L’alcalde Jaume Collboni lliura la Medalla d’Or al Mèrit Cívic, a títol pòstum, a l’arquitecte Ricard Bofill : Servei de Premsa

L’alcalde Jaume Collboni lliura la Medalla d’Or al Mèrit Cívic, a títol pòstum, a l’arquitecte Ricard Bofill

29/04/2024



Temps estimat de lectura: 2 minuts

 

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha lliurat aquest dilluns la Medalla d’Or al Mèrit Cívic, a títol pòstum, a l’arquitecte Ricard Bofill. El guardó va ser aprovat per unanimitat en sessió plenària al juny del 2022 “en reconeixement a la seva contribució a l’arquitectura i urbanisme català i universal i per la seva obra vinculada a Barcelona”. La Medalla d’Or l’han recollit els fills Ricardo i Pablo Bofill en un acte al Saló de Cent de l’Ajuntament en què l’alcalde Jaume Collboni ha destacat especialment el llegat de Bofill com quelcom sorgit des de la ciutat, atès que se sentia “profundament barceloní”, però amb una visió i vocació “universal”. L’alcalde ha destacat també el “coratge, valentia, bellesa, sentit crític i creativitat” del guardonat, tot comprometent-se a defensar el seu patrimoni i esperit, més enllà dels edificis icònics.

 

 

Ricard Bofill (Barcelona, 1939-2022) ha estat un referent de l’arquitectura, el disseny i la planificació urbana, de renom internacional i amb obres en més de 40 països. La Medalla d’Or al Mèrit Cívic se suma als nombrosos premis i reconeixements que va rebre al llarg de la seva carrera, entre ells la Creu de Sant Jordi el 1983 o bé la seva elecció com a membre honorari de l’Institut Amercià d’Arquitectes l’any 1985, Officier de l’Ordre des Arts et des Lettres del Ministeri de Cultura de França l’any 1988, doctor Honoris Causa per la Universitat de Metz (França) l’any 1995 i per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) l’any 2021.

En els seus inicis va assajar noves tipologies d’habitatges adequades a les formes de vida comunitàries, més enllà del model familiar tradicional, com per exemple l’emblemàtic edifici Walden (1970) de Sant Just Desvern (Barcelona). La seva empremta, però, és molt més extensa, també a la ciutat de Barcelona, com demostren l’edifici d’habitatges al carrer Nicaragua (1965), l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC) (1990), un complex de 113 apartaments a la Vila Olímpica (1991), el Teatre Nacional de Catalunya (1997), els habitatges del Front Marítim (2002), el Parc Logístic de la Zona Franca (2002), l’edifici Nexus II del Campus Nord de la UPC (2002) o l’hotel W Barcelona (2009). També és el responsable de l’ampliació i remodelació de l’aeroport de Barcelona – El Prat amb la terminal 2 l’any 1991 i la terminal 1, acabada el 2010 i que va rebre el premi al Millor Aeroport del Sud d’Europa.

Ricard Bofill defensava la recuperació de la plaça mediterrània com a lloc de trobada i convivència, així com la construcció de llocs connectats dins de la ciutat i no fer edificis aïllats. Bofill també va desenvolupar gran part de la seva activitat en projectes residencials, incloent habitatges socials. Interessat pels problemes urbans dels països en vies de desenvolupament, l’arquitecte va col·laborar amb el govern d’Algèria en projectes de planificació urbana i habitatge social.





Paraules clau
Medalla d’Or al Mèrit Cívic/ pòstum/ Ricar Bofill/