Servei de Premsa
08/05/2024
Barcelona impulsarà mesures per limitar l’abús de pantalles entre la població infantil i adolescent en el nou Pla de Salut Mental 2023-2030
23/02/2023
Temps estimat de lectura: 5 minuts
Els informes de l’ASPB constaten que la població adolescent passa 8 hores de mitjana davant d’una pantalla i el 77% no té cap límit de temps per utilitzar el mòbil, en un context en què la seva mala salut mental ha empitjorat de forma evident
Barcelona va ser la primera ciutat de l’Estat a tenir un Pla de Salut Mental des del 2016, consensuat amb més de 500 organitzacions, que ha servit per posar en marxa serveis pioners com el Konsulta’m i el Telèfon de Prevenció del Suïcidi
El nou Pla 2023-2030 mantindrà tots els serveis generats, els ampliarà a més edats i territoris i en promourà de nous amb especial atenció a la infància, la gent gran i les persones migrades
L’Ajuntament de Barcelona buscarà establir mesures d’actuació per promoure el bon ús de la tecnologia i el mòbil entre la població infantil i adolescent. Aquest és un dels objectius concrets que recull el nou Pla de Salut Mental de Barcelona 2023-2030 que es presenta aquest divendres al Consell del Plenari Municipal i que reforça les prioritats de l’antic pla i complementa les seves 111 accions amb 90 accions de noves. En concret, la voluntat de l’Ajuntament passa perquè aquestes noves mesures surtin d’una comissió de treball interdisciplinar de nova creació, formada per departaments i institucions implicades, persones expertes del món digital i també de la comunitat educativa sota el paraigües d’un Pla que ja inclou les aportacions i propostes de 500 organitzacions de la ciutat que treballen activament per millorar la salut mental de la ciutadania. L’objectiu d’aquesta comissió i de les noves mesures que se’n derivaran és la protecció de la salut mental d’infants, adolescents i joves davant l’exposició a l’espai digital, per tal de promoure un ús segur i adequat als nivells de maduresa de cada infant.
L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) ha publicat diferents informes durant els últims anys que posen el focus en la necessitat d’abordar aquesta qüestió. Per exemple, l’estudi ‘Pantalles i salut emocional en adolescents de Barcelona’ recull que, tot i que les pantalles ajuden a comunicar-se, jugar o cercar informació, entre d’altres, també tenen aspectes negatius sobre la població adolescent com poden ser la distracció i la pèrdua de temps, els canvis d’humor, la dependència, la sensació d’aïllament, el patiment de situacions de ciberassetjament o un nombre d’hores de son insuficient, entre d’altres. Aquest informe, de fet, recomana augmentar el coneixement científic i la possible relació entre pantalles i salut mental per tal de poder desenvolupar polítiques públiques que vetllin pel correcte desenvolupament de la població infantil, així com per dissenyar programes de promoció de la salut en un camp que és totalment nou i per tant encara amb cert grau d’incertesa i desconeixement.
L’enquesta Factors de Risc en Estudiants de SeCundària (FRESC) elaborada per l’ASPB l’any 2021 recull que la població de 13 a 17 anys passa una mitjana de 8 hores diàries davant d’una pantalla, en un context en què el 77% de la població adolescent no té cap límit de temps per a utilitzar el mòbil, prop d’un 81% assegura que sempre utilitza el mòbil abans d’anar a dormir o bé que més del 39% admet fer un ús compulsiu d’internet i de les xarxes socials. Un dels exponents més clars d’aquesta situació és que el 5,9% dels nois i l’1,1% de les noies acaben desenvolupant un joc problemàtic.
Reforç i ampliació
Més enllà de la importància de crear mesures sobre l’ús dels mòbils per exemple a les escoles, incentivar activitats fora del món digital o bé sensibilitzar i formar els pares, mares i referents adults sobre aquesta qüestió, el nou Pla de Salut Mental de Barcelona 2023-2030 s’ha fixat també altres nous objectius i accions que, en alguns casos, passen per reforçar i aprofundir tots els nous serveis pioners que s’han creat ja durant el primer Pla de Salut Mental 2016-2022 i que han demostrat amb escreix la seva utilitat. El Konsulta’m per a joves s’ha estès progressivament a tota la ciutat i ha atès més de 5.200 consultes de joves i un miler de professionals en els 13 punts d’atenció entre el juliol del 2018 i el desembre del 2022, d’entre les quals només ha calgut derivar un petit percentatge als Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) o als Centres de Salut Mental d’Adults (CSMA). Igualment, des de la seva posada en marxa l’agost passat, el Xat de suport emocional per a joves ha atès més de 800 converses i només ha calgut activar els serveis d’emergència en nou ocasions; mentre que també conjuntament amb la Fundació Ajuda i Esperança la ciutat de Barcelona ha estat pionera en la posada en marxa del Telèfon de Prevenció del Suïcidi, que en dos anys i mig ha atès més de 9.300 trucades i ha ajudat a intervenir en 229 temptatives que eren imminents o estaven en curs.
Barcelona ha estat la primera ciutat de tot l’Estat a tenir un Pla de Salut Mental municipal. Gràcies a aquesta estructura s’ha pogut donar millor resposta a l’impacte de la pandèmia i de la crisi socioeconòmica derivada, un context que ha provocat que en l’Enquesta de Salut de Barcelona de l’ASPB la prevalença de mala salut mental hagi passat del 19,9% l’any 2016 al 31,4% l’any 2021 en les dones i del 16,5% al 21,6% en el cas dels homes, uns percentatges que empitjoren en totes les franges d’edat i són especialment elevats entre la població jove i adolescent. Ara, el nou Pla de Salut Mental de Barcelona 2023-2030 es concreta en 90 línies d’acció per poder atendre les necessitats de tot el cicle de vida, incorporar la perspectiva de diversitat sexual i de gènere, així com la perspectiva intercultural per fer arribar el conjunt de serveis a totes les comunitats de la ciutat, impulsar l’abordatge de la cura en salut mental a la feina, o bé incrementar el suport psicosocial a les persones cuidadores, entre d’altres.
Com a exemples concrets de les noves accions que l’Ajuntament de Barcelona aspira a posar en marxa durant els propers anys en aquesta àrea de la salut mental:
- Es preveu activar un programa de primers auxilis, mesura inspirada en el model desenvolupat a Austràlia, que capacitarà a la ciutadania, als referents comunitaris i als professionals per detectar i acompanyar des del suport de proximitat els malestars psicològics i orientar cap als recursos existents a les persones que els pateixin.
- S’impulsaran mesures específiques per a la gent gran com la creació d’equips itinerants formats de professionals de la salut mental per donar atenció a residències i apartaments amb serveis per a la gent gran. Una segona iniciativa, promoguda per la Fundació Ajuda i Esperança i orientada a acompanyar aquelles persones detectades a través del Telèfon de Prevenció del Suïcidi i del Telèfon de l’Esperança que pateixen situacions de soledat no volguda, permetrà posar en contacte aquestes persones amb d’altres de voluntàries que les acompanyin a serveis o recursos comunitaris. Un tercer exemple és la previsió d’ampliar a tots els districtes de la ciutat el servei de psicòleg gratuït del Konsulta’m +22, actualment present en sis districtes, per acompanyar a través de professionals de forma gratuïta i sense cita prèvia a tota aquella persona major de 22 anys amb malestar emocional o psicològic i reforçar-ne la mirada cap al malestar de la gent gran.
- Per a la infància, a banda del ja esmentat treball per reduir l’abús de les pantalles, es preveu estendre al 50% de les escoles de la ciutat el programa ‘1,2,3,emoció!’ que promou l’ASPB per a l’alumnat d’educació infantil, valorant la possible extensió a l’alumnat d’I2 de les escoles bressol; estendre a totes les escoles d’alta complexitat la figura dels educadors emocionals; així com ampliar l’edat d’atenció directa i suport a agents comunitaris i dels Konsulta’m també als infants de 6 a 12 anys.
Consulta aquí el Pla de Salut Mental 2023-2030 de Barcelona
Paraules clauPla de Salut Mental de Barcelona 2023-2030/ salut mentat/