El Pla d’Adolescència i Joventut 2017-2021 acaba amb un balanç positiu de notable : Servei de Premsa

El Pla d’Adolescència i Joventut 2017-2021 acaba amb un balanç positiu de notable

14/06/2022



Temps estimat de lectura: 4 minuts

La pandèmia ha marcat el desplegament del Pla, amb un 2020 atípic i un 2021 de tornada a la normalitat prepandèmica en molts àmbits

El 2021 PAJ ha tingut un total de 283.571 persones beneficiàries, un 27,9% més que el 2017 quan es va iniciar

El regidor Joan Ramon Riera destaca que des de l’Ajuntament s’ha apostat per reforçar els serveis d’informació i assessorament juvenil amb la pandèmia

El Pla d’Adolescència i Joventut 2017-2021 (PAJ 2017-2021) ha tancat amb uns resultats positius, entre els quals destaca l’increment sostingut de les accions adreçades a les persones joves des de 2017. En aquests cinc anys s’han anat incorporant accions, que suposen un increment d’un 23%. D’aquesta manera, el Pla es tanca amb 362 indicadors que mesuren i monitoritzen una mateixa quantitat d’accions gens menyspreable. En els darrers dos anys aquest augment es deu sobretot a la incorporació de noves accions plantejades a la Mesura de Govern ‘La joventut al cap 2021-2022’ presentada al març del 2021.

En concret, el 2021 PAJ ha tingut un total de 283.571 persones beneficiàries (usos realitzats), una xifra per sobre de les 260.839 de l’any anterior i que representa un 27,9% més de les que en van fer ús el 2017, a l’inici del pla (amb 221.782). Tanmateix, la xifra d’usuaris encara no ha tornat a arribar als nivells prepandèmics del 2019, any en què es va atendre 315.993 persones.

El regidor d’Infància, Joventut, Persones Grans i Persones amb Discapacitat, Joan Ramon Riera, ha fet palès que, amb la pandèmia, des de l’Ajuntament s’ha apostat per reforçar els serveis d’informació i assessorament juvenil. “Combinat amb el pla d’ocupació juvenil hem arribat a una bona situació, sobretot en termes de treball”, ha afegit. Ara bé, ha avisat: “No estem exemptes de nous reptes que cal abordar, com el benestar emocional o l’habitatge , i ja estem immersos en la construcció del nou pla”.

El PAJ 2017-2021, presentat en Plenari el 30 de juny de 2017, constitueix l’instrument fonamental d’actuació de l’Ajuntament de Barcelona que garanteix els drets de les persones joves. El Pla va partir d’un llarg procés d’elaboració que es va iniciar l’abril del 2016, pel qual s’han creat diferents processos i espais participatius, i té com a missió fomentar l’autonomia de les persones joves. Aquesta missió es desenvolupa en una estructura de quatre grans principis rectors d’actuació, que recullen els objectius principals de les polítiques de joventut: promoció de l’emancipació juvenil, ser protagonistes de la transformació social, tenir concepció integral del benestar, i viure en un territori accessible i sostenible.

El pla ha registrat el 2021 un nombre total de mesures actives de 180, la mateixa xifra que els tres darrers anys. Pel que fa al nombre total d’indicadors assolits, el pla n’ha desplegat un total de 362, la xifra més alta des de l’inici del seu desplegament el 2017. Cal tenir en compte, d’una banda, que el 2021 encara hi va haver restriccions en alguns àmbits i que el retorn a la realitat prèvia a la pandèmia no va ser ni molt menys complet en molts temes. Això es nota sobretot en àmbits com l’educació, amb menys participació en programes o en activitats a l’aula, o en la participació cultural amb moltes activitats que s’han vist afectades per les restriccions sanitàries.

 

Una nota de notable en els indicadors d’actuació

Pel que fa a la mitjana dels indicadors d’actuació el PAJ tanca el seu període de vigència amb una nota mitjana de 5,2 en una escala del 0 al 7. Després de l’estancament produït per la pandèmia el 2020, la mitjana torna a pujar un parell de dècimes, constatant l’evolució positiva constant des de 2017. Si aquest increment no ha estat superior en el darrer any no és perquè una quantitat important d’accions no hagin rebut qualificacions més altes, sinó perquè un grup petit d’accions manté notes baixes, perquè no s’ha aconseguit posar-les en marxa o s’han afegit darrerament, i frenen el creixement de la mitjana.

En relació amb els diferents estadis en què es troben els indicadors d’actuació, es constata la millora de l’any 2021. El PAJ es tanca amb un 71,9% dels indicadors en situació consolidada o amb el projecte finalitzat. Són un 17,1% (25) els indicadors que no han passat de l’estadi iniciat i un 6,9% els que han quedat com a no iniciats (10). A més 7 accions s’han desestimat.

 

Indicadors per àmbits

Pel que fa als àmbits i atenent a la seva nota mitjana, la majoria queden per sobre del 4 i només dos, espai públic i transició ecològica han acabat per sota del tall del 3,5. En aquest darrer any destaquen les pujades d’àmbits com igualtat i diversitats, participació i associacionisme i participació cultural i creació, però sobretot la pujada molt destacada del d’ocupació, que ha acabat sent l’àmbit del Pla més destacat amb una nota mitjana de 6,4. En segon lloc, hi ha l’àmbit d’esports amb un 6,1 i igualtat i diversitats amb un 6. En el terreny de les concrecions, destaquen accions com l’orientació i acompanyament a la feina; la superació del 30% de reserva d’habitatge de protecció oficial (adjudicant el 36,5%), l’ampliació dels serveis d’escolta emocional, i la tasca dels serveis Infojove.

Sobre l’evolució a partir de 2019, hi ha dos grups d’àmbits: els que han estat més condicionats per l’arribada de la pandèmia i els que han pogut seguir progressant malgrat això. En el primer bloc hi ha àmbits com el d’educació, la salut integral, l’oci i el lleure o l’espai públic. Tots ells són temes lògicament castigats pel context de pandèmia en relació amb les persones joves. I en l’altre hi ha àmbits com ocupació, igualtat i diversitats, esports, equipaments i serveis juvenils o curiosament la participació cultural i la creació.





Paraules clau
Pla d’Adolescència i Joventut 2017-2021/