Servei de Premsa
14/08/2024
Barcelona celebra una jornada sobre la rellevància jurídica de la soledat
11/10/2023
Temps estimat de lectura: 3 minuts
L’Ajuntament de Barcelona ha celebrat avui la jornada “Soledat no desitjada: rellevància jurídica i consideracions legals”, una jornada tècnica i institucional al voltant de la rellevància jurídica de la soledat no desitjada i el dret a l’acompanyament afectiu. Aquesta trobada, emmarcada dins l’Estratègia municipal contra la soledat 2020-2030, ha esdevingut un espai de debat per aprofundir en el coneixement qualitatiu de les soledats.
Celebrada a la biblioteca Jaume Fuster, la jornada ha reunit a persones expertes en diferents àmbits jurídics i representants d’entitats que treballen per pal·liar la soledat i promoure el dret a l’acompanyament afectiu. A més, ha comptat amb la participació de la tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Cultura, Educació i Cicles de Vida, Maria Eugènia Gay; i de la regidora de Salut, Persones amb Discapacitat i Estratègia contra la Soledat, Marta Villanueva.
La jornada s’ha iniciat amb la conferència ‘Soledad no deseada y su relevancia jurídica’, a càrrec de Carmen Callejo, professora titular de Dret Civil de la UCM. I ha continuat amb dues taules de debat, moderades per la periodista Milagros Pérez Oliva. La primera d’elles al voltant dels fonaments jurídics en relació amb la pregunta ‘No sentir soledat hauria de ser un dret?’. La segona, sobre el paper de les institucions en el tractament de la soledat no desitjada.
La tinenta ha clausurat la jornada destacant com l’Estratègia municipal contra la Soledat “camina amb bon peu cap a la construcció d’una estratègia de ciutat sòlida on tots els agents implicats treballen per pal·liar la soledat no desitjada”. Respecte a la rellevància jurídica, la tinenta ha afegit “se’ns obre un camp de possibilitats per continuar explorant l’abast jurídic que pot tenir la soledat no desitjada, i com abordar-lo des de les administracions, la jurisprudència i la societat. Avui posem les bases perquè la consideració jurídica de la soledat comenci a caminar a partir d’aquesta jornada”.
Per a la regidora de l’Estratègia municipal contra la Soledat “no hi ha una única manera de sentir la soledat, per tant, la prevenció, l’acompanyament i l’atenció tampoc poden ser el mateix per a tothom”. En aquesta línia, Villanueva ha volgut destacar la importància d’abordar la soledat no desitjada “a través d’un pacte de ciutat, on tots els actors s’impliquin en ajudar a identificar les persones que pateixen una manca de vincles. És des de la dimensió comunitària des d’on podem afavorir les connexions i reconnexions.”
La reflexió de les jornades ha conclòs que, tot i que encara queda molt camí per avançar en la rellevància jurídica de la soledat no desitjada, tots els agents implicats estan treballant i avançant en aquest sentit. A les taules de debat s’ha plantejat que la manera de regular-ho i articular-ho hauria de ser a través d’un dret subjectiu exigible, tot i que ara no seria l’estratègia més adequada per la dificultat de regular drets que fan al·lusió a sentiments. Una altra de les dificultats és la multifactorialitat que presenta el sentiment de soledat no desitjada que, en moltes ocasiones, acostuma a ser conseqüència de les desigualtat socials. Per aquest motiu, seria complicat articular un dret positiu en aquest sentit. Tot i això, s’ha debatut sobre la necessitat de millorar i regular les eines que permeten les relacions de cura i orientar les polítiques públiques a pal·liar aquesta soledat no volguda.
Paraules clausoledat/ soledat no desitjada/