L’estratègia contra la feminització de la pobresa suma més de 138.600 participants : Servei de Premsa

L’estratègia contra la feminització de la pobresa suma més de 138.600 participants

05/07/2022



Temps estimat de lectura: 7 minuts

En el sisè any de desplegament de l’estratègia, aquesta inclou 71 actuacions i el 90% de les actuacions han estat realitzades o es troben en realització

S’han destinat més de 36 milions d’euros a ajuts atorgats a dones de col·lectius vulnerables per diferents conceptes

Més de 24.000 dones han participat en 25 programes d’activació, formació i inserció laboral, més de 1.800 en situació de vulnerabilitat i/o famílies monoparentals han estat adjudicatàries d’un habitatge, i més de 6.000 han rebut assistència sanitària a través dels Serveis Municipals d’Odontologia i de Podologia

L’Estratègia contra la Feminització de la Pobresa i la Precarietat 2016-2024 de l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI ha registrat, des dels seus inicis el 2016, més de 138.600 beneficiàries i 455 empreses i entitats, i han tingut lloc 325 programes i un centenar de campanyes. A més a més, s’han destinat més de 36 milions d’euros a ajuts atorgats a dones de col·lectius vulnerables per diferents conceptes. Així mateix, aquesta estratègia va donar lloc a l’aprovació fa un any de la Mesura de Govern d’Economia Feminista per fer front a les conseqüències de la crisi social i sanitària de la covid sobre les dones. L’informe de balanç ha estat presentat en el marc de la reunió anual de la Taula contra la Feminització de la Pobresa i la Precarietat (EFPP) al Saló de Cent aquest dimarts, presidida per la quarta tinenta d’alcaldia i responsable de l’àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, Laura Pérez.

Des del mandat passat, l’Ajuntament de Barcelona té en marxa l’Estratègia contra la Feminització de la Pobresa i la Precarietat, amb una extensa bateria de mesures que, entre d’altres, persegueixen la inserció laboral de dones en situació de vulnerabilitat, la dignificació dels sectors laborals més feminitzats, i combatre les desigualtats de gènere en el mercat formal, així com promoure les condicions socials bàsiques, l’empoderament i la participació sociopolítica de les dones més vulnerabilitzades.

En el sisè any d’implementació de l’EFPP, el 90% de les mesures es troben executades o en elaboració (quasi el 70% de les actuacions han estat realitzades, mentre que el 21% es troben en curs). Pel que fa a l’estat d’execució de les actuacions en funció dels tres eixos en què es divideix mostra una distribució força equilibrada.

 

Tres grans eixos

  1. Dades i sistema de la informació: Conèixer el fenomen

Pel que fa al coneixement del fenomen de la feminització de la pobresa de forma integral i exhaustiva, s’ha aconseguit que tots els formularis, enquestes, investigacions i estudis incorporin la variable de sexe, en alguns casos complementada amb variables més complexes. En conjunt, s’han realitzat i publicat 19 estudis destinats a aprofundir en aspectes concrets de la feminització de la pobresa o en el seu impacte sobre col·lectius específics. També, s’ha promogut la reflexió i el coneixement mitjançant la celebració d’esdeveniments com el III Fòrum Rosa Virós, orientat a analitzar les causes de les desigualtats entre dones i homes.

A més a més, des de l’any 2018, l’anàlisi amb perspectiva de gènere de l’enquesta Òmnibus Municipal permet, entre d’altres, una aproximació a la quantificació dels conceptes de pobresa de temps i angoixa de temps, que afecten especialment les dones.

 

  1. Economia per a la vida i organització del temps

Mercat de treball

Pel que fa a la millora de l’economia per a la vida i l’organització del temps, més de 24.000 dones han participat en 25 programes d’activació, formació i inserció laboral, de les quals prop de 9.000 han estat contractades. Igualment, s’han atorgat ajuts a més de 500 a PIMES per a afavorir la contractació de dones.

Prop de 500 contractes municipals han incorporat clàusules d’igualtat de gènere, amb un creixement exponencial en els darrers anys, i més de 400 dones han participat en programes d’impuls, promoció i acompanyament d’emprenedores i/o projectes d’economia cooperativa, social i solidària desenvolupats. També, més de 100 empreses han rebut assessorament en matèria d’igualtat de gènere, i des de la seva creació, l’any 2017, els Punts de Defensa de Drets Laborals han atès més de 2.700 dones.

 

Treball domèstic, de les cures i els afectes

En l’àmbit del treball domèstic, de les cures i els afectes, s’han desplegat més de 300 programes, activitats o campanyes de sensibilització orientades a fomentar la corresponsabilitat i a donar a conèixer el diferents recursos disponibles. També, s’ha inaugurat el centre Plural, destinat a treballar les masculinitats i implicar a la població masculina en l’equitat i la justícia de gènere.

El Servei d’Atenció Domiciliària ha atès més de 65.000 dones, el Servei de Teleassistència ha assolit una taxa de cobertura de més del 45% de les persones majors de 75 anys a la ciutat. Els programes RESPIR, RESPIR Plus i “Temps per a tu”, per a millorar la qualitat de vida de les persones cuidadores, no han parat de créixer, tant en nombre de places com de pressupost destinat. En la mateixa línia, l’espai Barcelona Cuida, destinat a donar visibilitat a tots els recursos existents en l’àmbit de la cura i posar-los a l’abast de tothom, ha fet més de 2.500 atencions. El Pacte del Temps de Barcelona i la Xarxa d’empreses NUST han continuat creixent, arribant a les 355 entitats i empreses adherides.

 

  1. Ciutat de drets

Habitatge i salut

En matèria d’habitatge, més de 1.800 dones en situació de vulnerabilitat i/o famílies monoparentals encapçalades per dones han estat adjudicatàries d’un habitatge. S’han dut a terme més de 100 campanyes informatives i d’assessorament en matèria d’habitatge i de drets energètics. També, dels 13.096 expedients oberts pels Punts d’Assessorament Energètic, implantats a les Oficines de l’Habitatge amb la finalitat de tramitar Informes de Risc d’Exclusió Residencial per evitar els talls de subministrament, 8.574 corresponien a dones. Més de 1.700 dones sense llar, de les més de 10.000 que han estat ateses, han accedit a pisos o a centres residencials.

Pel que fa a la salut, més de 6.000 dones han rebut assistència sanitària a través dels Serveis Municipals d’Odontologia i de Podologia per a persones en situació de vulnerabilitat. Un cop finalitzat el programa SIRIAN de salut sexual i reproductiva, havent disminuït força les taxes de fecunditat adolescent en els barris d’implementació, s’ha adaptat per aplicar-ho en col·lectius amb especial vulnerabilitat.

Igualment, s’ha aconseguit estendre el descompte per a famílies monoparentals, principalment encapçalades per dones, al 100% de les instal·lacions esportives municipals. S’han reforçat els programes de suport a l’esport femení i a la pràctica esportiva femenina, mitjançant la creació d’una línia específica de subvencions, el premi “Dona i Esport” i el foment de projectes com el “Mares Escoles” o la “Cursa de les Dones”, que en la darrera edició va comptar amb més de 18.000 participants.

 

Condicions socials bàsiques, empoderament i participació

En l’àmbit de les condicions socials bàsiques, empoderament i participació, s’han destinat més de 36 milions d’euros a ajuts atorgats a dones de col·lectius vulnerables per diferents conceptes: ajuts a la infància, monoparentalitat, habitatge, transport, inserció laboral, necessitats bàsiques, etc. A més a més, més de 2.000 dones han estat beneficiàries del programa pilot B-MINCOME. S’han creat 60 noves places per a dones en situació d’exclusió residencial i sensellarisme, amb la previsió de disposar de 20 més quan finalitzin les obres de remodelació dels centres de primera acollida Císter i Zona Franca. Un total de 128 dones han participat en les dues edicions del projecte “Dones amunt”, orientat a promoure l’empoderament i la millora de la qualitat de vida de les dones que viuen en situació de precarietat. D’aquestes, 63 han millorat la seva situació laboral i 53 han iniciat alguna acció formativa.

 

Actuacions orientades a la millora de les condicions econòmiques, socials i laborals

Amb el rerefons de l’EFPP, la Mesura de Govern inclou 68 actuacions orientades a la millora de les condicions econòmiques, socials i laborals de les ocupacions més feminitzades que es caracteritzen per una precarització que s’ha aguditzat arran de la crisi derivada de l’emergència sanitària.

La Mesura de Govern d’economia feminista ha assolit en el seu primer any de desplegament fites com la consolidació dels Punts de Defensa de Drets Laborals, ja que durant el 2021 s’ha consolidat amb presència als 10 districtes de la ciutat, i el 66% de les 2.407 persones ateses han estat dones. També, la creació del projecte pilot de Pla de Barris, al barri del Poble-sec per a centralitzar en un espai físic la informació sobre tots els serveis municipals i comunitaris sobre treball de la llar i les cures amb la idea d’estendre’l posteriorment al conjunt de barris de Pla de Barris.

Així mateix, és una fita d’aquesta mesura de govern l’extensió dels serveis del programa VilaVeïna, que presta un servei d’assessorament jurídic a treballadores de la llar i de les cures. El servei ja és operatiu a 4 territoris de la ciutat i es preveu que pròximament s’obri a 6 territoris més. Igualment, destaquen l’assessorament dirigit a organitzacions i projectes del sector del tèxtil sostenible (amb 33 iniciatives) i la formació de Barcelona Activa sobre cures (832 dones), la formació de Pla de Barris amb certificat de professionalitat (30), de monitores de lleure a Ciutat Vella (17), enfortiment del tèxtil sostenible (173), costura (10) i capacitació tecnològica en Antenes Cibernàrium (2.723), etc.

La mesura de govern també ha promogut els serveis d’Ocupació de Barcelona Activa, amb 18.065 dones ateses (que representen un 59% del total) i l’impuls del Concilia, espai de canguratge municipal per fomentar la conciliació personal, laboral i temps de respir, ja que des de la seva creació hi ha hagut més de 700 famílies usuàries, de les que més de 300 són monomarentals i el 90% d’origen estranger.

Igualment, s’ha finalitzat l’estudi de les situacions d’assetjament sexual i per raó de sexe, i violència a l’espai públic que pateix el personal del Servei de recollida de residus municipals i neteja de l’espai públic, i s’han dissenyat plans d’acció per a cada una de les empreses prestadores. D’altra banda, s’ha elaborat un mapatge de les empreses o entitats que fan intermediació laboral al sector de les cures, des de l’espai Barcelona Cuida.

Barcelona Cuida ha fet l’acompanyament per a la creació d’una associació professional: la Taula d’entitats de Treballadores de la Llar i les Cures (amb 19 dones de 10 entitats).

S’ha consolidat el grup d’intercooperació de cures “Impulsem les Cures”, de la mà de Barcelona Activa. Es presta un servei de suport psicològic per telèfon per a treballadores de la llar i les cures. Finalment, s’han descentralitzat a la ciutat els serveis de l’espai Barcelona Cuida i s’han fet activitats i sessions grupals amb un total de 2.472 persones usuàries.





Paraules clau
Feminització de la Pobresa/