Servei de Premsa
06/05/2024
L’Ajuntament licita les obres dels primers habitatges de reallotjament a l’àmbit de la presó de la Trinitat Vella
09/03/2022
Temps estimat de lectura: 5 minuts
Aquesta mesura, per la construcció de la primera fase d’un dels dos futurs edificis d’habitatge públic, s’integra en un conjunt d’actuacions que permetran convertir aquest àmbit de Sant Andreu en un barri de nova construcció de mig miler d’habitatges i equipaments públics
La licitació d’aquests habitatges comença a reparar un greuge històric amb les veïnes i els veïns del barri
La primera fase del procés, que podrà iniciar les obres després de l’estiu, constarà de 41 habitatges on es reallotjaran famílies residents que actualment viuen en edificis de l’entorn en condicions d’habitabilitat precàries
Els nous habitatges en l’àmbit de la presó de Trinitat Vella, al districte de Sant Andreu, començaran a ser una realitat previsiblement després de l’estiu, en iniciar-se ara la licitació per a la construcció dels primers habitatges de reallotjament. Es tracta de la convocatòria per aixecar la primera fase d’un dels dos blocs d’habitatge públic on es començaran a reallotjar les famílies residents en els edificis afectats per la renovació urbana de l’àmbit. En aquesta primera fase, s’adjudicaran les obres per aixecar la primera part d’un dels dos blocs municipals previstos, de 41 habitatges. En els pròxims mesos està prevista la licitació de les obres del segon bloc, de 53 habitatges, i un cop s’enderroqui la presó, es completarà la segona part del primer bloc, amb 35 habitatges més. En total, l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) construirà amb aquestes promocions 129 habitatges per a les famílies que s’hauran de reallotjar.
La licitació d’aquests habitatges és el primer pas en la reparació d’un greuge històric per a les veïnes i els veïns del barri, oblidat durant molts anys. Després de molt de temps de no resoldre’s el futur de l’àmbit de la presó de Trinitat Vella, el govern municipal ha aconseguit tirar endavant la projecció d’aquests habitatges, que permetran començar a reallotjar el veïnat després de la signatura del conveni de presons. Aquesta licitació és possible després de tenir llum verda el març del 2021 a l’acord entre l’Ajuntament i la Generalitat per reprendre el trasllat de les antigues presons de Wad-Ras i Trinitat Vella cap a la Zona Franca. La cessió dels dos solars per a la construcció dels nous equipaments havia quedat aturada per l’aparició de restes de metalls pesants al subsòl de les parcel·les que l’Ajuntament es va comprometre a cedir a la Generalitat.
Amb aquell acord es va posar en marxa el compte enrere per al trasllat de les presons de Trinitat i Wad-Ras. La presó de la Trinitat es va inaugurar el 1964, i durant els seus 57 anys d’història, s’ha adaptat a diversos usos: primer, per a dones; després, per a joves; i, finalment, com a centre obert. Des del 2009, està parcialment enderrocada. Ara que els terrenys de la presó són de l’Ajuntament de Barcelona, s’iniciarà la construcció d’una fase inicial dels habitatges per a les persones afectades pel procés de reallotjament. Això suposarà la construcció de 129 habitatges. En fases successives, i condicionat al moment del trasllat del Centre Penitenciari, es construirà la resta d’immobles previstos a la parcel·la de la presó i entorns, que suposarà un total de 410 habitatges de protecció oficial.
D’altra banda, aquesta actuació s’emmarca al Pla de Millora Urbana (PMU) aprovat el 2019 i que intervé en una superfície de 56.665,29 m2, dels quals 36.160 m2 seran de sostre residencial i 23.355,92 m2 estaran dedicats a espais lliures. En total, la transformació prevista en tot aquest àmbit preveu arribar a 450 nous habitatges.
Aquesta gran actuació a l’àrea de Trinitat Vella Nord, juntament amb l’executada a Via Bàrcino, arriba després del conjunt d’intervencions que s’han dut a terme al barri com són la renovació de la plaça de la Trinitat Vella i del carrer Galícia; la creació de la Plaça dels Infants; la millora del CEM Trinitat Vella, o el projecte del nou Centre de vida comunitària de la Trinitat Vella, un equipament on s’hi ubicaran diversos serveis municipals a més d’una nova perspectiva de gestió de l’edifici, i les obres en marxa de 139 habitatges públics de lloguer, 85 dels quals seran amb serveis per a gent gran.
40 milions d’inversió en el barri
La inversió a la Trinitat Vella en aquest mandat és de 40 milions d’euros. En primer lloc s’ha apostat per finançar projectes d’urbanitzacions i nous equipaments, que superarà amb escreix els 12M€ amb intervencions tan destacades com el nou Institut Escola Rec Comtal, el nou casal de gent gran, l’obertura del carrer Madriguera, el Centre de vida comunitària o la reforestació del parc i els entorns, entre molts d’altres.
D’altra banda, en matèria d’habitatge, la inversió se situa per sobre dels 32M€, que inclou els dos edificis per al reallotjament de les persones afectades urbanísticament a Trinitat Nord i les dues promocions per a persones grans i lloguer social al complex anomenat Porta Trinitat.
Primera fase d’habitatges en marxa aquest 2022
Ara s’ha licitat la construcció de la primera part del primer edifici d’habitatges, corresponent al conegut com a bloc A 18.03 (a la part sud-oest de la presó). El bloc A 18.01 (a la part nord-est de la presó) es licitarà previsiblement a l’estiu del 2022 i la segona part del bloc A 18.03 es podrà emprendre quan s’hagin executat els treballs d’enderroc de la presó.
D’altra banda, el carrer Pare Pérez del Pulgar canviarà de nom coincidint amb la reurbanització per passar a dir-se Trinidad Sánchez Pacheco, a proposta de la Taula de memòria històrica del districte i un cop aprovat per la ponència de nomenclàtor el passat mes d’octubre. Trinidad Sánchez Pacheco va lluitar pels drets de les dones empresonades i va aconseguir que canviessin les monges Croades Evangèliques del Crist Rei per funcionàries civils, que les empresonades poguessin vestir roba civil i no uniforme, que tinguessin accés a la premsa legal i que parlessin en la seva llengua materna. Amb l’arribada de la democràcia, va continuar la lluita al món feminista on va ser una important referent.
Procés participatiu
Al voltant del projecte de transformació de Trinitat Nord i per tal de tractar la necessitat d’equipaments, el consistori va posar en marxa un procés participatiu en el qual van prendre part 140 veïns i veïnes, a més dels representants de 39 entitats amb presència al barri. Fruit d’aquell procés es va acordar que el Centre de Dia era el més urgent i es va proposar que els primers baixos que es construeixin en els nous edificis es destinin a aquest equipament. D’aquesta manera, el Centre de Dia del carrer Madriguera, de titularitat de la Generalitat de Catalunya, es traslladarà als nous baixos. L’Ajuntament i la Generalitat han mantingut converses per tal de portar a la pràctica l’acord ciutadà de manera que els baixos es construiran seguint els requisits normatius d’un equipament d’aquestes característiques.
Paraules clauhabitatges públics/ Sant Andreu/ trinitat vella/