Joan Ramon Riera participa a la inauguració de l’exposició “Panteó dels soldats d’ultramar” : Servei de Premsa

Joan Ramon Riera participa a la inauguració de l’exposició “Panteó dels soldats d’ultramar”

06/03/2023



Temps estimat de lectura: 2 minuts

Dimarts 7 de març, a les 18:00 hores (districte de les Corts, Plaça Comas, 18), el regidor de les Corts, Joan Ramon Riera, participa a la inauguració de l’exposició “Panteó dels soldats d’ultramar: monument funerari als soldats de les Guerres colonials de 1898 del Cementiri de les Corts”.

L’exposició recrearà el Panteó situat al Cementiri de les Corts dedicat als soldats que van lluitar a les guerres colonials de Cuba i Filipines. A les sis de la tarda al Saló del Consell, tindrà lloc una conferència inaugural a càrrec de Daniel Venteo, historiador i comissari de l’exposició i, a continuació, es farà una visita de l’exposició a l’Espai Expositiu del Districte. Durant el recorregut es podrà conèixer la història del monument funerari als soldats de les guerres colonials de 1898 ubicat al Cementiri de les Corts. La mostra es podrà visitar del 7 de març al 30 d’abril.

 

La història del Panteó, per Daniel Venteo, historiador i comissari de l’exposició

L’any 1904, l’Ajuntament de Barcelona inaugurava solemnement al cementiri de les Corts, un panteó dedicat als soldats que havien lluitat a les guerres colonials de Cuba i Filipines. Una iniciativa sense precedents arreu de l’Estat, que tenia l’origen uns anys abans. Uns mesos abans de l’agregació de les Corts a Barcelona, l’abril de 1897, la Creu Roja espanyola havia aconseguit de l’alcaldia de l’antic municipi independent un solar al cementiri on poguessin ser enterrades les restes mortals dels soldats repatriats que havien traspassat com a conseqüència de la guerra.

De la mà de l’Ajuntament de Barcelona, el projecte prengué una volada insospitada fins a esdevenir un mausoleu monumental on, des d’aleshores, es tributa memòria i homenatge a les víctimes d’una guerra colonial que va afectar, especialment, als fills de famílies humils. En aquells moments, el sistema de reclutament vigent permetia als membres de famílies benestants redimir el servei militar obligatori mitjançant el pagament d’una quantitat econòmica; però la gran majoria de joves eren cridats a files. L’autor del panteó va ser l’arquitecte municipal Pere Falqués, que va voler que tots els nínxols estiguessin perfectament  numerats i identificats amb la identitat dels repatriats. En el moment de ser inaugurat es trobaven 722 víctimes mortals, tot i que posteriorment se’n van afegir encara alguns soldats més.





Paraules clau
Cementiri de les Corts/ Guerres colonials de 1898/