Servei de Premsa
13/08/2024
Barcelona reforça el compromís amb la lluita contra l’antisemitisme en el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust
27/01/2024
Temps estimat de lectura: 2 minuts
- La ciutat s’adhereix a la definició d’ antisemitisme de l’Aliança Internacional per la Memòria de l’Holocaust
- La definició de l’IHRA és un marc adoptat per més una quarantena de països i pel Consell i el Parlament Europeu
- Aquesta acció s’emmarca en l’estratègia de l’Ajuntament per lluitar contra totes les formes d’odi i discriminació
La ciutat de Barcelona, en el marc dels actes celebrats aquesta setmana en motiu de la commemoració el 27 de gener del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, s’adhereix a la definició d’antisemitisme establerta per la International Holocaust Remembrance Alliance (IHRA).
El pròxim dijous, 1 de febrer, la comissió de govern de l’Ajuntament aprovarà l’adhesió en el marc de l’estratègia global de lluita contra els discursos d’odi i discriminació. Cap discurs o acció que promogui l’odi cap qualsevol comunitat o col•lectiu s’ha de tolerar a la ciutat.
La IHRA és una organització intergovernamental amb 35 països membres, entre ells l’Estat Espanyol, que promou l’educació, la recerca i la memòria de l’Holocaust, que lluita contra l’antisemitisme i altres formes d’odi i discriminació.
La definició de l’IHRA que adopta ara l’Ajuntament per reforçar les seves estratègies contra les manifestacions de l’antisemitisme, s’expressa en aquests termes: “L’antisemitisme és una certa percepció dels jueus, que es pot expressar com odi cap als jueus. Les manifestacions retòriques i físiques de l’antisemitisme es dirigeixen cap a persones jueves o no jueves i/o les seves propietats, cap a institucions de la comunitat jueva i instal•lacions religioses”.
Des de la seva publicació, el 2016, 43 països s’han adherit a la definició, entre ells l’ Estat Espanyol que ho va fer el 22 de juliol de 2020. A més, trobem ciutats europees que hi donen suport com ara, Roma, París, Brussel·les, Varsòvia, Viena, Florència, Siena, Munic i Berlín, entre altres.
És també una definició acceptada per la Comissió Europea des de 2017 i el Parlament Europeu també se la va fer seva el 2020. Les institucions Europees fan notar que es tracta d’una adhesió no vinculant jurídicament, però consideren que és una bona guia per treballar contra l’ antisemitisme en els àmbits de la recollida de dades, educatiu i de sensibilització.
La ciutat de Barcelona està compromesa pel respecte de totes les religions i creences i vol fomentar i garantir espais de diàleg i trobada interreligiosa, amb una perspectiva de respecte, solidaritat i cooperació.
Davant l’amenaça que suposa la proliferació dels discursos i delictes d’odi, els ajuntaments com a administració més propera a la ciutadania, han de tenir un paper de lideratge per garantir la cohesió social i la protecció dels drets de les persones, amb ple suport a les seves creences, militància ètnica, de gènere, etc.
D’aquí que Barcelona ja compti amb l’Estratègia local amb al poble gitano, que combat l’antigitanisme, amb el Pla municipal de lluita contra la islamofòbia o amb l’estratègia Antirumors. Actualment, Barcelona ja treballa en un pla específic contra el racisme i la xenofòbia, que inclou la lluita contra la discriminació i el discurs d’odi vers a les persones amb determinades creences religioses, amb una menció especial a l’ antisemitisme.
Paraules clauantisemitisme/ Dia Internacional en memòria de les víctimes de l’Holocaust/