelona, l’enquesta FRESC (Factors de Risc en Escolars) reflexa que durant el curs 2020-2021 s’ha incrementat la prevalença de l’obesitat en tots els grups analitzats i en ambdós sexes. En el conjunts dels cursos estudiats (segon i quart de l’ESO, segon de Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Mig), el 9,8% de la població jove presentava obesitat (un 12,4% dels nois i un 7,3% de les noies), i aquesta obesitat és molt més present en estudiants de centres situats en barris amb un baix nivell socioeconòmic, tant en nois (15% versus el 10,7%) com en noies (9,7% versus el 5,7%). Igualment, s’observa com la freqüència de la obesitat s’ha incrementat en tots els cursos estudiants i en ambdós sexes des de l’any 2016. Un dels factors determinants de l’obesitat és l’alimentació, i la mateixa enquesta FRESC del curs 2020-2021 recull que la freqüència amb la qual es consumeixen productes amb menor valor nutricional com son la brioixeria, refrescos, sucs envasats i llaminadures és excessivament alta, atès que al voltant de la meitat de la població present en aquests cursos menja aquests aliments més de tres cops la mes.
L’alimentació sana i equilibrada és clau per gaudir d’una bona salut, tal com estableix la nombrosa evidència científica. Les dietes poc saludables, de fet, són un factor de risc per desenvolupar diferents malalties d’alta prevalença en la societat actual, com els problemes cardiovasculars, diabetis o diferents tipus de càncer, la qual cosa suposa un repte de salut pública. En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona i el ministeri de Consum assumeixen que el control de la publicitat dels aliments i begudes rics en greixos i sucres és una de les mesures que s’han de posar en marxa per fomentar una alimentació més sostenible i saludable i, amb això, fomentar una millor condició de salut especialment entre la població més vulnerables com és la població infantil. És en aquesta línia que, per exemple, l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) ha desplegat el programa Menjadors escolars més sans i sostenibles, i que aquest curs compta amb l’adscripció voluntària d’una quarantena d’escoles i instituts de la ciutat, tant públics com concertats i privats, per tal de promoure menús amb més presència de proteïna vegetal, menys carn vermella i més aliments de proximitat i temporada.
Paraules claualimentació saludable/