99+ imaginaris, una exposició que presenta dibuixos produïts aquest 2022 d’escenaris futurs de la ciutat de Barcelona concebuts per arquitectes de tot el món : Servei de Premsa

99+ imaginaris, una exposició que presenta dibuixos produïts aquest 2022 d’escenaris futurs de la ciutat de Barcelona concebuts per arquitectes de tot el món

13/05/2022



Temps estimat de lectura: 4 minuts

S’ha convidat a arquitectes d’arreu del món a especular sobre el futur de Barcelona amb imaginació i optimisme radical i a dibuixar unes arquitectures que ens permetin redefinir les condicions del nostre present i, amb això, obrir-nos a la possibilitat d’un futur diferent, més equitatiu i just.

99+ imaginaris ha estat comissariada per Eva Franch i Gilabert i Josep Maria Montaner en col·laboració amb la Fundació Enric Miralles i la ETSAB (Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona UPC) i ha comptat amb l’assistència comissarial i disseny de Guillem Rosal, Caterina Miralles i Jack Isles.

L’exposició es pot veure a la Fundació Enric Miralles fins al 24 de juny i l’entrada és gratuïta.

Pensar el futur de la ciutat forma part de l’ADN de la Barcelona moderna. El Pla d’Eixample d’Ildefons Cerdà (1859) n’és la primera gran prova i la plasmació encara viva, tan previsora i en transformació. Per esmenar la plana a Cerdà, León Jaussely va rebre l’encàrrec el 1905 d’imaginar una Barcelona més monumental, jerarquitzada i pròxima a la ciutat-jardí.

 

 

Amb el GATCPAC i les avantguardes dels anys 30, Barcelona va tornar a intensificar el seu desig de planificar un futur funcional, tecnològic i igualitari, en el que fins i tot el concepte i la forma de les superilles ja hi era present. I del qual la proposta més valenta va ser el projecte de Ciutat de Repòs i de Vacances (1933-1934), situada en una franja de 8 quilòmetres de costa, des del Delta del Llobregat fins a l’aparador de Castelldefels. En aquesta ciutat popular de l’oci i l’exercici s’hi proposava una gran quantitat d’equipaments de gestió pública i socialitzada.

Al mateix temps, Nicolau Maria Rubió i Tudurí, des de la seva mirada independent i eclecticista, inventava una “Ciutat futura” entre la plaça d’Espanya, el port i l’aeroport, en sintonia amb les ambicions de l’exposició Internacional del 1929 i inspirant-se en els futuristes italians, la Ciutat Vertical de Hilberseimer del 1927 i els gratacels de Chicago i Nova York.

La tensa letargia durat la dictadura franquista va tenir excepcions, amb projectes no realitzats, com les fileres de blocs racionalistes d’habitatge econòmic de l’any 1949 de Mitjans, Moragas, Tort, Sostres, Balcells i Perpiñá; les imaginacions d’aigua, llum, colors i música de Carles Buigas; o els experiments tecnològics dels anys 60, que varen deixar un fragment de megaestructura i ciutat a l’espai, artesanalment construïda, a Sant Just Desvern, el Walden 7, dirigit per Ricardo Bofill i estructurat per Anna Bofill.

I el model Barcelona, laboriosament pensat als inicis de la democràcia i implementat amb l’impuls del Jocs Olímpics del 1992, va plasmar aquest desig de ciutat contemporània i democràtica, començant per dignificar i estendre els espais, i per crear equipaments públics als barris.

Avui segueix viva aquesta intenció i necessitat de repensar el futur de la ciutat. Amb la visió que suggereix aquest crida de dibuixos, amb imaginació i optimisme radical, dibuixant unes arquitectures que ens permetin redefinir les condicions del nostre present i amb això, obrir-nos a la possibilitat de futurs diferents, més equitatius i justos. Unes propostes que venen d’arquitectes de molt diverses generacions, que han imaginat fragments d’una Barcelona futura, des d’ella mateixa i des de molt diverses ciutats.

Un repensar que segueix camins, escales i estratègies ben diverses i complexes, però que també tendeix vers la renaturalizació, l’escala del barri i la proximitat, l’èmfasi en els diversos modes de viure, en l’habitatge assequible, en refer la ciutat i en la recerca d’alternatives. Aquesta és la invitació per debatre.

L’exposició pren la forma d’una taula de treball col·lectiu en forma de +, que emmarca els dibuixos dins d’un espai pel debat informal, la conversa i la discussió. Una taula de dibuix addicional permetrà als visitants asseure, pensar, reflexionar i dibuixar contribuint a aquest creixent arxiu de noves visions per la ciutat.

L’exposició es pot visitar fins al 24 de juny a la Fundació Enric Miralles.

ENTRADA GRATUÏTA
HORARIS: de dilluns a divendres, de 10 a 14h i de 16 a 19h.
Passatge de la Pau 10, bis. Barcelona
www.fundacioenricmiralles.com

 

PARTICIPANTS

Sandra Torres i Adrià Guardiet (08014 Arquitectura), Amica Dall & Christian Fraser, Anna & Eugeni Bach, Archikubik, Areti Markopoulou, Ariadna Perich Capdeferro, Arquitectura Sana + Lalipu, Bailorull Add+ Arquitectura, Beatriz Minguez, Bruno Seve, BURR, Caterina Miralles, Carlos Ferrater, Christ & Gantenbein, Diego Carrillo Messa (Celobert), Elena Cànovas, Enric Batlle i Joan Roig, Federico Taverna, Gabriela Carrillo i Carolina Andrade, Felip Pich-Aguilera i Teresa Batlle, Guillermo Santomà, Harquitectes, Hamed Khosravi, Joan Trias de Bes (TdB Arquitectura), Jordi Garcés, Jorge Mario Jauregui, Jose Maria Torres Nadal, Josep Bohigas, Josep Ferrando, Juan Micieli, Juergen Mayer, Juli Capella, Kathrin Golda-Pongratz, Lagula Arquitectes, Laura Spinadel/Bus Architektur, Luis Urculo, Leclerc-Coll arquitectes i MIAS, Mayorga+Fontana Arquitectura, Michael Young i Kutan Ayata, Monica Bertolino, Nábito Architects, NUA Arquitectures, Pere Buil i Toni Riba (Vora), Octavi Mestre i Sofia Simioni (Mestre Arquitectos), Office KGDVS, David Van Severen Olga Felip, Olga Subirós i 300.000km/s, Peris + Toral Arquitectes, Point Supreme, Queralt Garriga, Ros+Falguera i Osmin Avalos Architecture, Rasheed Jalloul, Sam Chermayeff, Sandra Bestraten, Silvia Martinez Palou, Taller Mauricio Rocha, Taller Gabriela Carrillo, Pich Aguilera i Teresa Batlle Pagès, Ton Salvadó, Vicente Guallart, Yaiza Terré, Zaida Muxi, Zuloark.

99+ IMAGINARIS

Comissaris: Eva Franch i Josep Maria Montaner
Comissari Assistent: Guillem Rosal
Disseny: Caterina Miralles i Jack Isles
Disseny gràfic, coordinació i muntatge: Fundació Enric Miralles

Agraïments: Benedetta Tagliabue i la Fundació Enric MirallesETSAB (Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona UPC).





Paraules clau

99+ imaginaris/ arquitectura/ Festival Model/ Fundació Enric Miralles/