Un estudi de l’ASPB conclou que no existeix un únic patró de desigualtat en la incidència de la COVID-19 a Barcelona : Servei de Premsa

Un estudi de l’ASPB conclou que no existeix un únic patró de desigualtat en la incidència de la COVID-19 a Barcelona

06/11/2023



Temps estimat de lectura: 3 minuts

L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) ha analitzat les tendències diàries en les desigualtats socioeconòmiques de la incidència de la COVID-19 durant les sis onades epidèmiques que va patir la ciutat de Barcelona des del març de 2020 fins el març de 2022. Si bé, durant tot el període d’estudi, viure en zones de renda alta va mostrar un efecte protector, aquest fet va variar depenent de l’onada, la fase de l’onada i els grups d’edat. En aquest sentit, l’estudi conclou que les desigualtats socioeconòmiques en l’impacte de la malaltia són dinàmiques i no existeix un únic patró. Les conclusions s’han publicat recentment a la revista científica International Journal of Epidemiology.

Tot i que hi ha diversos estudis que han analitzat i posat de manifest les diferències socioeconòmiques en l’impacte de la COVID-19, aquest és el primer que analitza les tendències diàries d’aquestes desigualtats i que inclou l’evolució al llarg de 6 onades epidèmiques de la malaltia. Així doncs, s’ha comparat la proporció de casos en àrees censals amb nivells de renda baixos i alts segons el sexe, l’edat, la incidència diària i els canvis en la incidència diària en les sis onades que es van produir a la ciutat entre el 9 de març de 2020 i el 27 març de 2022, moment en què va canviar el protocol d’actuació enfront dels casos d’infecció per COVID-19 centrant-se en la població vulnerable. Les dades analitzades provenen del Registre COVID-19 del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, corresponen a persones amb COVID-19 confirmada residents a la ciutat i estan geocodificades per l’ASPB per assignar cada cas a una secció censal de Barcelona.

Segons els resultats, mentre que les dues primeres onades van afectar especialment les àrees de rendes baixes, aquest patró es va modificar a mesura que va avançar la pandèmia i fins i tot es va revertir en la sisena onada. A més, aquesta variabilitat del patró de desigualtat no només es va observar entre les diferents onades que es van produir a la ciutat, sinó també dintre d’aquestes. D’altra banda, l’edat també va tenir un efecte significatiu que va canviar al llarg de les sis onades, essent els joves els qui experimenten diferències més significatives entre onades que disminueixen en els grups de major edat.

Tal com explica l’estudi, hi ha diversos factors i determinants socials que interactuen amb el nivell de renda al llarg de l’evolució de la incidència de la COVID-19 i que explicarien la variabilitat en cada moment epidèmic. Així doncs, aspectes com la distribució en la població de les malalties cròniques, l’accés als serveis sanitaris, les condicions laborals i d’habitatge, l’obertura de les escoles, els comportaments socials o l’accés a les proves diagnòstiques, entre altres, explicarien l’impacte desigual de la malaltia segons el nivell de renda, el moment i l’edat.

Tenint en compte aquests resultats, l’estudi subratlla la importància d’entendre les desigualtats socials en salut i els factors que la determinen en cada moment. Aquesta informació ha servit  per donar forma a la presa de decisions en la gestió de la pandèmia i servirà en el futur per promoure l’equitat en contextos de transmissió de malalties infeccioses.

 

Article de referència:

Miguel Angel Martinez-Beneito, Marc Marí-Dell’Olmo, Nacho Sánchez-Valdivia, Maica Rodríguez-Sanz, Glòria Pérez, Maria Isabel Pasarín, Cristina Rius, Lucía Artazcoz, Raquel Prieto, Katherine Pérez, Carme Borrell. Socioeconomic inequalities in COVID-19 incidence during the first six waves in Barcelona. International Journal of Epidemiology, 2023;, dyad105, https://doi.org/10.1093/ije/dyad105





Paraules clau
COVID-19/ desigualtats/