L’Enquesta Sociodemogràfica de Barcelona (ESDB) 2020 radiografia una ciutat amb menys pobresa que la del 2017 : Servei de Premsa

L’Enquesta Sociodemogràfica de Barcelona (ESDB) 2020 radiografia una ciutat amb menys pobresa que la del 2017

16/04/2022



Temps estimat de lectura: 8 minuts

L’Oficina Municipal de Dades (OMD) en col·laboració amb l’Àrea de Drets Socials publica la segona edició d’aquest extens i innovador estudi que descriu les característiques sociodemogràfiques de les barcelonines i els barcelonins, caracteritza els habitatges de la ciutat i descriu amb precisió les condicions materials en què viuen les llars i les persones que hi resideixen

La multillar creix i en el 3,5% del total de llars de la ciutat ja es dona aquest fenomen en què cohabiten diferents nuclis de convivència amb separació d’economies

Baixa el risc de pobresa relativa que afecta el 21,7% de la població barcelonina davant la dada registrada al 2017, que era del 23,8%

Com a novetat, l’enquesta aborda la percepció de soledat de la població. El 77% de la població no se sent sola mai (o gairebé mai) i només el 3,9% se sent sola sovint o molt sovint

Enllaç a l’Enquesta Sociodemogràfica de Barcelona (ESDB) 2020

L’Ajuntament de Barcelona presenta els resultats de la segona edició de l’Enquesta sociodemogràfica de Barcelona (ESDB) 2020, feta per l’Oficina Municipal de Dades (OMD) en col·laboració amb l’Àrea de Drets Socials i que permet, mitjançant una metodologia innovadora, quantificar i caracteritzar la població, les llars i els habitatges de Barcelona.

L’estudi descriu les característiques sociodemogràfiques de les barcelonines i els barcelonins, caracteritza els habitatges de la ciutat i descriu amb precisió les condicions materials en què viuen les llars i les persones que hi resideixen.

L’enquesta està feta entre el 16 de novembre del 2020 i el 24 de febrer de 2021 i forma part del Pla d’Estudis Sociològics municipal. La majoria d’indicadors es poden comparar amb els que es van obtenir a la primera edició de l’enquesta, el 2017. En total, la mostra s’ha fet a partir de 10.787 edificis, i la resposta complerta al qüestionari que han fet 4.671 habitatges, 4.552 llars i 11.092 persones.[1]

Els resultats no recullen les millores de la situació econòmica de la ciutat al llarg dels tres darrers trimestres del 2021, però tampoc l’impacte de la crisi actual.

 

PRINCIPALS RESULTATS DE l’ESDB:

 

Estimació dels habitatges, llars i població de Barcelona

Extrapolant les dades de l’enquesta, a la ciutat hi hauria un total de 740.313 habitatges, en 710.700 dels quals hi ha residents habituals. El nombre de llars és de 751.378 (amb una mitjana de 2,42 persones per llar), amb un total de 1.783.556 persones residents (101.238 persones més que a l’edició anterior, un 6 % més).

El nombre d’habitatges buits o amb altres usos no residencials de la ciutat s’ha reduït un 7,2%, ha passat de 31.903 l’any 2017 a 29.613 l’any 2020.

 

Empadronament, temps de residència a Barcelona i procedència anterior

Es detecta un 5,1% dels residents que no està empadronat a Barcelona, 90.171 persones (89.862 a l’edició anterior). Aquesta xifra s’enfila fins el 14% entre els joves entre 25 i 34 anys.

Disminueix el nombre de persones residents que ha viscut sempre a Barcelona, 49,6% a l’actual edició front el 55,6% de l’edició anterior. De les persones residents que han viscut sempre a Barcelona un 8,7% diu que hi porta menys de dos anys, xifra que s’eleva fins a prop del 18% a Ciutat Vella. El 51% de la població entre 25 i 34 anys fa menys de deu anys que viu a la ciutat.

 

Composició de les llars

L’enquesta fa un seguiment del fenomen de la multillar, els habitatges en què cohabiten diferents nuclis de convivència, amb separació d’economies i que ocupen àrees diferents i delimitades de l’habitatge. Les multillar representa el 3,5% del total de llars de la ciutat (2,8% a l’edició anterior) i el 4,2% de les persones entrevistats viuen en aquest tipus de llar. A Ciutat Vella el percentatge puja al 8%, mentre que a Sant Andreu és només de l’1%.

Disminueixen les llars unipersonals,  que passen de representar 27,6% del total de llars l’any 2017 al 24% actual. També disminueixen les llars monoparentals, constituïdes per un adult i un o més menors de 25 anys, que passen del 4,9% de l’edició anterior al 4,3% actual.

En el 35,5% de les llars, el sustentador principal és una dona.

 

Característiques de la població

De la població total de 1.783.556, hi ha més dones que homes: 908.647 dones davant 874.909 homes. Hi ha 281.012 persones que tenen nacionalitat estrangera (15,4%) i n’hi ha 391.136 nascuts a l’estranger (21,5%). Pel que fa al nivell d’estudis un 44,9% té universitaris, davant el 38,9% detectat en la primera enquesta, ara fa cinc anys.

 

Treball

Hi ha una evolució favorable dels indicadors d’ocupació. Les persones ocupades pugen de 739.800 a 849.300 entre les dues enquestes, la qual cosa suposa un increment de la taxa d’ocupació de 4,5 punts (del 50,4% al 55,0%).  De les persones que treballen, el 78,2% són assalariades.

Tot i que la taxa d’atur es situa en el 13,5%, gairebé un punt sobre l’edició anterior, la taxa específica d’activitat arriba al 63,6% i la d’ocupació al 55%, 5,9 i 5,4 punts més que al 2017. La mitjana de mesos buscant feina  per a  les persones aturades s’ha reduït un 38,5 %, de 26,2 a 16,1 mesos.

 

Nivell de renda, pobresa i exclusió social

El risc de pobresa ha millorat respecte a la registrada al 2017 que era del 23,8%. Ara el 21,7% de la població barcelonina es troba en situació de risc de pobresa relativa, una xifra amb diferències importants segons el territori (44% Ciutat Vella i 11,3 % a Sarrià-Sant Gervasi).

El risc de pobresa relatiu afecta al 22,1% de les dones i al 21,3% dels homes de la ciutat. Els menors de 0-15 anys són el grup de població que presenten les taxes de pobresa més elevades, 27,6%,  i gairebé quatre de cada deu llars monoparentals de Barcelona també es troben en situació de risc de pobresa, el tipus de llar amb major risc.

Millora la dada relativa a la privació material severa (PMS), que recull un seguit d’indicadors com ara la impossibilitat d’anar de vacances una setmana a l’any, no poder permetre’s disposar de vehicle o fer front a una despesa imprevista de 700€. Un 6,9% de les llars pateixen privació material severa, és a dir, no poden accedir a quatre o més d’aquests nou ítems de consum bàsics considerats internacionalment. El 2017 afectava al 7,5% de les llars.

El 36,3% de les llars de la ciutat tenen dificultats per arribar a final de mes, i gairebé el 7% té dificultats per atendre adequadament les necessitats dels fills i filles.

La baixa intensitat del treball sí que es veu afectada per l’impacte de la pandèmia i augmenta fins el 10,2% des del 8,4% de 2017. Aquest percentatge indica la població de 0 a 59 anys que resideix en llars en les que les persones adultes en edat de treballar (18-59) ho van fer menys del 20% del total del seu potencial de treball durant els dotze mesos anteriors a l’entrevista.

Amb tot això, la taxa AROPE* millora de manera significativa respecte el 2017 i és del 25,8% quan al 2017 era del 28,0%. Aquest estàndard internacional recull el percentatge de persones que estan almenys en una d’aquestes tres situacions: per sota del llindar de risc de pobresa, patint privació material severa (PMS) i en llars de baixa intensitat del treball (BITH).

*AROPE Indica el percentatge de persones que estan almenys en una d’aquestes tres situacions: per sota del llindar de risc de pobresa, patint privació material severa (PMS) i en llars de baixa intensitat del treball (BITH)

 

Habitatge

Augmenta les llars que viuen de lloguer, règim en què es troben el 40,1% de les llars de la ciutat enfront el 55,8% que tenen el seu habitatge en propietat. Al 2017 eren el 38,2% i el 57,6% respectivament.

De manera paral·lela a la progressiva substitució dels contractes de lloguer de renda antiga, s’incrementen els contractes a termini i en conseqüència augmenta el preu mitjà del lloguer a la ciutat. Més de tres quartes parts de les llars que viuen de lloguer tenen un contracte a termini, i el cost mitjà del lloguer és de 802,3€, preu que oscil·la entre els 539€ de Nou Barris i els 1107 de Sarrià-Sant Gervasi.

El 92,4% de les llars tenen connexió a Internet (deu punts més que al 2017), el 85,2% tenen ordinador (cinc punts més que al 2017) i el 68% disposa de calefacció (6,5 punts més que al 2017). Més d’un 40% de les persones grans o amb situacions dependència o mobilitat reduïda viuen en habitatges sense ascensor.

 

Estat de salut i autonomia personal

La percepció de l’estat de la salut és bastant bona, amb només un 3,8% de la població que afirma que té un estat de salut dolent o molt dolent, taxa que només s’enfila fins al 16,6% en la franja de les persones de més de 75 anys. L’11,6% de la població declara que té alguna limitació de la seva activitat per motius de salut i un 6,3% assegura que necessita ajuda.

 

Solitud no volguda

Com a novetat, l’enquesta aborda la percepció de soledat de la població. El 77% de la població no se sent sola mai (o gairebé mai) i només el 3,9% se sent sola sovint o molt sovint. El sentiment de soledat és més acusat entre les persones grans i també entre les persones que viuen en llars amb poc recursos.

 

SEGONA EDICIÓ D’AQUESTA INNOVADORA ENQUESTA

L’Enquesta Sociodemogràfica de Barcelona (ESDB) 2020 esdevé una font de dades estratègica per descriure l’estructura de la població independent dels registres de població de què actualment disposem (bàsicament el Padró) que permet recollir la població “de fet” resident a la ciutat i obtenir informació ajustada dels habitatges i les seves llars.

Així, l’enquesta aporta indicadors rellevants i homologables sobre àmbits fonamentals com exclusió, pobresa, treball o habitatge, entre d’altres. No només permet tenir indicadors rellevants a nivell local sinó que a més es poden conèixer dades tan rellevants com la tinença i cost de l’habitatge, l’exclusió social o la situació laboral (per posar només alguns exemples) de manera desagregada per variables com ara el sexe, l’edat, la tipologia familiar o el districte municipal.

Alguns exemples més: gràcies a l’Enquesta podem conèixer la diferent prevalença dels indicadors de pobresa entre homes i dones (o entre els nens i els adults), quins tipus de família tenen més dificultat per atendre les necessitats dels fills, quin és el cost mitjà dels lloguers a cada districte, quants habitatges de la ciutat tenen calefacció o quantes famílies amb nens viuen en habitatges sense cap balcó ni terrassa (o sense cap ordinador).

A més a més, la majoria d’indicadors es poden comparar amb els que es van obtenir a l’enquesta de 2017, i se’n podrà tenir una continuïtat ja que està prevista una nova edició de l’enquesta a finals d’aquest 2022.

L’Enquesta està feta entre el 16 de novembre del 2020 i el 24 de febrer de 2021 i forma part del Pla d’Estudis Sociològics municipal. És una eina per tenir una fotografia real i periòdica de la població de Barcelona per tal de permetre a l’Ajuntament desenvolupar unes polítiques més efectives, en especial les relacionades amb la lluita contra la pobresa i l’exclusió social. Totes les microdades i resultats de l’enquesta estan publicats en obert i a l’abast d’investigadors, gestors públics o qualsevol persona interessada.

Des del punt de vista metodològic, la gran innovació d’aquesta enquesta és que no parteix d’una mostra representativa prèvia basada en el padró d’habitants, sinó que compta com a univers tots els habitatges de la ciutat i com a mostra una selecció de 12.000 d’aquests habitatges. Així, el treball de camp s’estructura en dues fases: en la primera, s’identifica i es descriuen tots els habitatges associats a les adreces de la mostra  i se’n selecciona un aleatòriament al qual es lliura una carta convidant-lo a participar de la següent fase de l’estudi. La segona fase de l’estudi correspon a la recollida de dades mitjançant estratègia multicanal (CAWI, CATI, CAPI) de la informació dels habitatges seleccionats i les llars i persones que hi conviuen. En total, la mostra s’ha fet a partir de 10.787 edificis, i la resposta complerta al qüestionari que han fet 4.671 habitatges, 4.552 llars i 11.092 persones. Aquestes xifres multipliquen per més de sis vegades la mostra de l’enquesta anual de condicions de vida que fan l’INE i l’Idescat i permeten fer anàlisis territorialitzats, com a mínim a nivell de districte.

 

Document relacionat

 

______________________________________

[1] Nota metodològica al final de la nota





Paraules clau
Enquesta sociodemogràfica/