Els alumnes de 9 instituts de Barcelona comencen a col•locar 12 noves llambordes d’homenatge a persones deportades pel règim nazi : Servei de Premsa

Els alumnes de 9 instituts de Barcelona comencen a col•locar 12 noves llambordes d’homenatge a persones deportades pel règim nazi

11/05/2023



Temps estimat de lectura: 2 minuts

Divendres, 12 de maig, a les 12.00 hores, al carrer Ferlandina davant del número 65, els i les alumnes de l’Institut Infanta Isabel d’Aragó faran la col·locació de la llamborda (stopelstein) d’homenatge a Eliseu Villalba, un barceloní deportat pel règim nazi a Mauthausen.

Aquesta llamborda forma part de les 12 noves stopelsteine que es col·locaran a la ciutat durant els propers dos mesos.

L’activitat és la última part del programa educatiu Stolpersteine Barcelona que es realitza per segon any consecutiu a la ciutat, coordinat des de la regidoria de Memòria Democràtica amb els amicals de Mauthausen i altres camps, i de Ravensbrück i que ja forma part de la Convocatòria Unificada de Programes del Consorci Educatiu de Barcelona. En aquesta edició hi han participat un total de 322 alumnes.
Eliseu Vilalba va néixer el 4 d’abril de 1905 al barri del Poble-sec de Barcelona. Militant d’ERC. Tingué el càrrec de subdirector del Mercat del Ninot de Barcelona. Arran del cop d’estat, va marxar al front. Passà a França el febrer del 1939 i va ser dirigit al camp d’Argelers. Al maig, va ser traslladat al camp d’Agde, posteriorment a Florensac i seguidament a Sant Cebrià, on es va allistar a la 118a CTE.
Quan les tropes alemanyes van envair França, va ser detingut prop de Dunkerque i ingressat a l’Stalag XVII B. Més tard va ser deportat a Mauthausen. Hi ingressà el 13 de desembre de 1940 amb la matrícula 4811. Unes setmanes més tard va ser destinat al kommando extern de Steyr. A finals del 1944 va ser traslladat a Gusen.
Quan el camp va ser alliberat, va ser repatriat i des d’Andorra endegà les gestions per tornar a Barcelona. L’any 1962 participà en la fundació de l’Amical de Mauthausen i altres camps. Un cop restablerta la democràcia aconseguí que li fossin reconeguts per l’Ajuntament els 30 anys en què estigué separat forçosament del servei. El 12 de juliol de 1977 morí a conseqüència d’un accident de cotxe.




Paraules clau

homenatge a persones deportades pel règim nazi/