Servei de Premsa
21/11/2024
Els alumnes de 9 instituts de Barcelona col·locaran 12 noves llambordes d’homenatge a persones deportades pel règim nazi
11/05/2023
Temps estimat de lectura: 10 minuts
És la culminació de la segona edició del projecte Stopelsteine Barcelona, coordinat per la regidoria de Memòria Democràtica juntament amb els amicals de Mauthausen i altres camps i Ravensbrück
Carlos Grey és la primera persona afrodescendent deportada a un camp nazi homenatjada a l’estat
Els alumnes de secundària i de batxillerat de nou instituts de Barcelona seran els encarregats de col·locar 12 noves llambordes de memòria (stolpersteine) en homenatge a les persones deportades a camps de concentració i d’extermini pel règim nazi a l’espai públic de la ciutat els propers dies. Aquesta acció és la darrera activitat del programa educatiu Stolpersteine Barcelona que es realitza per segon any consecutiu a la ciutat, coordinat des de la regidoria de Memòria Democràtica amb els amicals de Mauthausen i altres camps, i de Ravensbrück i que forma part de la Convocatòria Unificada de Programes del Consorci Educatiu de Barcelona. En aquesta edició hi han participat un total de 322 alumnes.
La proposta memorial coneguda com a Stolpersteine sorgeix arran de la proposta de l’artista alemany Günter Denmig, als anys noranta, a Alemanya. La iniciativa, impulsada a tota Europa per la Fundació Denmig, té com a element simbòlic aquestes peces en forma de llamborda que es col·loquen a l’espai públic i que estan concebudes com a resposta memorial cívica en record de les absències de totes aquelles persones deportades als diversos camps d’extermini tant dins d’Alemanya com en d’altres territoris europeus.
La seva premissa essencial és «un nom, una pedra» de manera que permet retre homenatge a través dels “noms” als deportats i deportades jueves als camps de concentració nazi. En l’actualitat, hi ha més de 70.000 Stolpersteine a una vintena de països.
Durant aquestes últimes setmanes, el regidor de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa, ha anat entregant les solpersteine, proporcionades per la Fundació Günter Demnig, als instituts participants. Cada llamborda porta el nom de la persona, la data de naixement, d’exili, de deportació, i indica si hi va morir o si va sobreviure. En les properes setmanes, els mateixos alumnes col·locaran les llambordes en els llocs que s’ha pogut documentar que van viure.
L’any passat, els i les alumnes de tres instituts van iniciar l’experiència com a prova pilot. En el projecte, els alumnes treballen durant el curs escolar amb les amicals i els familiars dels deportats i deportades, en recuperar les biografies de les persones que, a partir del cens dels Amicals de Mauthausen i de Ravensbrück, se sap que van viure a la ciutat i que van patir la deportació. Així, els i les estudiants treballen els coneixements tècnics i documentals per recollir les històries de vida d’aquestes persones i els contextos socials i històrics que van afavorir l’ascens del feixisme i del nazisme.
Actualment, el projecte ja forma part de la Convocatòria Unificada de Programes Educatius del Consorci d’Educació a través de la qual els instituts poden sol·licitar treballar en el programa a partir del curs vinent. Per això s’ha dissenyat una metodologia pròpia per a abordar aquesta temàtica, que es desenvolupa des de diferents assignatures del programa educatiu de 4rt d’ESO i 1er de Batxillerat. La convocatòria estarà oberta fins al 22 de maig.
Als actes de col·locació de les llambordes hi assistiran una representació dels alumnes participants d’aquesta edició del programa i familiars i amics dels deportats, que son:
ELISEU VILLALBA NEBOT (c/ Ferlandina, 65). Col·locació: 12 de maig. 12 h. INS Infanta Isabel d’Aragó
Nascut el 4 d’abril de 1905 al barri del Poble-sec de Barcelona. Militant d’ERC. Tingué el càrrec de subdirector del Mercat del Ninot de Barcelona. Arran del cop d’estat, va marxar al front.
Passà a França el febrer del 1939 i va ser dirigit al camp d’Argelers. Al maig, va ser traslladat al camp d’Agde, posteriorment a Florensac i seguidament a Sant Cebrià, on es va allistar a la 118a CTE.
Quan les tropes alemanyes van envair França, va ser detingut prop de Dunkerque i ingressat a l’Stalag XVII B. Més tard va ser deportat a Mauthausen. Hi ingressà el 13 de desembre de 1940 amb la matrícula 4811. Unes setmanes més tard va ser destinat al kommando extern de Steyr. A finals del 1944 va ser traslladat a Gusen.
Quan el camp va ser alliberat, va ser repatriat i des d’Andorra endegà les gestions per tornar a Barcelona. L’any 1962 participà en la fundació de l’Amical de Mauthausen i altres camps. Un cop restablerta la democràcia aconseguí que li fossin reconeguts per l’Ajuntament els 30 anys en què estigué separat forçosament del servei. El 12 de juliol de 1977 morí a conseqüència d’un accident de cotxe.
SECUNDINA BARCELÓ MIRAMBELL (C/Roger de Llúria, 21). Col·locació: 19 de maig. 12 hores. INS Infanta Isabel d’Aragó
Va néixer a Veguillas de la Sierra (Terol) el 26 de maig de 1910. La família va emigrar a Barcelona i als 13 anys ja estava treballant a l’empresa tèxtil Can Pich i Aguilera. Militant de la UGT. Amb la retirada, es va exiliar a França. Va ser detinguda per la Gestapo el 19 de juliol de 1944 per pertànyer a la Resistència. Després d’un viatge en vagons de bestiar, va arribar a Ravensbrück. Va estar fent treballs forçats i posteriorment va començar un itinerari per diferents kommandos externs. Quan els nazis van evacuar el camp on es trobava Secundina, va aconseguir evadir-se i així va poder contactar primer amb l’Exèrcit Roig i, posteriorment, amb les tropes nord-americanes, que la van repatriar a França.
JOSEP MIRET MUSTÉ (c/ Aribau, 68). Col·locació: 23 de maig. 12 hores. INS Teresa Pàmies
Va néixer a Barcelona el 14 d’abril de 1907. Va estudiar a l’Escola del Treball i de jove va destacar com a jugador de rugbi. Durant la Segona República, va ingressar a la Unió Socialista de Catalunya. Després del cop d’estat, va ser membre del Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya i el 1937 va formar part del govern català com a conseller d’Aprovisionaments, en representació del PSUC.
Després de la presa de Catalunya pels franquistes es va exiliar a França, on va ingressar a la Resistència. El 30 de novembre de 1942 va ser detingut a París. Empresonat a La Santé i Fresnes, va ser deportat a Mauthausen el 27 d’agost de 1943 amb matrícula 34576, des d’on va ser traslladat a Floridsdorf, un kommando extern de Mauthausen. Després de ser ferit en un bombardeig, va ser assassinat el 17 de novembre de 1944 per un S.S.
MARIANO RIZO CRUZ (c/ Escòcia, 6). Col·locació 15 de maig. 12 h. INS Icària
Va néixer a Barcelona el 15 de maig de 1919. D’ideologia comunista, amb la desfeta de la República es va exiliar a França. Va anar a parar a un camp de refugiats, on es va allistar a la 80a Companyia de Treballadors Estrangers (CTE). Va ser detingut el 28 de juny de 1940 prop dels Vosges.
Va ser enviat a l’Stalag VIII-C amb la matrícula 56280, posteriorment a l’Stalag XII-D i el 25 de gener de 1941 al camp de Mauthausen amb la matrícula 4404. El 8 d’abril de 1941, va ser traslladat a Gusen amb la matrícula 47231. Quan va ser alliberat el camp, va establir la seva residència a Tolosa de Llenguadoc, on va morir el 15 de juliol de 1997.
CARLOS GREY (c/ Atenes, 3). Col·locació 18 de maig. 10h. CFA Montserrat Roig
Nascut el 4 de juliol de 1913 a Fernando Poo, llavors colònia espanyola, fou un combatent republicà notable pel fet de ser l’únic presoner negre que va estar reclòs i va sobreviure al camp de Mauthausen. És la primera persona afrodescendent de l’estat espanyol que comptarà amb una stolperstein.
Tot i que d’orígens humils, va poder estudiar i anar a la Universitat de Barcelona, on va cursar medicina.L’esclat de la guerra va fer que s’unís a les tropes que combatien contra els revoltats. Després de la derrota va passar a França, on va participar en la guerra contra Alemanya. Detingut, va ser enviat a Mauthausen el 1941 amb la matrícula 5124. Després de l’alliberament va tornar a França, on romandria la resta de la seva vida. Va morir el 1982.
AMADEU LÓPEZ ARIAS (Gran Via de les Corts Catalanes, 296). Col·locació 24 de maig. 12 h. INS Lluís Vives.
Va néixer a Barcelona el 9 de gener de 1922. Durant la guerra, es va allistar a l’Exèrcit Popular i, amb la derrota, va passar la frontera per Prats de Molló el febrer del 1939. A França, col·laborà amb el moviment antinazi Francs-tireurs et partisans français fins que fou detingut el setembre del 1943. Va ser deportat a Mauthausen amb la matrícula 35161.
Un cop alliberat Mauthausen, va romandre a França fins al 1948, data en la qual va retornar a Barcelona. Fou un dels fundadors de l’Amical de Mauthausen i d’altres camps l’any 1962 i anà teixint una xarxa de contactes amb antics deportats escampats per arreu d’Espanya.
A partir de la legalització de l’Amical de Mauthausen i altres camps el 1978, va ser un dels homes amb més projecció pública, arran de les seves intervencions als mitjans de comunicació per tal de donar a conèixer la deportació republicana. Va morir l’11 de novembre de 1980.
MAX STAMMREICH (c/ Dr. Bové, 6). Col·locació 25 de maig. 12h . INS Teresa Pàmies
Va néixer a Barcelona el 19 de juliol de 1935, fill de família jueva. Durant la guerra la família es va traslladar a París. L’any 1944 van ser detinguts i portats al camp de trànsit de Drancy, on al Max li va correspondre la matrícula d’internat 12130. El 3 de febrer de 1944 va ser deportat en el transport núm. 67 a Auschwitz, on va ser assassinat en arribar.
MARIANO CARILLA ALBALÁ (c/ Les Cabres, 6). Col·locació 25 de maig. 12h. IE Arts.
Va néixer l’11 de novembre de 1892 a Lanaja (Terol). De jove emigrà a Barcelona. Militant de la CNT, va participar en les lluites obreres de l’època.
El gener del 1939 es va exiliar i va ser internat a Sant Cebrià (Saint Cyprien). Mesos més tard es va apuntar a la 117a CTE i va participar en els combats de Dunkerque, on va ser capturat pels alemanys i enviat a l’Stalag VIII-C a Zagan (Polònia). Posteriorment, va ser deportat a Mauthausen, on li va correspondre la matrícula 4339. Més tard, va ser enviat a Gusen amb la matrícula 10422. El 16 d’agost fou portat al castell de Hartheim, on va ser assassinat gasejat.
MERCEDES NÚÑEZ TARGA (c/ Santa Anna, 5). Col·locació 25 de maig. 10h. IE Arts
Va néixer a Barcelona el 16 de gener de 1911. Treballà al consolat de Xile a Barcelona, on va arribar a ser secretària de Pablo Neruda, quan aquest exercí de cònsol.
Es va afiliar a les Joventuts Socialistes Unificades i, més endavant, al PSUC. A finals de gener del 1939, la direcció del Partit Comunista li va encomanar la reorganització del partit a la Corunya. El novembre va ser detinguda, i després de passar per diverses presons, va ser enviada a la presó de Ventas (Madrid), on va ser sotmesa a un consell de guerra sumaríssim i condemnada a 12 anys de presó.Però, per un error burocràtic, va ser posada en llibertat provisional, cosa que va aprofitar per fugir a França.
El gener del 1943 es va incorporar a la Resistència. Va ser detinguda el 25 de maig de 1944 i deportada a Ravensbrück amb la matrícula 43225. Les penalitats de l’esclavatge i les condicions de vida infrahumanes van acabar amb la seva salut, fins al punt que el dia que les tropes americanes alliberaren el camp, Mercedes havia de ser inclosa en un “transport” a la cambra de gas.
L’any 1975, a la mort del dictador, va retornar a Espanya i va començar la seva tasca de difusió de l’horror dels camps. Fou delegada de l’Amical de Mauthausen i altres camps a Galícia.Va morir a Vigo el 4 d’agost de 1986.
FRANCISCO SOTO GONZÁLEZ (c/ Sant Andreu, 257). Col·locació 30 de maig. 18 h. INS L’Alzina
Va néixer a Barcelona el 29 de gener de 1917. El 3 d’agost de 1936, es va oferir com a voluntari a l’exèrcit republicà. Va haver de fugir el febrer del 1939 a França, després de la caiguda de Catalunya. El maig del 1939 es va allistar a la 525a CTE i, després, a la 80a CTE.
El juny del 1940 va ser detingut prop de Saint-Dié-des-Vosges i traslladat a l’Stalag V-D. El desembre d’aquell mateix any fou deportat a Mauthausen amb matrícula 5303. El gener del 1941 fou traslladat a Gusen amb matrícula 9719.
El 3 de desembre de 1941 va ser portat al castell de Hartheim. El mateix dia va ser assassinat gasejat.
JOAN DE DIEGO HERRANZ (c/ Sardenya, 190). Col·locació 31 de maig. 12h. IE Sicília
Va néixer a Barcelona el 18 de maig de 1915. En produir-se el cop d’estat, es va allistar a les Milícies Antifeixistes dins de la columna Karl Marx. En la retirada, va creuar a França el febrer del 1939. Va transitar per diversos camps, com La Vernet i Septfonds, des d’on s’hagué d’enrolar en la 103a CTE. Després de la desfeta de l’exèrcit francès, acabà presoner dels alemanys i va iniciar un periple per diversos stalags.
El 6 d’agost de 1940 va arribar a Mauthausen en el primer comboi amb republicans deportats. Després d’un temps treballant a la pedrera, un seguit de circumstàncies van propiciar que acabés treballant a la secretaria del camp, des d’on, juntament amb altres companys, va dur a terme un seguit d’accions de solidaritat que salvaren la vida a alguns companys i que permeteren salvaguardar les proves de la criminalitat practicada al camp.
Un cop alliberat el camp, Joan de Diego pogué partir cap a París i, un cop mort Franco, va tornar a trepitjar Barcelona, on s’acabà instal·lant definitivament el 2001. Va morir el 9 de maig de 2003.
LLORENÇ VITRIÀ BARRERA (c/ Passatge Marimon, 18). Setembre (dia per concretar)
Va néixer a Barcelona el 2 de febrer de 1908. Aficionat a la boxa, entrenava a l’Sporting Boxing Club de Barcelona. L’any 1924 va formar part de l’equip espanyol a les Olimpíades celebrades a París. El 1935 es va retirar definitivament de la boxa i va obrir una botiga de faixes ortopèdiques.
Davant l’arribada de les tropes franquistes a Barcelona, es va veure obligat a exiliar-se a França per la seva condició de republicà. Va marxar cap a Perpinyà, més tard va anar a Ruelle i, posteriorment, va ser internat al camp de refugiats de Les Alliers (Angulema).
El 20 d’agost de 1940, va sortir d’Angulema el primer comboi des de França amb persones civils cap a un camp nazi. Era el comboi conegut com el Comboi dels 927 o Comboi d’Angulema. Entre els presoners hi havia en Llorenç Vitrià.
El 24 d’agost va arribar a Mauthausen, on li van adjudicar la matrícula 4074. Malgrat ser un atleta, la duresa de la feina, els maltractaments, els abusos, el fred i la fam van fer efecte en el seu cos i en el seu ànim. El 24 de gener de 1941 va ser traslladat a Gusen amb la matrícula 9785, on va morir el 18 de juny de 1941.
Tot el programa es pot consultar aquí: https://www.barcelona.cat/projectestolpersteine
Paraules claullambordes d’homenatge/ stopelsteine/