Comença la primera Escola d’Estiu de Polítiques del Temps : Servei de Premsa

Comença la primera Escola d’Estiu de Polítiques del Temps

07/06/2024



Temps estimat de lectura: 5 minuts

 

L’Ajuntament de Barcelona, capdavanter en l’impuls a les polítiques del temps i la Time Use Initiative, entitat pionera en la promoció del dret al temps, fan un pas més amb l’organització aquest mes de juny de la 1a Escola d’Estiu del Temps Europea. L’Escola, que s’emmarca dins del projecte Time4All, aspira a donar coneixements tant teòrics com pràctics sobre les polítiques del temps i el dret al temps, per tal d’avançar cap a una organització del temps més saludable, igualitària, eficient i sostenible.

Les sessions estaran centrades a apoderar les persones participants en temes de temps per tal que generin impactes positius els seus municipis, comunitats i organitzacions. A través de sessions basades en experiències pràctiques, les persones assistents adquiriran eines per abordar necessitats específiques mitjançant les polítiques del temps.

 

 

 

Escola d’Estiu per la ciutadania i especialment adreçada al teixit productiu: del 10-12 de juny

L’Escola d’Estiu del Temps Ciutadana en línia, oferirà quatre sessions del dia 10 al 12 de juny:

Unes polítiques del temps efectives també depenen de l’enfortiment de relacions entre la seva comunitat i, per tant, l’Escola serà també una oportunitat per fer xarxa i fomentar el suport mutu. Les persones participants podran rebre un certificat de participació si participen en totes les sessions en línia.

 

Escola d’Estiu del Temps per a ens locals: del 13 al 14 de juny

Organitzada per l’Ajuntament de Barcelona el 13 i el 14 de juny al Museu Picasso, aquesta Escola presencial té per objectiu esdevenir una plataforma per a l’intercanvi de coneixements, el desenvolupament de capacitats i la creació de xarxes i aliances locals i internacionals entorn de la implementació de polítiques de temps efectives per a donar resposta als reptes socials i econòmics, tot promovent la concertació i el benestar social.

És per això que, des d’un enfocament que pretén ser especialment pragmàtic i útil per a les persones participants, es duran a terme diferents taules rodones amb expertes que incidiran en temàtiques com el mercat de treball i el dret al temps, experiències globals en polítiques públiques de temps i l’aproximació quantitativa des d’una perspectiva d’urbanisme, pobresa i mobilitat. Així mateix, en les sessions es duran a terme diferents tallers participatius dirigits a la integració dels coneixements tals com “Eines per l’autoavaluació de polítiques de temps en la vostra entitat local” i “Què s’entén per una ciutat de proximitat”.

Les sessions estaran enfocades a tant a persones expertes d’aquesta àrea com a altres perfils de tècniques i electes d’ens locals, metropolitans i regionals que hi tinguin interès. S’aprofundirà en perspectives pràctiques sobre com implementar polítiques del temps de manera efectiva per fomentar municipis i pobles més igualitaris, saludables, sostenibles i eficients.

 

El 34% de les dones amb infants pateixen pobresa de temps

El temps és un recurs cada cop més escàs i desigual. Segons l’estudi De la pobresa de temps al temps per a la vida : aproximacions teòriques i orientacions pràctiques (Ajuntament de Barcelona, 2023) el 20% de la ciutadania europea, arribant al 34% en el cas de les dones amb infants, pateixen pobresa de temps: no tenen literalment ni un minut per a elles mateixes després de completar les activitats necessàries de treball, son i cura. Tothom està sentint aquesta sensació pertorbadora d’estar sota una pressió del temps constant.

Les conseqüències de la pobresa i la desigualtat de temps són de gran abast i afecten tant el benestar individual com la cohesió social i l’economia. Innombrables estudis posen de manifest l’impacte advers de la pobresa del temps en la salut mental i física, que van des de l’augment dels riscos de depressió i obesitat fins a l’ansietat i les malalties cardiovasculars. Corroeix el teixit mateix de la nostra societat, disminuint la participació democràtica i limitant les interaccions socials. La manca de temps també dificulta el creixement econòmic i disminueix la productivitat. A tall d’exemple, es calcula que la privació estructural de son, un dels indicadors que es prenen per estimar la pobresa de temps, comporta unes pèrdues estimades del PIB nacional de l’1% al 2%.

Per a més informació i inscripcions:

 

Podeu consultar aquí l’estudi elaborat per l’Ajuntament de Barcelona:
De la pobresa de temps al temps per a la vida. Aproximacions teòriques i orientacions pràctiques

 





Paraules clau

estiu/ Usos del Temps/