Barcelona impulsa un pla estratègic per protegir el patrimoni, el paisatge i la seva identitat popular, històrica i ambiental : Servei de Premsa

www.barcelona.cat

Barcelona impulsa un pla estratègic per protegir el patrimoni, el paisatge i la seva identitat popular, històrica i ambiental

20/04/2022

Temps estimat de lectura: 8 minuts

La Mesura de govern ‘Barcelona, Ciutat Patrimoni’ agrupa un seguit d’actuacions que afegeixen una nova mirada a la concepció tradicional del patrimoni per tenir en compte valors lligats a la vida quotidiana dels barris i la lluita contra el canvi climàtic

Es faran canvis a la normativa municipal per millorar el control dels enderrocs i evitar que es perdin elements rellevants d’edificis amb valor patrimonial que no estan protegits

S’ampliarà el Catàleg de Patrimoni perquè passi de ser un instrument tancat a un de viu i en constant revisió que permeti actuar amb antelació i de forma proactiva

Tota la ciutat construïda pot tenir valor: es protegirà un teixit històric nou cada any com ja s’ha fet a Gràcia, Horta, el Poblenou i ara al Clot al Camp de l’Arpa del Clot, i es potenciaran els inventaris existents

S’incrementarà el personal destinat a les polítiques patrimonials per fer efectiva aquesta nova visió i la dotació econòmica per a la conservació i millora del patrimoni creixerà fins als 7,5 milions d’euros anuals

Es crearà una Taula de Patrimoni Ciutadana per dinamitzar el coneixement i involucrar el veïnat, i es treballarà amb la Generalitat per revisar la Llei del patrimoni cultural català, posar-la al dia i ampliar les competències municipals

Barcelona impulsa un pla estratègic per consolidar-se com una ciutat que cuida i estima el patrimoni. El Govern municipal té a punt un conjunt d’actuacions per actualitzar la concepció tradicional del patrimoni arquitectònic, urbà i ambiental i afegir-hi una mirada que tingui en compte valors lligats a la vida quotidiana, la identitat dels barris i els veïns i veïnes i la lluita contra el canvi climàtic. El full de ruta es reflecteix en una Mesura de govern titulada ‘Barcelona, Ciutat Patrimoni’ que es presentarà en el Plenari del Consell Municipal del 29 d’abril.

Barcelona té una llarga història de protecció del patrimoni. Va ser la primera ciutat de l’Estat a tenir un catàleg patrimonial, al 1962, i des de llavors s’han anat promovent campanyes, ordenances com la de Paisatge Urbà, plans de protecció patrimonial i catàlegs de Districte per vetllar per la conservació i la preservació del que fa reconeixible l’espai públic. Una feina que ha elevat la ciutat com a referent internacional en què la qualitat del patrimoni és un element central.

Els últims anys, però, el terme clàssic de patrimoni referit als grans edificis singulars i monumentals ha evolucionat, tant a nivell local com global. Avui dia, la manera com protegir el caràcter singular de la ciutat ha d’anar molt més enllà i també ha d’incloure el patrimoni popular, obrer, urbà i històric, perquè és el que crea un lligam sentimental amb la vida quotidiana i és essencial per mantenir una identitat integradora als barris i a la ciutat. Per això, ha de ser cuidat i mantingut en el temps de la mateixa manera que els edificis monumentals.

A la ciutat, els casos com les casetes del carrer de l’Encarnació, a Gràcia, l’antic Hotel Buenos Aires de Sarrià-Sant Gervasi i múltiples iniciatives veïnals per protegir jardins i entorns singulars posen de manifest la necessitat d’actualitzar la política patrimonial de la ciutat. A més, en un moment d’emergència climàtica, poder preservar la ciutat construïda i evitar enderrocs per potenciar la rehabilitació és una de les estratègies claus per reduir emissions i, alhora, per fomentar la creació d’una economia verda centrada en millorar l’habitabilitat i l’eficiència energètica de les edificacions.

Per tot això, la Mesura de govern recull un seguit d’iniciatives per posar al dia tots els instruments disponibles i crear-ne de nous amb l’objectiu de marcar un abans i un després en la protecció del patrimoni. En definitiva, per preservar i respectar el passat i tot el que defineix la identitat dels nostres barris, perquè fer-ho garanteix tenir una ciutat preparada per al futur.

Les accions es divideixen en quatre àmbits: noves eines normatives, noves eines de coneixement i rehabilitació, nous vincles amb la ciutadania i impuls de canvis legislatius.

Noves eines normatives

En l’àmbit normatiu és on hi ha una de les actuacions més importants. Es tracta de la modificació de l’Ordenança reguladora dels procediments d’intervenció municipal en les obres (ORPIMO), que té per objectiu millorar el control sobre els enderrocs.

La Comissió de Govern iniciarà properament la modificació de l’ordenança per tal que, a partir de que s’aprovi, la tramitació dels enderrocs passi de comunicat diferit a llicència i calgui aportar informació sobre el possible valor patrimonial de l’edifici que es proposa enderrocar. Això permetrà conèixer amb més detall el patrimoni de la ciutat i valorar si és necessari millorar-ne la protecció. Per tant, si fins ara es podia enderrocar amb relativa facilitat les finques i edificacions que no estaven incloses al Catàleg patrimonial, ara es considerarà que tota la ciutat construïda pot tenir un valor i, per tant, caldrà analitzar-lo històricament i patrimonial.

Un altre dels punts clau és l’ampliació del Catàleg de Patrimoni de Barcelona. Des de la seva creació, el 1979, als 860 edificis inicials s’hi han anat afegint elements de manera puntual; i des del 2006 se n’han incorporat 2.182 de nous. Ara, s’intensificarà aquesta tasca per transformar un document tancat i hermètic en un d’obert a contínues noves incorporacions i en revisió permanent per ampliar el nombre d’elements catalogats, amb la realització dels estudis històrics pertinents. Serà un catàleg viu, flexible i obert als nous reptes urbans que permeti actuar amb antelació, de forma proactiva, i evitar que es perdin elements valuosos pel fet de no estar protegits.

Les altres mesures també van en la línia d’ampliar els elements patrimonials de la ciutat i el seu grau de protecció. Destaquen:

Revisió del nivell ‘D’ de protecció patrimonial. L’objectiu serà que qualsevol intervenció en un nivell ‘D’ s’hagi de documentar prèviament amb la finalitat de revisar-ne la protecció i les actuacions admeses, tal com ja es fa a Ciutat Vella.
Adequació del planejament respecte als teixits històrics. En els últims anys s’ha anat fent una revisió progressiva del planejament de diversos nuclis històrics: Poblenou (2011), Sant Andreu (2017) i Gràcia (2020), i el que s’ha començat a elaborar recentment al Clot i el Camp de l’Arpa del Clot, entre altres. L’objectiu és fer-ne un per any per incrementar la protecció patrimonial i urbanística vinculada als teixits històrics.

Redacció del Catàleg de Paisatge de la ciutat. Els últims anys s’han fet estudis de 15 barris de la ciutat per explorar i determinar les característiques del seu paisatge urbà. Ara, s’avançarà per tenir un estudi de tots els barris de la ciutat que acabi configurant el Catàleg de Paisatge de Barcelona.
Revisió del Pla de protecció dels establiments emblemàtics i tradicionals. Per protegir els comerços emblemàtics, es treballarà per incloure més establiments en el nivell de protecció ‘E’ del pla.
Consolidació del patrimoni verd. Diverses línies d’actuació. D’una banda, es faran plans directors pels parcs i jardins de nivell A i B de protecció, que són els que tenen un ús més intensiu, i es prioritzaran els del parc de la Ciutadella, el Park Güell i la muntanya de Montjuïc. Pel que fa als jardins protegits, actualment n’hi ha de 40 de caràcter públic i privat, a més d’alguns casos d’enjardinaments dotats de protecció. Es farà una revisió per incloure’n més al Catàleg segons la seva vàlua històrica i artística, independentment de l’edifici arquitectònic que puguin acompanyar. També es farà un pla per preservar la continuïtat de les espècies d’arbres que caracteritzen el paisatge de la ciutat, com el plàtan de l’Eixample, els pins pinyers de Montjuïc, etc.
Consolidar i posar en valor els inventaris patrimonials. Es faran visibles a través dels recursos municipals online –el Portal d’Informació Urbanística– els elements inventariats i reconeguts amb valor patrimonial que no formen part del Catàleg i també tots els elements arqueològics inventariats. Alhora, s’entraran al Catàleg tot el llistat oficial de fitxes d’art públic municipal i més de cent elements patrimonials inventariats d’arquitectura i espai públic modern i contemporani. I es crearà un inventari d’elements ornamentals, un dels llocs històrics de Barcelona i un d’art públic que reculli els murals, mosaics i conjunts escultòrics i decoratius rellevants de la ciutat.

Nous vincles amb la ciutadania

Per poder consolidar la ciutat com una ciutat de patrimoni cal involucrar la ciutadania i professionals com arquitectes, urbanistes, promotors, estudiants d’arquitectura i institucions públiques i privades. Per establir-hi nous vincles i dinamitzar el coneixement, es crearà la Taula de Patrimoni Ciutadana com a lloc formal de diàleg entre veïnat i experts sobre patrimoni on es farà seguiment d’aquesta Mesura de govern i es compartiran tots els avenços que es facin. A més, es crearà una publicació anual de patrimoni per difondre i divulgar les intervencions i rehabilitacions més destacades que s’han fet tant des de l’Ajuntament de Barcelona com des de la iniciativa privada.

També s’incrementarà l’assessorament municipal per a les bones pràctiques en la rehabilitació i restauració, amb noves guies de paisatge per donar a conèixer els valors del paisatge, l’arquitectura patrimonial i les tècniques constructives tradicionals. I es donaran criteris tècnics i compositius per afavorir intervencions respectuoses i de qualitat.

Noves eines de coneixement i de rehabilitació

La nova fase d’impuls de les polítiques de protecció patrimonial requereix ampliar la dotació econòmica i de personal. Així, es crearà un equip tècnic dedicat al Paisatge i Patrimoni, integrat per persones de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida (IMPUiQV) i la Direcció d’Arquitectura Urbana i Patrimoni. La finalitat serà revisar els informes històrics requerits pels enderrocs, assessorar en els processos de rehabilitació i gestionar les subvencions, entre altres.

I una de les novetats és l’augment de la dotació econòmica per a la conservació i millora del patrimoni, que en total assoleix els 7,5 milions d’euros anuals. Hi ha cinc línies diferents que s’amplien:

Ajuts a la conservació i millora de condicions del patrimoni privat: 1,6 M€ bianuals. Nova línia de subvencions patrimonials per potenciar la rehabilitació patrimonial privada.
Programa de restauració del patrimoni municipal de valor especial: 1M€ anual. El 2017 va iniciar-se el programa de rehabilitació de les escoles amb catalogació A: l’Escola Baldiri i Reixac, l’Escola Canigó, l’Institut Verdaguer i l’Institut Josep Pla. Ara es donarà continuïtat al pla en edificis patrimonials municipals, i es preveu detectar aquest any els edificis a intervenir, redactar els plans directors i projectes el vinent i iniciar obres el 2024.
Ampliació del programa de manteniment d’art públic: 1M€ anual. S’augmenta la dotació pressupostària per tal de tenir cura de l’art públic, una part fonamental del patrimoni de la ciutat.
Nou Pla de Mitgeres: 2M€ anual: Aquest últim any s’han inventariat totes les mitgeres de la ciutat, que són les que queden a la vista arran de canvis urbanístic, i s’ha determinat que es pot fer millores en la meitat de les gairebé 6.000 mitgeres que hi ha. Per poder avançar en la seva intervenció, s’incrementa la dotació pressupostària per tal de rehabilitar cada any entre 30 i 35 mitgeres.
Intervencions en petits paisatges: mínim de 100.000€ anual. S’impulsarà la restauració, el manteniment preventiu i la posada en valor d’elements com racons, detalls urbans i elements singulars. I aquest 2022, s’invertirà 52.000€ a les restauracions de l’última cabina telefònica de la ciutat per convertir-la en un punt d’intercanvi de llibres, a Horta-Guinardó; d’una morera al Bon Pastor i d’una olivera a Trinitat Vella.

Nou impuls legislatiu

Aquesta nova visió del patrimoni requereix la implicació de les altres administracions. Per això, es treballarà amb la Generalitat de Catalunya per actualitzar la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. Des de la seva aprovació, la definició de patrimoni ha evolucionat i, alhora, la necessitat de potenciar les competències municipals s’ha evidenciat progressivament.

Els canvis a tirar endavant han de permetre incloure les proteccions de conjunts paisatgístics a dins de la llei, per poder protegir no només edificis concrets sinó també conjunts de paisatge urbà. També per protegir activitats significatives tant en l’àmbit artesanal com el comercial, i perquè els ajuntaments puguin protegir béns mobles i llocs històrics.

Document relacionat: Mesura de Govern

Paraules clau
patrimoni/