Servei de Premsa
18/07/2024
L’Ajuntament de Barcelona posa en valor les lluites veïnals per l’habitatge en el primer programa de memòria col·lectiva
12/02/2022
Temps estimat de lectura: 4 minuts
[su_qrcode data=”%CURRENT_URL%” size=”150″ margin=”10″ align=”right”]
És el primer treball conjunt fet des de les Taules de memòria, impulsat per la regidoria de Memòria Democràtica
La programació s’inicia aquest dimecres a l’Eixample i culminarà al mes de juny amb una jornada final de trobada de totes les Taules i la presentació del mapa de lluites
La Regidoria de Memòria Democràtica impulsa, durant aquest primer semestre de l’any, el programa “Memòria de les lluites per l’habitatge a Barcelona”, que recopila la memòria col·lectiva de les lluites per l’habitatge a Barcelona amb la voluntat reivindicar, difondre i estudiar els moviments i les persones que han desenvolupat estratègies col·lectives per defensar el dret a l’habitatge a la ciutat, incorporant la perspectiva de gènere.
El treball pren com a punt de partida el 90è aniversari de la gran primera vaga de lloguers documentada a Barcelona. Es tracta del primer programa temàtic d’àmbit de ciutat, fet conjuntament amb els deu Districtes i les entitats, veïns i veïnes que participen en les Taules de Memòria.
El programa presenta una proposta d’activitats codissenyades amb les taules de Memòria que combina reflexió entorn les memòries urbanes que es dona en aquest espais de participació i la recerca universitària. Cullminarà al mes de juny amb una trobada de totes les Taules i la presentació del mapa de lluites.
Al juny de l’any passat, la regidoria de Memòria Democràtica va presentar el programa donant el tret d’inici d’aquest procés. Des de llavors, s’ha dissenyat diferents activitats que donaran visibilitat les principals reivindicacions i tensions entorn de l’habitatge del darrer segle i tindran lloc en els diferents districtes en el decurs del primer semestre del 2022.
El regidor de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa, ha explicat que els objectius del programa ‘Memòria de les lluites per l’habitatge a Barcelona’ són “estudiar i posar a l’abast de la ciutadania el llegat que han deixat els moviments i les persones que han lluitat per defensar el dret a l’habitatge a Barcelona i, alhora, contribuir a la divulgació de la història de la ciutat i a la construcció d’una memòria plural, democràtica i amb perspectiva de gènere”.
La primera de les activitats que dóna el tret de sortida al programa és la Taula Rodona ‘Lluites veïnals a l’Eixample, les grans desconegudes’ I la presentació del llibre 40 anys de transformació col·lectiva dels barris de l’Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni dimecres 16, a les 18.30h, a la Casa Golferichs.
En el marc d’aquest programa, dissabte 19 de febrer, s’inaugurarà un faristol commemoratiu dels safareigs de les Cases del Governador, a la Plaça del Verdum, que explica aquest conjunt ja desaparegut, especialment en relació amb la memòria de les dones i amb el seu valor com a espai de trobada comunitària i antirepressiva.
Exposició al Muhba
Així mateix, el Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), ha complementat el programa amb diferents activitats. A principis de juny està previst que s’inauguri l’exposició ‘Habitar Barcelona: els reptes de l’habitatge al segle XX’, que es podrà veure a la seu d’Oliva Artés. Paral·lelament, la UPC ha elaborat una cartografia urbana compartida per identificar i difondre la memòria de les lluites per l’habitatge, també amb la participació de les Taules de Memòria.
Context historic
El 90è aniversari de la primera gran vaga de lloguers documentada a Barcelona es pren com a punt de partida del programa “Memòria de les lluites per l’habitatge”. La vaga va tenir lloc entre l’abril i el desembre del 1931 i va ser un dels primers reptes de la Segona República a Catalunya. Va arribar enmig d’una gran crisi econòmica i social que allunyava de l’abast de les classes populars les necessitats més bàsiques per poder afrontar el seu dia a dia.
El Sindicat de la Construcció de la CNT de Barcelona la va promoure i organitzar, després que s’haguessin produït accions més o menys espontànies per fer front a l’augment abusiu dels lloguers i l’onada de desnonaments, ja que els preus quedaven fora de l’abast de moltes famílies a causa de la situació de precarietat i indigència d’una part de la població. Assumia així com a pròpia una reivindicació i unes pràctiques que s’anaven desenvolupant de manera puntual i amb un protagonisme important de les dones.
Des d’aleshores, la capital catalana ha viscut altres reivindicacions, episodis d’autoorganització veïnal i moments històrics relacionats amb l’habitatge digne, sempre amb importants lideratges per part de dones: el barraquisme les seves contradiccions i la seva fi; l’aparició dels grans polígons d’habitatge i la formació de moviments veïnals que reclamen equipaments i espais públics; el fenomen de l’autoconstrucció, el cooperativisme i altres accions col·lectives per habitar la ciutat; la conversió dels llogaters en propietaris i l’oportunitat perduda de la mà d’esdeveniment com els Jocs Olímpics; la minva de l’habitatge públic; la contracció del parc de lloguer; o l’esclat de la bombolla immobiliària i l’habitatge com a actiu financer transnacional en la primera dècada del segle XXI i les mobilitzacions socials pel dret a l’habitatge que l’han contestat de llavors ençà.
El programa sencer es pot consultar aquí:
www.barcelona.cat/memoriahabitatge
Paraules clauhabitatge/ lluita/ memòria/