Barcelona recupera gradualment l’esperança de vida després de la covid-19 : Servei de Premsa

Barcelona recupera gradualment l’esperança de vida després de la covid-19

27/11/2023



Temps estimat de lectura: 7 minuts

L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) elabora cada any l’informe La Salut a Barcelona que ofereix una anàlisi de l’estat de salut de la ciutadania i dels seus determinants, amb una atenció especial a les desigualtats socials en salut. Aquesta anàlisi és una eina essencial per al monitoratge i la priorització de polítiques destinades a millorar la salut col·lectiva amb equitat a la ciutat. Enguany l’informe destaca la millora gradual d’indicadors econòmics i de salut, com la baixada de l’atur o l’esperança de vida després de la covid-19, que va suposar una crisi de salut pública que ha impactat en tots els aspectes de la nostra vida i societat. No obstant això, evidencia la necessitat de continuar treballant en la reducció de les desigualtats en salut segons gènere, lloc de residència i país d’origen.

L’any 2022 es confirma la recuperació gradual de l’esperança de vida, després de la covid-19. En dones se situa en 87,5 anys i en homes en 82 anys, de manera que es deixen enrere les xifres del 2020, que eren de 85,6 anys i 80,4 anys, respectivament. L’esperança de vida en bona salut, però, és més curta: 78,8 en dones i 74,6 en homes. Aquestes dades constaten que, tot i que les dones viuen més temps que els homes, ho fan amb menys qualitat de vida. També s’observen desigualtats territorials, que es corresponen amb el patró socioeconòmic de la ciutat.

 

 

D’altra banda, la majoria de la població adulta de la ciutat té una bona salut percebuda, però l’informe posa de manifest que existeixen desigualtats segons gènere, lloc de residència i lloc de procedència. Quatre de cada cinc persones adultes de la ciutat, declaren tenir una bona salut, cosa que és menys freqüent en les dones, persones que viuen en districtes de nivell socioeconòmic menys benestant i les procedents de països de renda baixa, que declaren més mala salut percebuda.

 

La salut en la infància i l’adolescència

En relació amb els infants, la bona salut és majoritària, del 98% en nenes i 97% en nens. Segons el Sistema d’Informació dels Serveis d’Atenció Primària, l’any 2022, la majoria dels trastorns crònics diagnosticats en nens i nenes de 0 a 14 anys estaven relacionats amb problemes visuals, afeccions respiratòries i obesitat. 3 de cada 10 infants tenien algun trastorn crònic actiu. Finalment, les cobertures vacunals en la infància són elevades en el primer any de vida (95%) i decauen lleugerament a partir de 5 anys.

El nombre de denúncies per violències a la infància i a l’adolescència han augmentat en els darrers anys a la ciutat. Segons els registres de la Direcció de la Policia del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, a Barcelona hi va haver 896 denúncies per violència contra infants o adolescents l’any 2022, en el 57,9% les víctimes eren nenes o noies, i augmenten amb l’edat. A més, el mateix any es van presentar 261 denúncies per violència masclista contra nenes i noies menors de 18 anys a la ciutat.

 

 

 

Infeccions de Transmissió Sexual

Es manté la tendència creixent de les Infeccions de Transmissió sexual (ITS) a la ciutat. Durant l’any 2022 s’observa un augment de les ITS, sobretot en homes, especialment en el cas de la gonocòccia i la clamídia que pràcticament dupliquen les xifres anteriors a la pandèmia. En les dones, en canvi, es manté una certa estabilitat. En concret, respecte de 2021 el gonococ va augmentar un 44% en homes i la Clamídia un 49%. La gonocòccia va ser la ITS més freqüent en persones residents de Barcelona amb una incidència de 365,1 per 100.000 habitants, i majoritàriament es concentra en els homes, amb una taxa de 677,7, molt alta en comparació a la de les dones, que és de 81 x 100.000 dones. La segona és la clamídia, amb una incidència de 329,6 casos per 100.000 habitants, 446,7 en els homes i 223,1 en les dones.

 

 

En aquest context i tenint en compte que les ITS es poden prevenir, tractar i guarir, es va posar en marxa la campanya “Visca el sexe lliure (d’infeccions)”, impulsada per l’Estratègia de Salut Sexual i Reproductiva de Barcelona amb la participació de l’ASPB. L’objectiu d’aquesta acció preventiva és promoure la conscienciació sobre aquestes infeccions i defensar el dret a gaudir d’una sexualitat lliure i plaent amb consentiment i autocura. Per això, ofereix una web amb informació rellevant, un mapa de centres d’atenció urgent i enllaços a recursos per trobar més informació.

 

Consum de substàncies i atenció a les drogodependències

Pel que fa al consum de substàncies i conductes addictives a la ciutat, l’informe destaca en positiu la disminució del consum de cànnabis en els darrers 30 dies en la població adolescent, especialment en els nois [14% l’any 2016 i 8% l’any 2021, segons l’Enquesta de Factors de Risc en Estudiants de Secundària 2021 (FRESC)]. D’altra banda, assenyala el problema emergent que suposa l’ús de cigarretes electròniques en adolescents, sobretot entre els més joves. Segons les dades de l’enquesta FRESC, el 2021 el consum en els últims 30 dies de cigarretes electròniques és més elevat entre l’alumnat de 2n d’ESO, amb un 22,% de les noies i un 25,% dels nois i disminueix amb l’edat.

En la població adulta, l’any 2022 els inicis de tractament per consum de substàncies en els Centres d’Atenció i Seguiment a les drogodependències (CAS) de Barcelona es van mantenir estables, van ser més elevats en els homes. En concret, l’any 2022, hi va haver 4.313 inicis de tractament, el 23,8% van ser en dones. L’alcohol continua sent la substància que més inicis de tractament causa a la ciutat, 54,6% entre les dones i 45,6% entre els homes, seguit de la cocaïna, amb un 13,7% entre les dones i un 20,8% entre els homes.

 

El canvi climàtic, un repte present i futur

Pel que fa al context físic, l’informe subratlla que els nivells de la qualitat de l’aire o la mobilitat, continuen mantenint-se per sota dels nivells previs al 2020, tot i la represa de l’activitat. Malgrat aquesta millora, la població està exposada a nivells de contaminació superiors als recomanats per l’Organització Mundial de la Salut per a la protecció de la salut. D’altra banda, el soroll del trànsit i de l’oci nocturn, sobretot a Ciutat Vella, són les principals fonts de molèstia ambiental.

Enguany el document també destaca l’impacte del canvi climàtic en la salut de les persones i els seus determinants, i els reptes que ha d’afrontar la ciutat amb relació a aquest fet. En aquest sentit, recorda que aquests efectes poden amplificar les desigualtats en salut i que cal tenir-ho en compte per al disseny i avaluació de polítiques i intervencions de mitigació i adaptació al canvi climàtic amb una perspectiva de justícia climàtica i social.

A Barcelona un dels efectes a abordar relacionat amb el canvi climàtic és l’augment dels riscos per a la salut relacionats amb la calor. L’informe assenyala que l’any 2022 ha estat el més càlid registrat a la ciutat. Va haver-hi dues onades de calor que van durar 12 dies, una xifra inusualment alta comparada amb anys anteriors. La calor excessiva i sostinguda pot agreujar malalties cròniques i augmenta el risc de mortalitat i de cops de calor. A més, cal tenir en compte que aquests efectes són desiguals i en són més vulnerables les persones grans, les criatures, les persones amb problemes de salut, les que treballen en ambients calorosos i aquelles amb situacions socioeconòmiques desafavorides que poden patir, per exemple, pobresa energètica. Tal com concreta l’informe, a Barcelona, ja són més les persones que pateixen pobresa energètica a l’estiu que a l’hivern i la tendència va a l’alça. Segons dades de l’Enquesta de Salut de Barcelona (ESB) 2021 el 13,1% de les dones i l’11,3% dels homes patien pobresa energètica a l’estiu, xifres que pràcticament es dupliquen entre les persones residents a Barcelona nascudes en països de renda mitjana i baixa, amb un percentatge del 24,6% en les dones i del 20,5% en els homes. Tenint en compte l’escenari d’augment de temperatures, Barcelona fa temps que treballa en el marc del Pla d’acció per l’emergència climàtica per preparar la ciutat i fer-la més resilient. En aquest sentit, hi ha diverses mesures i dispositius en marxa per fer-hi front com els refugis climàtics, els espais d’ombra o el reforç d’alguns serveis, com el d’atenció a les persones grans.

D’altra banda, efectes climàtics com l’increment de sequeres, pluges intenses i inundacions poden comprometre la disponibilitat i la qualitat de l’aigua de consum. A Barcelona es va decretar l’alerta per sequera a finals de novembre de 2022. Per això, en el marc de la vigilància de la qualitat de l’aigua de la xarxa pública d’abastament que fa l’ASPB a la ciutat, el desembre de 2022 es van augmentar els controls analítics un 20,8% amb resultats satisfactoris.

Segons l’informe, vincular l’alimentació saludable i segura amb la sostenibilitat és també clau per al futur pròxim en l’actual context de canvi climàtic. Cal tenir en compte, que l’actual model agroalimentari és un dels principals emissors de gasos amb efecte hivernacle. D’acord amb les dades de l’ESB 2021, el 38,5% de les dones i el 49% dels homes consumeixen carn vermella per sobre del límit recomanat (màxim dues vegades per setmana), amb les conseqüències que això té per a la seva salut i la del planeta. En el cas de les persones adolescents, el 33,8% de les noies i el 42,4% dels nois consumeixen carn vermella amb una freqüència superior a la recomanada. En aquest sentit, l’ASPB treballa des de fa molts anys en la promoció d’un model d’alimentació saludable, segura, sostenible i equitativa en diferents entorns de la ciutat.

Resum de l’informe de salut 2022





Paraules clau
salut/