Servei de Premsa
18/09/2024
Barcelona commemora el 150è aniversari de la Primera República
11/02/2023
Temps estimat de lectura: 4 minuts
Un llibre, tres faristols, una jornada temàtica rememoraran els principals fets i protagonistes de la Primera República espanyola a la ciutat
L’Ajuntament de Barcelona commemorarà, amb diferents actes i activitats, el 150è aniversari de la Primera República. Durant les properes setmanes, la regidoria de Memòria Democràtica té previst tot un seguit d’activitats per rememorar els principals fets, protagonistes i els llegats de la Primera República a la ciutat.
La Primera República va ser un període molt breu, que va marcar la història del país i de la ciutat, i que tanmateix és molt desconegut per la ciutadania. Després de l’abdicació del rei Amadeu I de Savoia l’11 de febrer de 1873, les Corts espanyoles van proclamar la Primera República, iva durar només 22 mesos, fins al cop d’estat del General Pavia, al gener de 1874.
Fins al 1931, la Primera República se celebrava l’11 de febrer, però després de la Segona República, els actes de celebració s’han traslladat al 14 d’abril, data de la proclamació de la segona.
El proper dilluns 13 a la tarda, a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, es presentarà ela reedició del llibre ‘La República Barcelona de Miquel González i Sugranyes, 1873-1874’, publicat a finals del XIX per qui fou alcalde de Barcelona durant la Primera República. L’Ajuntament de Barcelona ha reimprès el llibre i ha afegit textos introductoris dels historiadors Jordi Roca Vernet i Ginés Puente en ocasió d’aquesta commemoració.
El llibre permet conèixer tant els fonaments del republicanisme i del federalisme com la tensió entre les bases del republicanisme i les institucions en la construcció de la democràcia. Es pot descarregar la versió digital des d’aquest link: https://ajuntament.barcelona.cat/barcelonallibres/ca/publicacions/la-republica-barcelona-de-miquel-gonzalez-i-sugranyes
D’altra banda, el 25 de març vinent, el Born CCM acollirà la jornada ‘L’estel fugaç de la llibertat: a 150 anys de la Primera República (1873-1874)’. Vuit ponents, entre historiadors, professors universitaris i juristes, analitzaran el republicanisme a Catalunya i Espanya en tres sessions diferents, on s’abordarà, entre d’altres temes, la importància de la Primera República en les polítiques democràtiques posteriors, com en l’extensió del sufragi o la democratització de la terra, la regulació de la jornada laboral o l’ensenyança laica.
Està previst que hi participin, entre d’altres, els historiadors i professors Jordi Roca Vernet, Florencia Peyrou, Pere Gabriel, Ester García Moscardo, Jaume Montés, Xavier Domènech, Jeanne Moisand, i Jordi Serrano.
Faristols de memòria
La commemoració de l’aniversari també inclourà la descoberta de tres faristols que recolliran l’explicació de fets i dels personatges que formen part de la de memòria de la Primera República a Barcelona. Entre aquests, els dels Fets de Sarrià de 1874. Es col·locarà, a la Plaça de Sarrià, un faristol que recordarà els fets decisius per a la República que van tenir com a escenari Sarrià: el líder republicà Joan Martí Torres, en Xic de les Barraquetes, es va fer fort a Sarrià amb una partida de voluntaris en defensa de la legalitat republicana. La data de l’alçament va ser el 8 de gener de 1874 i l’endemà, els republicans van haver de resistir els violents embats de les tropes del general Martínez de Campos. El darrer indret de la resistència va ser la plaça de Sarrià.
Els caiguts en aquest conflicte se’ls va considerar màrtirs en la defensa de la República. Així, cada any des de 1875 fins la Guerra Civil, al cementiri de Sarrià s’hi feia una commemoració dels fets i un homenatge a les persones que hi van morir.
Així mateix, durant els propers mesos també es col·locarà un faristol recordant la figura de Josep Anselm Clavé al Passeig de Sant Joan. Poeta músic i polític republicà federal – diputat a les Corts durant la Primera República– i president de la Diputació Provincial de Barcelona d’ideals progressistes i oposat al romanticisme, també va formar part de la Junta Revolucionària i va ser empresonat per participar en la revolta popular contra el general Espartero.
A Josep Anselm Clavé se li va dedicar un monument, obra de l’escultor Manuel Fuxà i erigit el 1888 per l’arquitecte Josep Vilaseca i Casanova, que es trobava a la cruïlla de la Rambla de Catalunya i carrer València fins al 1956, quan va ser traslladat al passeig de Sant Joan. El carisma de Clavé va fer que aquest fos el primer monument públic que es va aixecar amb una col·lecta popular.
D’altra banda, al març, també es col·locarà un faristol al carrer de Mallorca cantonada passatge dels Camps Elisis, en record del jardí que portava el nom de Camps Elisis que es va obrir en aquest indret al 1853, que anava des del carrer d’Aragó a Rosselló. Aquest jardí va acollir el primer parc d’atraccions urbà de Catalunya amb una gran muntanya russa, i va esdevenir un espai de trobada de les classes populars barcelonines. L’entrada al jardí costava dos rals. Al 1862, Josep Anselm Clavé va arrendar els jardins i va dirigir-hi la primera interpretació d’una obra de Richard Wagner a Barcelona. I a l’1 d’octubre de 1871 va estrenar la versió catalana de La Marsellesa.
Paraules clauPrimera República espanyola/