Servei de Premsa
12/08/2024
Barcelona impulsa la transformació del segle amb una inversió pública de més de 10.600M€ fins el 2035
29/02/2024
Temps estimat de lectura: 8 minuts
- L’alcalde, Jaume Collboni, fa balanç dels primers mesos de feina del Govern municipal i dibuixa el full de ruta del mandat i els propers anys en la trobada anual organitzada pel Col·legi de Periodistes
- Collboni assegura que la ciutat està iniciant ja un canvi històric de la magnitud dels de les Exposicions Universals de 1888 i 1929 i els Jocs Olímpics que permetrà construir des d’avui una Barcelona habitable, pròspera, culta i sana per a tothom
- Per als pròxims dotze anys es preveu una inversió pública de l’Ajuntament i altres administracions implicades de més de 10.600 milions d’euros per desenvolupar projectes en clau metropolitana que actuaran en 5,5 milions de m2 de la ciutat i permetran crear quasi 175.000 llocs de treball
- L’alcalde projecta un Pla d’Inversions Municipal (PIM) 2023-2027 molt ambiciós, amb 2.829 milions d’euros per a tot el mandat i els barris, els equipaments de proximitat, l’espai públic, l’habitatge i la sostenibilitat com a prioritats màximes
- El PIM inclou projectes com recuperar espais en desús equivalents a 32 illes de l’Eixample, les reforma de la Meridiana fins a Fabra i Puig, del carrer de Balmes i del passeig de la Mar Bella, 4 biblioteques, 3 escoles bressol i 6 centres esportius nous, 4 mercats municipals remodelats i l’esperada recuperació del Teatre Arnau, entre altres
Barcelona impulsa la transformació del segle amb una inversió pública de més de 10.600 milions d’euros fins el 2035. Així ho ha expressat l’alcalde, Jaume Collboni, durant “L’alcalde respon”, la trobada anual organitzada pel Col·legi de Periodistes de Catalunya. Collboni ha assegurat que la ciutat ha iniciat una transformació històrica que marcarà les properes dècades i suposarà un conjunt d’actuacions rellevants per “construir des d’avui una Barcelona habitable, pròspera, culta i sana per a tothom”.
Al llarg de la conferència, l’alcalde ha fet balanç dels primers mesos de feina i ha traçat el full de ruta per a aquest mandat i els propers anys. Tal com ha apuntat, el Govern municipal té “un projecte definit per a Barcelona” i un horitzó clar i transformador per donar resposta a escala humana i a nivell de ciutat als reptes que avui dia planteja el món a escala global. “El projecte de ciutat que estem fent realitat és la millor garantia per tenir una ciutat habitable i feliç que garanteixi els nostres projectes de vida”, ha reblat.
Collboni ha recordat que des del primer minut l’objectiu ha estat recuperar el diàleg, generar confiança i governar bé perquè la ciutat torni a creure en ella mateixa, i ha fet una crida a tothom a “militar per Barcelona” i a treballar plegats perquè la ciutat avanci. En aquest sentit, ha argumentat que Barcelona necessitava recuperar un clima de ciutat en positiu i ha citat algunes de les fites aconseguides en els primers 250 dies de mandat com ara el Pla Endreça, el Pla Clima Escola, l’acord amb l’Incasòl per fer 1.700 pisos i a més 5.000 habitatges públics en marxa, l’impuls d’11 nous CAP als barris, les inversions per fer front la sequera, el pacte per al cobriment de la ronda de Dalt, l’acceleració de la reforma de la Rambla i l’impuls de la de la Via Laietana, entre altres. A més, ha recordat que les últimes setmanes s’han viscut fites importants com el Mobile World Congress, el saló ISE, els esdeveniments BCN Llum i BCNegra o l’anunci d’Astrazeneca d’instal·lar-se a l’edifici Estel que indiquen que la ciutat ha recuperat el lloc que li correspon al món com a capital de referència.
Tot aquest treball no s’aturarà aquí sinó que tindrà continuïtat i permetrà tirar endavant una transformació de Barcelona en clau metropolitana que significarà un canvi històric de la magnitud dels viscuts amb les Exposicions Universals de 1888 i 1929 i els Jocs Olímpics del 1992. Per fer realitat aquesta profunda transformació, Collboni preveu una inversió pública de més de 10.600 milions fins l’any 2035 que seran finançats per l’Ajuntament i altres administracions implicades en el conjunt dels projectes. En total, s’actuarà en 5,5 milions de m2 de superfície urbana de la ciutat –l’equivalent a tres quartes parts de l’Eixample– i es generaran quasi 175.000 llocs de treball derivats de l’activitat econòmica que es generarà.
En concret, el gran canvi que viurà la Barcelona metropolitana es basa en el desenvolupament de projectes en sis vectors de transformació:
- 1r vector: Infraestructures i mobilitat sostenible. Per vertebrar territorialment l’àrea metropolitana s’està fent un pas endavant important amb la millora de la xarxa de metro, amb la tuneladora en marxa a l’L9/L10 (tram central entre Zona Universitària i la Sagrera) i l’L8 (connexió entre plaça d’Espanya i Gràcia). I hi ha en plena transformació les estacions de la Sagrera, amb una operació urbanística molt important en l’entorn, i de Sants, on l’Ajuntament acabarà el juny la remodelació dels entorns perquè Adif iniciï les obres. I al Port, un dels reptes serà millorar la seva integració i els accessos ferroviaris per reduir 2.300 camions/dia en el corredor del Llobregat i Mediterrani.
- 2n vector: Desenvolupament d’àrees de creixement de l’economia local. Quatre àmbits de ciutat que suposen grans oportunitats:
- Fira Montjuïc-Gran Via: s’ha iniciat l’ampliació de la Fira de Gran Via amb 60.000 m2 i també la renovació de la Fira de Montjuïc per commemorar el centenari de l’Exposició del 1929 amb la transformació de l’avinguda de Maria Cristina i els seus pavellons. I hi ha el compromís d’afrontar la tercera gran transformació de Montjuïc, amb l’Estadi Olímpic i el Palau Sant Jordi i el Palau d’Esports del c/Lleida com a peces centrals. Per donar un nou impuls a tota aquesta transformació caldrà que la L2 tingui parada a la Font Màgica, a la Foixarda i al barri de la Marina.
- 22@ Nord: El milió de m2 per a la nova economia activat amb el nou planejament de l’àmbit ja està captant empreses. Es preveu generar 60.000 llocs de feina de qualitat i fins a 17.000 pisos nous, 12.000 dels quals de protecció.
- Besòs: Es reeconomitzarà el Besòs per transformar-lo en un sector de primera línia, amb projectes com la nova Mercedes-Benz.
- Zona Franca-Marina del Prat Vermell: Es preveu entre 8.000 i 10.000 llocs de treball vinculats a la indústria 4.0 i la sostenibilitat i 12.000 habitatges a la Marina.
- 3r vector: Talent i ciència. Amb el desplegament de la Ciutadella del Coneixement ja s’ha reobert l’Hivernacle i el Museu Martorell, el Mercat del Peix estarà operatiu al 2027 i a final de mandat s’haurà rehabilitat l’Umbracle i el Castell dels Tres Dragons. Aquest pol de coneixement treballarà amb sinèrgies amb el Supercomputing Center Barcelona.
- 4rt vector: Salut. Ja s’ha signat el conveni per impulsar el nou Hospital Clínic, que necessitarà connexió de metro a través de la prolongació de l’L3 cap a Esplugues. I avancen les ampliacions de l’Hospital del Mar i de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.
- 5è vector: Esport. La Copa de l’Amèrica deixarà un llegat en forma d’impacte econòmic (1.200 milions d’euros i 19.000 llocs de treball) i de transformació urbana amb la nova obertura de Barcelona al mar (Port Olímpic, Pavelló Blau i 2,5 km de pràctica esportiva des del Port Vell fins al Port Fòrum).
- 6è vector: Cultura. Ja hi ha en marxa la Biblioteca Central al costat de l’Estació de França, i s’arribarà a 45 biblioteques a tota la ciutat. També es treballarà per connectar la cultura al metro: el 2026 ha d’estar oberta la reforma de la parada de Glòries de l’L1, que connectarà directament al Disseny Hub Barcelona.
Traslladats al mapa, aquests sis vectors de transformació es dibuixen de la següent manera:
Aquesta profunda transformació, ha dit Collboni, s’ha d’encarar des d’una perspectiva i una ambició metropolitana. Cal generar noves centralitats i avançar cap a la veritable ciutat metropolitana dels 5,5 milions d’habitants, sense perifèries, en què el coneixement i la ciència siguin motors de transformació urbana i social i el transport públic i les grans avingudes com la Diagonal, la Meridiana i la Gran Via siguin elements vertebradors.
Un Pla d’Inversions Municipal ambiciós per a aquest mandat
Collboni ha deixat clar que el Govern municipal vol ser actor i motor d’aquesta transformació del segle. Per això, aquest mandat s’activarà un Pla d’Inversions Municipal (PIM) 2023-2027 molt ambiciós, amb 2.829 milions d’euros. Es tracta d’una xifra rècord en els últims mandats que se situa als nivells inversors de l’últim gran cicle econòmic (època Zapatero). El PIM inclou aportacions als projectes dels sis vectors de la gran transformació que viurà Barcelona els propers anys, i a més destaquen: 1.000 milions en actuacions d’espai públic i prop de 800 en equipaments de proximitat.
Els barris i els equipaments de proximitat, l’espai públic, l’habitatge i la sostenibilitat seran prioritats màximes, i això es tradueix en mesures com:
- Aposta prioritària per la descarbonització i el verd:
- Recuperació d’espais en desús equivalents a 32 interiors d’illa de l’Eixample.
- Electrificació de la mobilitat: objectiu d’arribar als 3.000 punts de recàrrega (ara en són 1.000).
- Aposta per un espai públic de qualitat: reforma de la Meridiana fins a Fabra i Puig, del carrer de Balmes i del passeig de la Mar Bella.
- Aposta per als equipaments dels barris:
- La ciutat obrirà 4 noves biblioteques, 3 escoles bressol i 6 centres esportius nous i es remodelaran 4 mercats municipals.
- I es farà realitat l’esperada recuperació del Teatre Arnau al Paral·lel.
Un dels eixos més importants del mandat serà l’aposta per l’habitatge. Per Collboni, l’índex de preus del lloguer aprovat pel Govern estatal és una gran notícia i una mesura necessària, i Barcelona serà la primera gran ciutat en aplicar un topall que beneficiarà 200.000 famílies. Però amb això no n’hi ha prou, ha sostingut, i ha defensat que l’equip de Govern treballarà per generar més habitatge assequible i per revisar la mesura del 30% perquè funcioni de veritat.
Pel que fa al pressupost per a aquest 2024, l’alcalde s’ha mostrat convençut que Barcelona tindrà el més elevat de la seva història, el més ambiciós, més social i amb més inversió. Els comptes inclouen un total de 3.807 milions d’euros: 438 per a polítiques socials, 479,5 per als barris i vora 1.000 d’inversió. Collboni ha manifestat que, en temps d’incerteses socials i polítiques, Barcelona envia un senyal inequívoc de certesa i confiança, en referència al fet que Barcelona és la ciutat de l’Estat que més inverteix, i ha agraït al grup municipal d’ERC l’acord assolit pel que fa al pressupost. Així mateix, ha detallat que el Govern municipal seguirà dialogant amb tothom fins a l’últim minut per tirar endavant els comptes, i encara en clau pressupost ha destacat l’impacte positiu de l’acord entre el Govern de la Generalitat i el PSC pels comptes catalans, amb 650 milions d’euros d’impacte en Barcelona en àmbits clau com el metro, l’habitatge, la sequera, la seguretat i set nou jutjats.
Paraules claul'alcalde respon 2024/