Servei de Premsa
20/01/2025
Més de 100.000 persones han participat en la seixantena de processos participatius oberts per l’Ajuntament de Barcelona els últims 4 anys
19/03/2023
Temps estimat de lectura: 4 minuts
Pràcticament la meitat d’aquests processos estaven relacionats amb la incorporació de les demandes ciutadanes en transformacions urbanístiques
En 4 anys, la plataforma Decidim.barcelona ha triplicat el nombre de participants, arribant als més de 102.000, és a dir, al més del 7% de les persones empadronades. Avui aquest sistema s’aplica a 30 països del món
Un total de 106.111 persones han participat en els 64 processos participatius que ha engegat l’Ajuntament de Barcelona aquest mandat, el 52,2% dels quals han tingut abast territorial, és a dir a escala de districte, barri o per transformacions urbanístiques localitzades.
La resta han estat processos a escala de ciutat, alguns de preceptius i d’altres no, molts d’ells per a construir plans i estratègies municipals, per reformar ordenances i reglaments i altres processos singulars d’iniciativa municipal com els pressupostos participatius o les assemblees deliberatives.
Destaquen, pel que fa la quantitat de participació, dos processos: els pressupostos participatius i el procés participatiu del Pla d’Actuació Municipal (PAM), fets a inicis del mandat. A banda d’aquests, hi ha tres tipologies de processos que han reunit entre 6.000 i 7.000 persones durant aquest període: els que han alimentat plans i estratègies municipals, els que fan referència a transformacions urbanístiques i els vinculats a la creació o reforma d’ordenances i reglaments.
Segons les dades recollides per l’informe ‘La Participació ciutadana a Barcelona 2019-2022’ que es presentarà a la comissió de Presidència del consistori, pràcticament la meitat dels processos participatius del mandat, el 49,3%, s’han desenvolupat per incorporar el criteri i les demandes ciutadanes en transformacions urbanístiques.
A banda, un 17,9% s’han dut a terme per definir nous plans o estratègies municipals o per fer-ne la revisió; un 9% més són de l’àmbit d’infància, adolescència i joventut, i un altre 7,5% corresponen a la resta de l’àmbit social.
Quatre dels processos engegats s’han produït per a establir o modificar ordenances reglaments o plans d’usos concrets. I finalment, tres corresponen als considerats processos participatius singulars especialment rellevants durant el mandat: els pressupostos participatius, el Fòrum Jove i l’Assemblea pel Clima.
El regidor de Drets de Ciutadania i Participació, Marc Serra, ha explicat que hi ha hagut un lleuger increment del nombre total de processos participatius engegats en relació amb el mandat anterior, que des que es va posar en marxa el Comitè Director per tramitar-los l’any 2016 i fins al 2019, van ser 64. Aquest augment s’ha produït gràcies a l’impuls dels processos de ciutat, que s’han doblat respecte del període 2016-2019, mentre que el nombre total de processos d’àmbit territorial ha disminuït.
Els pressupostos participatius
L’any 2020 l’Ajuntament de Barcelona va convocar per primera vegada un procés participatiu amb l’objectiu que la ciutadania decidís sobre una part de les inversions municipals a la ciutat. Els pressupostos participatius han estat un exercici de democràcia directa inèdit a Barcelona, a través del qual els veïns i veïnes de la ciutat han pogut presentar, definir, prioritzar, votar i, en definitiva, escollir, projectes d’inversió a cada districte perquè l’Ajuntament els executi.
Des que es van seleccionar els 76 projectes definitius i fins a inicis del 2023, s’han fet 199 reunions amb la ciutadania promotora dels projectes i a cada districte s’ha constituït una comissió de seguiment que s’ha reunit en dues ocasions.
La previsió és que la gran majoria de projectes estiguin acabats durant l’any 2023, donat que l’impacte de la pandèmia en la paralització d’un any que va suposar pels Pressupostos Participatius, impedeix que els projectes estiguin completament enllestits abans d’acabar el mandat.
Consells de barri i audiències públiques
Segons dades de la memòria de Participació, més de 17.500 persones han participat en els consells de barri de la ciutat entre 2019 i 2022, això suposa una mitjana de 34,9 veïns i veïnes per consell de barri. Al 2022 la participació en els consells de barri va tornar a les xifres abans de la pandèmia.
A més, entre 2019 i 2022 s’han fet 161 audiències públiques. El 2019 van ser només 27 a causa de les limitacions de ser any electoral. L’any 2020 la xifra va créixer fins a les 36 audiències, però no es van recuperar les xifres habituals per les limitacions derivades de la crisi sanitària. El 2021 i el 2022 es va arribar a la mateixa xifra de 49, que suposen una mitjana de quasi cinc audiències anuals per districte. De fet, la gran majoria de districtes en celebren cinc a l’any, amb excepcions puntuals d’algun districte on se’n fan 4 o fins a 6.
La plataforma Decidim.barcelona creix
En quatre anys, el Decidim.barcelona ha triplicat el nombre de persones registrades. Durant el confinament es produeix un augment significatiu de persones usuàries registrades, però, és el 2021, durant el procés dels Pressupostos Participatius, on hi ha l’increment més gran, ja que es donen d’alta més de 50.000 persones amb voluntat de votar o donar suport als diferents projectes presentats per la ciutadania.
Actualment, el nombre de persones registrades al Decidim.barcelona a 31 de desembre de 2022 és de 102.601, que correspon a un 7,16% de les persones empadronades a la ciutat majors de 16 anys.
Des de l’any 2017, la plataforma Decidim s’ha estès, gràcies al fet d’estar desenvolupada en programari lliure, a 30 països d’arreu del món, s’ha traduït a 57 llengües i compta amb més de 400 instàncies actives i més d’1.000.000 persones registrades.
Divendres passat, al Canòdrom, el regidor de Drets de Ciutadania i Participació, Marc Serra, va presentar el llibre ‘“Innovació Democràtica”, una publicació que recull algunes de les experiències de participació ciutadana més significatives que s’han desenvolupat a la ciutat de Barcelona en el mandat 2019-2023. L’acte es va celebrar al Canòdrom Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica i va comptar amb un diàleg del regidor, Arantxa Mendiharat, politòloga i cofundadora de Deliberativa, Gala Pin, exregidora de Participació i Districtes, i una taula ciutadana amb set experiències de processos participatius de la ciutat.
Paraules clau4 anys/ processos participatius oberts/