El quart tinent d’alcaldia, Jordi Valls, ha presidit avui al Saló de Cròniques la Disputatio de Barcelona 2023, debat acadèmic anual organitzat pel Barcelona Knowledge Hub de l’Acadèmia Europaea (AE-BKH) i l’Ajuntament i que enguany ha permès debatre sobre l’origen de la violència.
El debat l’han protagonitzat l’antropòleg cultural franco-americà Scott Atram, de la Universitat de Michigan (EUA), i la paleoantropòloga argentina, Marta Mirazón Lahr, de la Universitat de Cambridge (Regne Unit), descobridora del jaciment de Nataruk, a Kenya -amb les primeres restes òssies prehistòriques amb signes de violència entre humans fa 10.000 anys-. Al llarg de més d’una hora han debatut sobre l’origen del fenomen de la violència a partir de la interrelació de les perspectives evolutiva, genètica, ambiental, social i neurobiològica.
Abans del debat el quart tinent d’alcaldia, responsable de les àrees de Ciència i Universitats, s’ha felicitat de “l’oportunitat que dona la Disputatio de pensar, debatre i reflexionar sobre conceptes com violència o diàleg tan presents en el dia a dia”. “Estem constantment sotmesos a titulars, tuits i missatges breus que deixen poc espai i temps per reflexionar. Estem envoltats per la febre de la immediatesa. Però avui, el que busca Disputatio és que ens aturem, respirem, obrim la ment, reflexionem i aprenem”, ha dit.
Valls ha defensat el poder del diàleg. “La capacitat de dialogar requereix paciència, voluntat d’escoltar i la capacitat d’assumir que la nostra pròpia perspectiva pot ser incompleta. En una societat diversa, el diàleg és trencar els propis murs i obrir la ment a d’altres idees. El desacord no és un signe de debilitat; representa la riquesa de la humanitat i les seves diferents perspectives”, ha assegurat.
Participants a la Disputatio d’enguany
Scott Atran (1952), antropòleg cultural francès-estatunidenc, és director emèrit de recerca en antropologia al Centre Nacional de la Recerca Científica de París, professor de Recerca a la Universitat de Michigan (EUA) i cofundador d’ARTIS International i del Centre per a la Resolució de Conflictes Intractables de la Universitat d’Oxford (Regne Unit). Ha investigat sobre terrorisme, violència, religió, gestió ambiental indígena i els fonaments transculturals de la classificació biològica; fent treball de camp amb terroristes, fonamentalistes islàmics i líders polítics i pobles nadius americans.
Marta Mirazón Lahr (1965), de nacionalitat argentina, es va graduar en Biologia a la Universitat de São Paulo (Brasil). És doctora en Antropologia Biològica per la Universitat de Cambridge (EUA). De 1995 a 1998 va ser professora assistent al Departament de Biologia de la Universitat de São Paulo. Va tornar a Cambridge, el 1999, com a professora en Antropologia Biològica i membre de la Facultat Clare, sent promoguda com professora adjunta en Biologia Evolutiva Humana el 2005. El 2012 va descobrir el jaciment de Nataruk, a Kenya, que contenia les primeres restes prehistòriques òssies trobades d’una massacre entre humans.
El format de l’acte -en anglès- es caracteritza per un alt nivell d’interacció amb el públic, format per estudiosos pluridisciplinaris, s’inspira en la Disputatio original celebrada a Barcelona el 1263, un debat teològic entre intel•lectuals cristians i jueus presidit pel rei Jaume I d’Aragó.
El debat ha estat moderat per Òscar Vilarroya, director d’Investigació al departament de Psiquiatria i Medicina Legal de la UAB i del grup de recerca “Unitat de Recerca en Neurociència Cognitiva” (URNC).
