Servei de Premsa
27/11/2024
L’Ajuntament acorda atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Científic a Valentí Fuster, a Montserrat Aguadé, i a Teresa San Román
25/11/2022
Temps estimat de lectura: 4 minuts
Se’ls reconeix les seves respectives trajectòries científiques, la seva dedicació acadèmica, i el seu compromís social
L’Ajuntament de Barcelona ha acordat avui durant la sessió plenària del Consell Municipal, i per unanimitat de tots els grups, atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Científic a Teresa San Román, a Montserrat Aguadé i a Valentí fuster. Se’ls reconeix, amb aquesta medalla, les seves respectives trajectòries científiques, la seva dedicació acadèmica, i el seu compromís social.
El doctor Valentí Fuster (Barcelona, 1943) és una de les màximes autoritats mundials en cardiologia. Les seves investigacions en aquest camp li han valgut el reconeixement internacional i la seva visió de promoció de la salut ha estat considerada el full de ruta a seguir per aconseguir acabar amb les malalties cardiovasculars. Prové d’una nissaga de metges. Va cursar estudis de primària i de secundària als Jesuïtes de Sarrià i es va llicenciar en medicina per la Universitat de Barcelona el 1967. El 1994 va ser nomenat director de l’Institut Cardiovascular de l’Hospital Mount Sinaí de Nova Yok, càrrec que des de 2012 compagina amb el de Physician-in-Chief del mateix hospital.
Al llarg de la seva trajectòria científica ha ocupat diferents responsabilitats, com la de President de l’Associació Americana del Cor, President de la Federació Mundial del Cor, membre de l’Institut de Medicina de l’Acadèmia Nacional de les Ciències Americanes, membre del Consell Assessor de l’Institut Americà National Heart, Lung and Blood Institute i President del Programa de Formació del Col•legi Americà de Cardiologia. El doctor Fuster també és director general del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars Carlos III (CNIC) de Madrid i editor en cap del Journal of the American College of Cardiology (JACC), la principal font d’informació clínica en l’àrea de la medicina cardiovascular. Com a científic, ha estat nomenat Doctor Honoris Causa de 35 universitats de prestigi i ha publicat més de mil articles en revistes mèdiques d’àmbit internacional.
És una de les màximes autoritats mundials en el sistema circulatori i, més en concret, els seus camps de treball són els relacionats amb la malaltia de l’artèria coronària, l’arteriosclerosi i la trombosi. És, de fet, l’editor líder dels dos principals manuals sobre cardiologia: The Heart (El Cor) i Atherothrombosis and Coronary Artery Disease, (Aterotrombosi i malaltia de l’artèria coronària), amb el Dr. Eric Topol i la Dra. Elisabeth Nabel.
Les seves contribucions a la medicina cardiovascular han tingut un enorme impacte en la millora del tractament de pacients amb malalties cardíaques. Les seves investigacions sobre l’origen dels accidents cardiovasculars, que han contribuït a millorar la prevenció i el tractament dels infarts li van valdre, el 1996, el Premi Príncep d’Astúries d’Investigació. Valentí Fuster és l’únic cardiòleg que ha rebut els màxims guardons d’investigació de les quatre organitzacions internacionals de cardiologia. El 2011 va rebre el Gran Premi Científic de França (considerat el premi més prestigiós en cardiologia), per la seva investigació de la malaltia aterotrombòtica.
A més de la seva dedicació a la ciència, s’ha involucrat profundament en la seva responsabilitat com a divulgador i com a transmissor de coneixements i ha sapigut integrar la investigació amb la promoció de la salut a través de l’educació. Per a la promoció d’hàbits saludables, va crear la Fundació SHE ‘La Caixa’ (Science, Health and Education), amb l’objectiu d’aconseguir millorar la salut integral de la població, en especial dels infants i joves.
La doctora Montserrat Aguadé (Barcelona 1949) és professora emèrita per la Universitat de Barcelona. Ha liderat el grup de Genètica Molecular Evolutiva al Departament de Genètica de la UB, a on va ser catedràtica de genètica. També és membre numerària de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans. Es va llicenciar en Ciències Biològiques per la Universitat de Barcelona l’any 1971, i el 1974 va obtenir el títol de Doctora en biologia a la mateixa universitat. Des de llavors, ha combinat la recerca d’excel·lència en el seu camp d’expertesa (la genètica), amb les tasques acadèmiques, essent professora de la UB des de 1972, i professora visitant a la Universitat de Hardvard, el National Institut of Enviromental Helth Science (NIEHS) de Carolina del Nord, i la Universitat de California.
En el camp de la recerca, ha publicat un elevat número d’articles científics a les revistes més prestigioses en el camp de les ciències experimentals, com són Nature, Proceedings of the National Academy of Science (PNAS), Genetics i Genome Research, entre d’altres.També ha participat de projectes internacionals, fet que li ha atorgat un elevat reconeixement internacional en el camp de l’evolució i la genètica de poblacions.
Entre altres reconeixements, Montserrat Aguadé ha rebut la Distinció de la Generalitat de Catalunya per a la Promoció de la Recerca Universitària (2001-2007), i el Premi Nacional de Genètica 2010. També ha estat presidenta de la Society for Molecular Biology and Evolution (2005-2007) i de la Societat Espanyola de Genètica, tresorera de la Societat Catalana de Biologia, editora de diverses revistes científiques internacionals com Genetics i Heredity, i ha format part de diverses comissions nacionals i internacionals d’avaluació científica.
La doctora Teresa San Román (Pontevedra 1940) és una antropòloga especialitzada en l’estudi del poble gitano. Va ostentar el càrrec de catedràtica d’antropologia social de la Universitat Autònoma de Barcelona entre 1982 i 2010. Es va doctorar en antropologia a la Universitat de Londres l’any 1967 i des d’aleshores ha dedicat la seva vida i la seva carrera a l’estudi de la comunitat gitana, amb estudis exhaustius i pioners que li han valgut el reconeixement nacional i internacional. També ha treballat amb la comunitat senegambiana, i ha fet recerca sobre la vellesa. La seva tasca al voltant de les minories ètniques ha estat reconeguda amb diversos premis: Premi R. Doucastella de Recerca en Ciències Socials; Premi Hidalgo a la trajectòria professional de la lluita contra el racisme; Medalla de l’Ordre Civil a la Solidaritat del Ministeri de Treball i Afers Socials; Premi 8 d’Abril de l’Institut de Cultura Gitana; Premi Vicens Vives de la Generalitat de Catalunya. També ha estat condecorada com a Membre d’Honor de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya.
Els seus estudis i les etnografies sobre les comunitats gitanes de Madrid i Catalunya l’han convertit en una referent nacional i internacional en l’estudi i la història del poble gitano.
Paraules clauciència/