Servei de Premsa
01/05/2024
La republicana Cristina Fernández dona nom a l’interior d’illa de l’antic cinema Urgell
01/04/2023
Temps estimat de lectura: 4 minuts
El nomenclàtor de la ciutat incorpora un altre nom de dona en la denominació d’interiors d’illa
Va ser afusellada per mercenaris franquistes juntament amb 15 persones més el 13 de maig de 1939 al Camp de la Bota
A Barcelona, les porteres van ser el col·lectiu professional més represaliat durant la dictadura, per les suposades implicacions amb el règim Republicà
El districte de l’Eixample, amb el regidor Pau Gonzàlez al capdavant, ha celebrat avui l’acte de descoberta de la placa per donar el nom de Cristina Fernández Pereira, republicana afusellada per mercenaris franquistes, a l’interior d’illa de l’antic cinema Urgell. Ha estat un acte d’homenatge en record a la vida de Cristina Fernández Pereira, on Miquel Salas del grup de memòria històrica de Sant Antoni, ha repassat el context polític, educatiu i socials de l’època i Isabel Pellejero ha explicat la història i el successos que van donar lloc a l’execució de Cristina Fernández, d’ofici portera. L’acte ha comptat amb l’actuació musical de Maria Cambray i Gustavo Benavides, que han ofert un duo de rumba.
La Ponència del Nomenclàtor va donar el vistiplau dijous 15 de desembre a diverses denominacions d’espais públic de la ciutat. En concret, a l’Eixample, va tirar endavant la proposta de nom per a l’interior d’illa de l’antic cinema Urgell, al barri de Sant Antoni. Es diu Jardí de Cristina Fernández Pereira, que va ser afusellada el 1939 pel règim franquista al Camp de la Bota després de ser acusada injustament de denunciar un veí al bàndol republicà. Fernández Pereira treballava de portera en una finca del carrer Tamarit, tenia 39 anys i era mare d’un fill.
Cristina Fernández, nascuda en un poble de Lleó, és un exemple de portera solidària que va auxiliar persones amenaçades de repressió. Treballava a la finca situada al carrer de Tamarit amb Comte Borrell. El propietari de la finca la va acusar d’haver-lo denunciat per feixista, motiu pel qual va ser detinguda el 5 de març de 1939 i ingressada a la presó de Dones de Les Corts. El 13 de maig del mateix any, Cristina Fernández va ser afusellada al Camp de la Bota al costat de deu dones més. Tenia 39 anys.
Les porteres van ser un dels col·lectius professionals més represaliats en acabar la guerra. Dels 3.267 ingressos a la presó de Dones de Les Corts en els primers mesos de la postguerra, 108 eren porteres.
Mercenaris franquistes van assassinar a la republicana Cristina Fernàndez Pereira al camp de la Bota de Barcelona al 1939
Cristina Fernández Pereira era lleonesa. Havia nascut al poble bercià de Villasinde (Vega de Valcarce). Tenia 39 anys, estava casada i tenia un fill, Josep. Treballava de portera a la finca número 163 del carrer Tamarit, a l’Eixample barceloní. La de portera va ser una professió perillosa en acabar la guerra. A Barcelona, les porteres van ser el col•lectiu professional més represaliat durant la dictadura, per les suposades implicacions amb el règim Republicà. Havien estat mobilitzades durant la guerra per haver identificat possibles quintacolumnistes. Van ser víctimes de moltes denúncies.
La repressió envers les dones va tenir un caràcter més enllà de les implicacions polítiques. Els feixistes volien acabar amb el model de dona lliure que s’obria pas a la República i imposar el seu sotmetiment a l’home en tots els àmbits, que va ser el que va primar a la dictadura. Quan els franquistes van prendre Barcelona, Cristina va ser denunciada per l’amo de la finca i altres veïns acusada de denunciar-los com a feixistes durant l’etapa Republicana.
Després de ser detinguda el 5 de març del 1939 i passar uns breus dies a la presó Model, el 10 d’aquell mes va ingressar a la Presó de Dones de les Corts. Abans de l’entrada de les bandes armades feixistes, el 1939, a la presó de dones de les Corts hi havia 200 preses. A l’octubre d’aquell any els franquistes ja havien tancat a 3.267, de les quals 108 eren porteres.
El 12 d’abril Cristina, el marit i 13 persones més, van ser sotmeses a un consell de guerra. Els veïns que van testificar la van acusar d’anar armada amb una pistola «per matar els burgesos». No va faltar l’afegitó que es repeteix a la majoria dels expedients de les dones represaliades. Van dir que l’emigrant lleonesa era una dona de «conducta depravada», i que pertanyia a la UGT. Declaracions que va signar i rubricar el comissari en cap el 14 de març de 1939, al «III Any Triomfal».
Cristina va respondre davant el jutge que «no és cert i que precisament per la seva protecció viu l’amo encara que complint la seva obligació de portera digués on vivia i si era o no a casa quan el van anar a buscar per registrar-lo, al registre del qual li van trobar una pistola », recull Fernando Hernández Holgado Hernández a la seva tesi doctoral sobre les preses del franquisme.
Cristina va ser una de les 11 dones que els franquistes van assassinar al Camp de la Bota sobre un total de 1.717 víctimes republicanes de les quals es té coneixement de la seva execució entre 1939 i 1952. Abans de l’alba la van treure de la cel•la i la van conduir a la capella de la presó Model. Era el macabre ritual. Allà va esperar, juntament amb diversos homes, l’arribada del camió que els traslladaria a la vora del Mediterrani.
Va ser afusellada juntament amb 15 persones més amb les primeres llums del 13 de maig de 1939. Sota el rumor de les onades i amb més gust de pólvora que de sal, va fer olor la mort abans de caure desplomat pels trets sobre el munt de sorra. El seu marit, Baltasar Paz Fernández, acusat d’haver lluitat a la defensa de Madrid, va ser condemnat inicialment a 20 anys de presó.
Paraules clauantic cinema Urgell/ memòria/ nomenclator/ republicana Cristina Fernández/