Barcelona compta amb més de 50 projectes d’ensenyament de llengües familiars : Servei de Premsa

Barcelona compta amb més de 50 projectes d’ensenyament de llengües familiars

01/04/2024



Temps estimat de lectura: 4 minuts

 

A la ciutat de Barcelona hi ha més de 50 projectes en marxa dedicats a l’ensenyament de les llengües d’orígens divers. Aquest és el resultat de la “Diagnosi de l’ensenyament de llengües familiars a Barcelona”, presentada el passat 21 de març dins el cicle  “Barcelona, la ciutat de les 300 llengües”.

A Barcelona hi viuen persones de 184 països diferents, i es calcula que es parlen més de 300 llengües. Tot i això, aquest estudi ha detectat que són al voltant de 80 les llengües majoritàries parlades a la ciutat. Aquesta xifra és aproximada i orientativa, ja que l’estudi ha pres com a referència els països amb una població de més de 1.000 habitants a la ciutat, el que dona un total de 53, a partir dels quals s’han desglossat les llengües parlades en aquests territoris.

 

 

Per tant, a aquestes 80 llengües d’orígens diversos, cal sumar les llengües oficials i cooficials de l’Estat Espanyol, la llengua del Poble Gitano, romaní o caló, la llengua de signes i moltes altres llengües parlades per poblacions de menys de mil habitants, amb el que ens aproparíem al càlcul de les 300 llengües parlades a Barcelona.

La transmissió de les llengües familiars reforcen la diversitat lingüística de la ciutat i mostren la importància del manteniment d’aquests coneixements tant pel seu valor pedagògic com per continuar treballant per una ciutat realment inclusiva.

Les més de 50 iniciatives d’ensenyament de llengües familiars o comunitàries que acull Barcelona permeten que el capital lingüístic del seu alumnat reverteixi en les seves trajectòries acadèmiques, perspectives professionals i alhora en les necessitats de la ciutat. També ajuda a reforçar el vincle amb les famílies que tenen a la distància  i funcionen com a generadores de xarxes de suport i espais de trobada i intercanvi cultural.

Entre les llengües més ensenyades destaquen l’àrab, l’urdú o el xinès, a banda de les llengües hegemòniques com l’anglès o el francès. Els models per fer-ho són diferents, per exemple en l’àmbit de l’educació formal es troben projectes desenvolupats en el context escolar i a l’Escola Oficial d’Idiomes; i en l’àmbit comunitari i associatiu destaquen projectes vinculats a centres de culte o centres culturals. Alguns d’aquests projectes es fan en col·laboració amb altres espais com són els Centres Cívics o centres escolars, o són impulsats en col·laboració amb diferents àrees de l’Ajuntament o amb els governs d’altres països.

Entre aquestes iniciatives d’ensenyament de llengües familiars, el Programa de BCN Interculturalitat dona suport al projecte Llengües de l’herència. Desenvolupat a l’escola El Turó i l’INS escola Trinitat Nova, al districte de Nou Barris, el projecte s‘enfoca en la promoció de la diversitat lingüística i cultural i en la promoció dels drets de les dones en el context cultural pakistanès. El projecte també ha promogut l’ensenyament de caló i llengua romaní a la Biblioteca Les Roquetes. Un altre exemple és el cas del projecte promogut pel  Servei d’Interculturalitat de Sant Andreu amb el suport del Pla de Barris, que dona resposta a la demanda de les famílies d’origen àrab d’oferir classes d’àrab als seus fills i filles a les extraescolars organitzades a l’escola Rec Comtal, al barri de la Trinitat Vella.

 

Els equipaments municipals també parlen diferents llengües

L’estudi també ha tingut en compte l’ús de les llengües en diversos equipaments municipals. És el cas del servei de préstec de les biblioteques de la ciutat, on s’ha trobat un total de 130 llengües diferents en les demandes de llibres. Tanmateix, no totes les llengües registrades són llengües identificades com a parlades a Barcelona, ja que algunes fan referència a llengües mortes com el grec o el llatí. D’altra banda, també s’han analitzat les llengües sol·licitades al servei de Traducció i Mediació de l’Ajuntament, que ha estat de 19 per mediació i 27 per traducció. També s’han sol·licitat un total de  27 llengües diferents en el servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER).

Pel que fa a l’àmbit educatiu, s’ha observat que en les matrícules de les escoles bressol de Barcelona  un 16,7% dels infants matriculats tenen una llengua familiar diferent del català i castellà.

L’estudi també recull els resultats d’un qüestionari que es va fer arribar a centres educatius i Centres Cívics i entitats, on s’han registrat 45 llengües diferents. Les més esmentades són l’àrab (18%), l’urdú (15%), l’anglès (13%)  i el francès, el panjabi i el rus (8% cadascuna d’elles).

L’estudi ha estat promogut pel Programa Barcelona Interculturalitat de l’Ajuntament de Barcelona juntament amb el grup de recerca EMIGRA de la UAB i Europa Sense Murs, amb l’objectiu de ser una eina per oferir claus per preservar els drets lingüístics de la població de Barcelona.

 

Diagnosi de l’ensenyament de llengües familiars a Barcelona





Paraules clau
llengües/ llengües diverses/