El pressupost de Barcelona per al 2022 té un impacte de gènere positiu : Servei de Premsa

El pressupost de Barcelona per al 2022 té un impacte de gènere positiu

31/12/2021



Temps estimat de lectura: 4 minuts

[su_qrcode data=”%CURRENT_URL%” size=”150″ margin=”10″ align=”right”]Un 94,9% del pressupost analitzat, 1.043,4 milions d’euros, és transformador de desigualtats

Es destinen 174,4 milions d’euros a accions per la igualtat, la major xifra registrada a l’anàlisi d’impacte de gènere

El pressupost preveu 187 milions d’euros vinculats directament a les cures 

Barcelona s’ha dotat d’un pressupost 2022 amb major perspectiva de gènere, segons ha posat de manifest l’anàlisi prèvia ‘Informe d’impacte de gènere del pressupost’ elaborada per cinquè any per conèixer si la despesa municipal té incidència en la igualtat de gènere. Els comptes per al 2022 de l’Ajuntament de la ciutat seran transformadors en el terreny de les desigualtats de gènere, ja que un 94,9% del pressupost analitzat de Capítols 2 i 4 (béns corrents i serveis i transferències corrents), 1.043,4 milions d’euros, avança en aquesta direcció. Respecte al pressupost total de l’Ajuntament en despeses corrents, s’estima que, com a mínim, un 41% té un impacte positiu pel que fa a les desigualtats de gènere. Així mateix, al llarg dels anys, hi ha un increment exponencial de la proporció de pressupost analitzat que és transformador de desigualtats, passant del 15% del 2017 al 94,9% del 2022. Més enllà de l’alt nombre de programes pressupostaris transformadors, també n’és destacable el seu pressupost, ja que els programes que combaten la desigualtat de gènere tenen, en proporció, un volum més elevat de pressupost proporcional que els programes que la reprodueixen. 

Els programes analitzats preveuen dur a terme 142 actuacions per la igualtat, 112 de les quals disposen d’un pressupost específic més enllà del de personal. En total, es destinen 174,4 milions d’euros a accions per la igualtat, la xifra més gran recollida fins ara a través de l’anàlisi d’impacte de gènere del pressupost. Així mateix, el nombre d’accions orientades a assolir la igualtat i el seu pressupost han augmentat significativament respecte de l’any anterior (quan hi va haver 111 actuacions i 33 milions d’euros). En relació amb qui anaven dirigides les accions per la igualtat, aquestes s’han repartit gairebé a terços entre aquelles dirigides a grups concrets de persones (38,7% del total), a la ciutadania en general (32,4%) i a la mateixa organització (28,9%). Ara bé, pressupostàriament, les més dotades són les dirigides a grups específics de persones (per exemple, dones, joves, famílies, gent gran, etc.), ja que sumen 155 milions d’euros i el 89,3% del pressupost, mentre que les adreçades a la pròpia organització suposen només un 0,5% del pressupost d’accions. 

 

19 programes pressupostaris de democratització de les cures

Pel que fa a la democratització de les cures, hi ha 19 programes pressupostaris vinculats a aquest àmbit i la majoria tenen un impacte de gènere transformador de les desigualtats. Globalment, l’anàlisi ha detectat més de 34 accions amb un pressupost de 143 milions d’euros destinades a les cures. A aquests, poden afegir-se 44 milions més de programes sencers relacionats amb la cura, generant un total de 187 milions dedicats directament a aquest àmbit. D’altra banda, es disposa d’un mínim de 13,9 milions orientats a polítiques de temps.

Si es té en compte l’evolució del pressupost analitzat segons el seu impacte de gènere, s’ha més que duplicat entre 2017 i 2022. Si el primer any era de 425 milions d’euros, en aquests comptes se situa en els 1.099 milions d’euros, essent el 2022 l’any en què l’increment ha estat més important. La proporció de programes transformadors de desigualtats ha anat augmentant progressivament des de 2017 fins a situar-se per sobre del 85% els últims tres anys. L’any 2017 només el 15% del pressupost analitzat es considerava amb un impacte de gènere positiu, mentre que els anys 2021 i 2022, més del 90% del pressupost analitzat és transformador de desigualtats.

Amb l’augment de programes analitzats any rere any (de 20 el 2107 a 49 el 2022), el nombre de programes reproductors de les desigualtats s’ha anat reduint. El 2022 només 3 dels 49 analitzats són reproductors de desigualtats, cosa que suposa un 6,1% del total, respecte al 5,7% de l’any passat. De fet, l’anàlisi considera que sis de cada deu programes transformen les desigualtats de manera molt positiva. Aquest és un èxit del desplegament de l’estratègia de transversalitat de gènere al conjunt de polítiques municipals.

 

Un 25% més de quantitat econòmica analitzada

L’informe d’impacte de gènere del pressupost es va presentar per primer cop en l’exercici 2017 en format d’anàlisi preliminar. El 2018 es van incorporar millores substancials en els sistemes de recollida i anàlisi de la informació, i enguany  per primer cop ofereix una anàlisi específica dels programes i pressupost vinculats al treball de cures i a les polítiques de temps, que són altres mirades molt pertinents en clau de justícia de gènere.

El document inclou l’estudi de la despesa de personal i de 49 fitxes de programes dels Capítols 2 i 4. En conjunt, s’estudia un pressupost de 455 milions d’euros de Capítol 1 (més 238 de personal dels OOAA i les EPEs) i de 1.099 milions de capítols 2 i 4. Les dades d’aquest any mostren un augment significatiu respecte a l’any passat, ja que el 2021 es van analitzar 1.233 milions d’euros, respecte als 1.554 milions del 2022. Concretament, aquest 2022 hi ha hagut un increment de quasi el 25% en quantitat econòmica analitzada.





Paraules clau
gènere/ pressupost/