Servei de Premsa
17/09/2024
Barcelona sumarà 16 noms de dones als carrers i places abans d’acabar el mes de març
04/03/2023
Temps estimat de lectura: 6 minuts
A finals de l’any 2022 hi havia 392 dones al Nomenclàtor sobre un total de 4.704 vials, el que suposa un percentatge d’un 8,33%. En canvi, el número de carrers amb noms d’homes és de 1.666, un 35,41% del total. A inicis de mandat, les dones només suposaven el 6,1% del nomenclàtor
Barcelona sumarà 16 noms de dona al seu nomenclàtor d’aquí a finals de març. Des d’aquest cap de setmana, els districtes procediran a fer els actes de descoberta dels nous noms de carrers, jardins, places i interiors d’illa, el canvi dels quals ja ha estat aprovat per la comissió de Nomenclàtor del consistori.
Els canvis s’han volgut fer coincidir amb el mes del Dia Internacional de la Dona, que se celebra a tot el món el dia 8 de març, per posar de relleu la importància de feminitzar el nomenclàtor de la ciutat per compensar l’històric oblit de les dones en el mapa de la ciutat. Avui, a Barcelona, només el 8,3% dels carrers de la ciutat duen nom de dona enfront del 35% d’homes.
Per aquest motiu, el govern municipal s’ha proposat introduir el màxim de noms de dona possibles a les propostes de nomenclàtor pels nous espais de la ciutat, així com pels canvis de noms de figures històriques sense vinculació amb la ciutat o relacionades amb episodis de repressió i guerra. Des de principis d’aquest mandat, els noms de dona han passat de representar el 6,1% del total al 8,3%.
Durant el mes de març, doncs, es procedirà a afegir el nom de dones a tres carrers de la ciutat, a dos interiors d’illa de l’Eixample, a nou places, a un jardí i a un passatge.
A Ciutat Vella es canviarà el nom del carrer Comte de Santa Clara (districte de Ciutat Vella) per Felícia Fuster i Viladecans (Barcelona 1921- París 2012), poetessa, traductora i artista plàstica.
A Ciutat Vella, també es destaparà una placa blava per homenatjar Amàlia Alegre al carrer de l’Om, 10, organitzadora, al gener de 1918, de la vaga contra l’encariment del preu del carbó, una protesta que l’acabarà superant i radicalitzant-se, que serà exclusivament de dones i que durarà 16 dies fins a la declaració de l’estat de guerra.
A l’Eixample, dos interiors d’illa faran referència a dones. Els Jardins de les Treballadores de la Numax (c/ Sicília) i l’interior d’illa dels cinemes Urgell, Jardins Cristina Fernández Pereira (Villasinde, 1900- Sant Adrià del Besós 1939), portera represaliada pel franquisme.
A Sants-Montjuïc es batejarà dues noves places amb noms de dona. Plaça de Valerie Powles (1950 –2011), mestra, historiadora vocacional i activista veïnal anglesa, instal·lada al Poble-sec, i cofundadora del Centre de Recerca Històrica del Poble-sec i l’Associació per a la Recerca Històrica i Documentació de la Guerra Civil i del Poble-sec. I la Plaça de les Treballadores del Vapor Vell, en homenatge a les filadores i teixidores del Vapor Vell que van treballar en condicions molt dures, i sovint a preu fet. Van ser un pilar sense el qual no es podria entendre la història obrera de barri, i també van ser presents a les mobilitzacions i vagues per aconseguir condicions de treball dignes.
A Les Corts es batejaran els Jardins de Carme Claramunt i Barot (Roda de Berà, 28 de setembre de 1897 – Sant Adrià de Besòs, 18 d’abril de 1939) en honor a Carme Claramunt, que va néixer a Roda de Berà, i va viure a Badalona. Va morir afusellada a l’edat de 41 anys al Camp de la Bota el 18 d’abril de 1939, després d’estar empresonada a la Presó de Dones de les Corts. El 27 de març de 1939 es celebra un consell de guerra al Palau de Justícia de Barcelona que la va condemnar a mort. Va ser la primera dona afusellada pel règim franquista al Camp de la Bota, el 18 d’abril de 1939.
A Sarrià-Sant Gervasi s’inaugurarà el Pas de Rosa Barba Casanovas (Barcelona, 1948-2000) Doctora Arquitecta, paisatgista i professora del Departament d’Urbanisme de l’Escola d’Arquitectura de Catalunya (UPF), durant la segona meitat del s. XX va ser una visionària lluitadora de la salvaguarda del nostre entorn.
Gràcia sumarà un nom femení als seus carrers. Serà el Passatge Josefina Torrens Illas (Barcelona, 7 de juny de 1902 – Barcelona, 7 de setembre de 2006), nedadora destacada del Club Natació Barcelona i una de les fundadores, juntament amb les seves germanes Teresa i Enriqueta Seculí, del Club Femení d’Esports, primera institució esportiva exclusivament femenina de Catalunya, on fou entrenadora de natació i gimnàstica.
A més, es retrà homenatge, amb una placa, a Pepita Pardell Terrades. (Barcelona, 1928-Ibidem., 11 de juliol de 2019), animadora, dibuixant, il·lustradora i pintora catalana i una de les primeres dones que es va dedicar al món de l’animació a Catalunya i a tot l’Estat. I també a Emèrita Arbonés Sarrias(1920-2015), treballadora del tèxtil, republicana i integrant de l’Associació de Dones del 36.
Horta-Guinardó sumarà dos noms de dona a dues places. La plaça de Ramona Fossas i Puig (Barcelona 1926 -2003) en honor a la veïna del Guinardó, reconeguda per la seva aportació al món de l’ensenyament, el món social i el desenvolupament de les dones. I la plaça de Rosa Galobardes i Alsina (Sant Llorenç de Morunys 1934 – Olesa de Montserrat 2011), el nom de l’activista social molt vinculada al Guinardó, on va desenvolupar una gran tasca a favor de la formació de les dones.
Nou Barris dedicarà una plaça a Luisa Alba Cereceda (Barcelona, 1928 – Barcelona, 2011): Treballadora social i educadora de carrer al barri, va ser una de les principals activistes de la Fundació Pare Manel , situada al barri del Verdun.
A Sant Andreu, batejaran la Plaça de Francesca Vergés (Figueres, 17 de Juliol de 1898 – Barcelona, 11 de maig de 1976): fou una activista republicana i catalanista. Arrelada al barri barceloní de Sant Andreu de Palomar, fou militant d’Esquerra Republicana de Catalunya i membre d’Estat Català. Represaliada pel Franquisme, complí condemna a la Presó de dones de les Corts.
Sant Martí dedicarà dos carrers a dues dones. A Gretel Amman (1947-2000): el seu treball ‘Feminismo de la diferencia’ (1979) va obrir un debat estatal envers la situació de la dona. Participà en les lluites veïnals del Carmel i creà la revista Amazonas, amb temàtiques al voltant del lesbianisme. Recentment també té un carrer Lola Iturbe Arizcuren (1902-1990): anarcosindicalista i feminista, participà en el Comitè de Milícies Antifeixistes durant la Guerra Civil. Va cofundar el moviment Mujeres Libres i va escriure a múltiples butlletins i periòdics anarquistes.
Així mateix, Margarita Brender i Rubira (1919-2020) tindrà uns jardins, també a Sant Martí. Va estudiar arquitectura a Romania, però l’any 1962 l’Escola Tècnica Superior de Barcelona li va convalidar la titulació i va esdevenir la primera dona arquitecta a Catalunya. Durant molts anys va ser l’única dona que exercia aquesta professió a la província de Barcelona.
Sant Martí també batejarà amb el nom de Carmen Balcells (1930-2015), una plaça del districte. La representant d’escriptors tan rellevants com Gabriel García Márquez, o Vargas Llosa, va destacar per la seva innovadora gestió, ja que va aconseguir modificar el mercat de contractació, promoció i edició de llibres i va fer que s’eliminessin els contractes vitalicis i les clàusules de cessió per temps limitat d’un llibre, motius pels quals va ser molt valorada per les autores i autors.
Aquest districte també farà la descoberta d’un faristol dedicat a la Tancada Dones del Patronat: el mes de maig del 1977 es produeix la tancada al Patronat de l’habitatge que va durar 15 dies on les dones van ser-ne protagonistes. Reforçat amb la solidaritat i mobilització que es va produir al barri, va representar un punt important d’inflexió en la negociació per millorar les condicions dels habitatges mes afectats.
Així mateix, s’inaugurarà una plaça dedicada a Rosalind Franklin (1920-1958), graduada en Química-Física (1941) pel Newnham College (Cambridge) i Doctora en Química (1945) per la Universitat de Cambridge, va ser pionera en l’ús de la difracció de raigs X i va preparar el camí per al Descobriment de l’estructura tridimensional de l’ADN.
Finalment, el districte de Sant Martí dedicarà una plaça a Lolita Torrentó i Prim (1918 –2001): va ser cantant professional d’òpera i va actuar en escenaris de tot el món. Molt arrelada a Sant Martí, va col·laborar en tot moment en l’activitat musical del barri, contribuint a la difusió del cant en tertúlies i reunions, així com en l’impuls de l’activitat de la sarsuela de la Formiga Martinenca.
Calendari
Paraules claudona/ nomenclator/ noms de dona/