Servei de Premsa
27/11/2024
L’activitat dels Serveis Socials de Barcelona es consolida amb gairebé 100.000 persones ateses l’any
17/02/2023
Temps estimat de lectura: 4 minuts
L’any passat els Centres de Serveis Socials (CSS) van atendre 97.852 persones, una xifra molt similar a la de l’any 2021 però encara un 23% per sobre de l’any 2019
Tot i reduir-se el nombre d’ajuts d’emergència concedits el seu pressupost total s’ha increment fins als 49,8 milions d’euros, la xifra històrica més alta amb un increment important en la despesa destinada a sufragar allotjaments d’emergència
Els temps mig d’espera per a una primera atenció es va situar l’any passat en 14,43 dies, molt per sota dels 21,34 dies que es registraven l’any 2019 amb un menor nombre de persones ateses
Els 39 Centres de Serveis Socials (CSS) que hi ha a la ciutat de Barcelona van atendre l’any passat 97.852 persones, una xifra molt similar a la de l’any anterior però encara un 23% per sobre de l’activitat que hi havia abans de la pandèmia de Covid-19. Del total de persones ateses un 64% van ser dones i el 36% homes, percentatges que igualment es mantenen similars durant els últims anys.
Per districtes de la ciutat, Nou Barris i Sant Martí són els que acumulen més atencions fetes mentre que Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts se situen a la cua:
- Nou Barris: 35.752
- Sant Martí: 35.220
- Ciutat Vella: 33.559
- Eixample: 31.670
- Sants-Montjuïc: 31.641
- Horta-Guinardó: 29.868
- Sant Andreu: 20.798
- Gràcia: 17.413
- Sarrià-Sant Gervasi: 11.012
- Les Corts: 9.066
Aquest volum d’atenció s’ha fet mantenint el temps mig d’espera per a una primera atenció en els 14,43 dies, una xifra molt per sota dels 21,34 dies que calia esperar l’any 2019, tot i que actualment la xifra de persones ateses és clarament superior. Igualment, els Serveis Socials municipals han seguit incorporant noves eines d’innovació en la seva gestió diària, així com atencions grupals i comunitàries. Sobre aquest últim punt, per exemple, l’any passat es van iniciar 65 projectes comunitaris diferents en els quals van participar gairebé un miler de persones d’entre les quals la gran majoria no eren persones usuàries.
Pel que fa a la despesa associada als CSS, l’any 2022 destaca per un lleuger descens en el nombre d’ajudes atorgades però amb un nivell de despesa que se situa en màxims històrics, sobretot a causa de la inversió que assumeix l’Ajuntament de Barcelona per sufragar allotjaments d’emergència a persones i famílies en situació de vulnerabilitat. En concret, l’any passat es van atorgar des dels CSS un total de 136.470 ajuts d’emergència, enfront dels 156.037 ajuts que es van concedir un any abans, tot i que durant l’últim any el volum d’aquests ajuts suma 49,8 milions d’euros enfront els 41,3 milions d’euros de l’any 2021. Aquesta despesa, que s’ha incrementat un 20,6% en només un any, es concentra en tres capítols principals:
- La convocatòria del Fons 0-16, que es va tancar amb un pressupost d’11,6 milions d’euros i que va beneficiar una xifra rècord d’11.492 famílies i 19.346 infants. Del total de famílies beneficiàries 3.079 van rebre el suplement per tractar-se d’unitats monoparentals.
- Ajuts d’alimentació. L’any 2022 es van concedir un total de 19.864 ajuts d’alimentació per valor de 4,1 milions d’euros enfront dels 17.060 ajuts per valor de 3,5 milions d’euros que es van atorgar un any abans. Això fa referència a només un capítol dels diferents programes que manté l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI en matèria d’alimentació, sense comptar la progressió que han experimentat altres projectes i serveis com són els menjadors socials, els Àpats en Companyia o el mateix projecte innovador Alimenta, per posar només tres exemples.
- Aquest és el capítol en què s’ha experimentat un increment més gran respecte a les xifres passades. En concret l’any 2022 es van destinar 32,6 milions d’euros en ajuts econòmics destinats a habitatge gestionats només per part dels CSS, quan l’any 2021 la xifra va ser de 25,8 milions d’euros. Aquesta quantitat final es desglossa en els 27,6 milions d’euros necessaris per sufragar despeses d’allotjaments d’emergència per a famílies en situació de vulnerabilitat i els 5 milions d’euros repartits en 11.638 ajudes econòmiques diferents destinades a altres despeses d’allotjament com podria ser el pagament de lloguers.
Tot plegat és una bona mostra de l’atenció que fan els Serveis Socials i que van fer de la ciutat de Barcelona l’any passat una vegada més la capital de l’Estat amb una major inversió social per habitant, segons l’informe anual que publica l’Associació Estatal de Directores i Gerents de Serveis Socials (AEDiGSS). La classificació, coneguda el passat mes de novembre tot i que recull xifres de l’any 2021, analitza la situació de 404 municipis de l’Estat que tenen més de 20.000 habitants i conclou que només sis ajuntaments superen la xifra d’inversió de 200 euros per habitant, entre els quals se situa Barcelona com la capital amb major nivell d’inversió amb 235 euros per habitant.
Paraules clauServeis Socials/