Barcelona impulsa mesures estructurals per fer front a l’emergència habitacional i augmentar l’oferta d’habitatge : Servei de Premsa

Barcelona impulsa mesures estructurals per fer front a l’emergència habitacional i augmentar l’oferta d’habitatge

21/06/2024



Temps estimat de lectura: 7 minuts

 

L’Ajuntament de Barcelona impulsa mesures estructurals per ampliar l’oferta d’habitatge habitacional, a través de recuperar habitatges d’ús turístic per a ús residencial i reformar la mesura del 30% de reserva d’HPO per fer-la efectiva. Aquestes dues mesures s’emmarquen en l’estratègia del Govern municipal de mobilitzar tots els recursos, instruments i actors per garantir el dret a l’habitatge de tots els veïns i veïnes i incrementar el parc residencial assequible a tota la ciutat, una de les màximes prioritats del mandat.

 

 

 

Actualment, l’Ajuntament té 5.000 habitatges en marxa en alguna fase d’execució, que es convertiran en més de 3.300 pisos lliurats aquest mandat. Aquests habitatges són fruit tant de la promoció directa de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació (IMHAB) com de l’aliança amb tercers com són les entitats sense ànim de lucre, l’operador metropolità HMB o l’INCASÒL. A més, Barcelona és l’única gran ciutat de l’Estat que aplica la regulació de preus del lloguer. Amb les noves mesures, el Govern municipal redobla l’aposta per ampliar l’oferta d’habitatge.

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni ha declarat: “Avui prenem decisions per marcar un punt d’inflexió en les polítiques d’habitatge, amb mesures que el Govern municipal tira endavant per afavorir l’accés a la vivenda.” “Fa falta més oferta d’habitatge, i les mesures que presentem avui són per posar més oferta perquè la classe mitjana treballadora no hagi de marxar de la ciutat perquè no es pot pagar un habitatge”, ha remarcat.

 

Cap pis turístic a Barcelona

D’una banda, Barcelona extingirà tots els 10.101 pisos turístics existents a dia d’avui a la ciutat amb l’objectiu d’incrementar el parc d’habitatge residencial. El Govern municipal preveu aplicar amb aquesta voluntat el Decret llei aprovat per la Generalitat de Catalunya el 7 de novembre passat que regula els habitatges d’ús turístic a una sèrie de municipis catalans amb problemes d’accés a l’habitatge. La mesura vol garantir que el màxim número de pisos es destinin a ús residencial i per tant serveixin per augmentar el parc d’habitatge de la ciutat.

Actualment, a Barcelona hi ha 10.101 habitatges d’ús turístic (HUT) que disposen de l’habilitació corresponent per exercir l’activitat. Tal com sosté el Govern municipal, la ciutat no es pot permetre que una xifra tan elevada de pisos es destini a l’activitat turística en un context en què la dificultat d’accés a l’habitatge i els efectes negatius de la massificació turística són evidents i compartits. Per això, cal desplegar totes les eines necessàries per regular i restringir aquesta activitat.

Un d’aquests instruments és el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT), que des de 2017 regula la implantació de tot tipus d’establiments d’allotjament turístic amb la voluntat de fer-los compatibles amb el dia a dia i la millora de la qualitat de vida del veïnat. En el cas dels pisos turístics, el pla n’estableix el creixement zero a tota la ciutat, i ha sigut i és una eina molt útil que permet que l’oferta no creixi i alhora exercir un control proactiu i constant per lluitar contra els pisos turístics il·legals. La fermesa en la tasca inspectora dels últims anys, que es mantindrà igual de contundent un cop s’hagin extingit tots els pisos turístics, ha permès posar fre a l’activitat irregular: des de 2016 s’ha imposat unes 10.500 sancions i 9.700 ordres de cessament, i d’uns 6.000 pisos il·legals s’ha passat a només entre 300 i 400 anuncis mensuals que l’equip d’inspecció municipal detecta i requereix a les plataformes la seva desactivació immediata. A més, s’han recuperat per a ús de residència habitual fins a 3.473 pisos que feien activitat turística il·legal.

Ara, el Decret llei de la Generalitat suposa una gran oportunitat per avançar cap a una millor garantia del dret de l’accés a l’habitatge i per poder recuperar per a l’ús residencial un nombre molt important de pisos fins ara destinats al turisme. El text estableix que en els municipis que presentin problemes d’accés a un habitatge permanent o que ja tenen més de 5 pisos turístics per cada 100 habitants, o bé que compleixen tots dos requisits, l’activitat d’HUT només és compatible amb l’ús d’habitatge si ho permet expressament el planejament urbanístic i sempre que es justifiqui que hi ha prou sòl per a l’ús d’habitatge destinat al domicili habitual i permanent de la població resident.

Barcelona és un dels municipis que el Decret llei assenyala amb problemes d’accés a l’habitatge o en risc de trencar l’equilibri de l’entorn urbà per una alta concentració d’habitatges d’ús turístic. Precisament, el juny de l’any passat l’alcalde, Jaume Collboni, va signar un decret municipal que declarava la ciutat zona de mercat d’habitatge tensionat.

Tenint en compte la situació d’emergència habitacional que viu Barcelona, el Govern municipal aplicarà el Decret llei amb tot el seu abast. Així, no impulsarà cap nou planejament urbanístic que declari compatible l’ús turístic de l’habitatge amb el de domicili habitual i permanent i, tal com preveu el Decret llei, al cap de cinc anys des de la seva entrada en vigor tots els HUT de la ciutat desapareixeran. El novembre de 2028, doncs, Barcelona ja no tindrà cap pis turístic i es podrà recuperar fins a 10.101 habitatges per a l’ús de domicili habitual.

 

Cap a una reserva del 30% d’habitatge protegit real i efectiva

Aquest inici de mandat ha servit també per començar a treballar per tal de fer efectiva la mesura del 30% de reserva d’HPO en noves promocions i grans rehabilitacions, i que el sector privat es faci corresponsable de forma real de la promoció d’habitatge assequible a la ciutat de Barcelona. Els resultats obtinguts des de l’aprovació el 2018 són de només 93 habitatges, d’acord amb les llicències atorgades, i d’aquests, només 8 s’han executat. En conjunt, es tracta de dades molt allunyades de les previsions inicials de 334 nous HPO l’any, calculats a partir d’una mitjana de 1.114 nous habitatges nous l’any aixecats a Barcelona entre el 2000 i el 2016.

Des de l’aprovació de la MPGM del 30% el 2018, ha baixat el nombre de llicències d’obra nova d’habitatge plurifamiliar en sòl urbà consolidat. Mentre que els anys anteriors la mitjana se situava per sobre dels 1.100 habitatges, els darrers anys la mitjana ha baixat als 60 habitatges. 

 

 

 

Ampliació de les opcions per fer efectiu el 30% d’HPO

Atesos els resultats, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va encarregar a Carme Trilla, persona de reconegut prestigi en l’àmbit de les polítiques d’habitatge i actualment presidenta de la Fundació Hàbitat 3, una proposta per tal de reformar la mesura. La proposta, que a partir d’ara es començarà a treballar amb els grups polítics, s’encamina a mantenir el que ja preveia la MPGM del 2018, i ampliar a noves opcions perquè els promotors privats facin efectiu el 30%, d’una banda amb la transferència dels habitatges protegits a altres solars, i de l’altra, obrir la possibilitat que sigui un promotor social els encarregats d’executar aquests habitatges. També es mantindrà el fet que l’Ajuntament de Barcelona es reservi el dret d’adquisició preferent dels habitatges resultants.

En primer lloc, la mesura aprovada el 2018 preveia la possibilitat de ressituar els HPO en una altra parcel·la del mateix barri mitjançant la tramitació i aprovació a l’Ajuntament d’un Pla de Millora Urbana, opció que no va ser utilitzada en cap ocasió. Ara es planteja que la transferència del reserva del 30% a altres emplaçaments no requereixi tramitar un pla urbanístic, amb l’estalvi de temps i recursos que això significa, i que l’àmbit territorial s’ampliï als barris adjacents, per tal d’ampliar les opcions sense desterritorialitzar el 30%.

En el cas que hi hagi una diferència de valor de mercat, s’aplicaria un coeficient corrector basat en els preus de mercat de cada barri. Aplicant aquest coeficient, l’objectiu és que es compensi amb més sostre d’HPO si el valor de mercat és més baix al barri on s’acabin fent els habitatges protegits respecte el barri d’origen. Aquest coeficient corrector serà calculat a través d’un mecanisme públic i transparent, per la qual cosa els promotors podran saber sempre el valor del sòl en cada barri. Tot això sens perjudici que un promotor pugui executar la reserva del 30% en la mateixa finca, com es pot fer ara.

En segon lloc, la proposta de modificació del 30% obre també la possibilitat que entri en joc una promotora social, és a dir un tercer operador sense ànim de lucre, que sigui l’encarregat d’executar els habitatges resultants de les reserves del 30% de les promocions privades en una altra parcel·la. La proposta que ara es posa sobre la taula preveu que aquesta promotora tingui un conveni marc amb l’Ajuntament que defineixi els procediments, responsabilitats i terminis.

Per últim, la reforma de la reserva del 30% preveu també facilitar la rehabilitació d’habitatges, elevar-ne el nombre i garantir així la qualitat del parc residencial. Els darrers anys s’ha detectat que la mesura del 30% ha impactat en la dinàmica de rehabilitació, ja que s’ha d’aplicar en casos de grans rehabilitacions i de canvi d’ús a habitatge. La proposta planteja ara que només sigui d’aplicació en aquells casos que la rehabilitació s’assimili a l’obra nova, és a dir, en aquells casos que només es preservi la façana, i en quedin exemptes la resta d’obres de gran rehabilitació, així com els casos de canvi d’ús, per facilitar l’aflorament d’habitatges en edificis que actualment tenen altres usos.





Paraules clau
habitatge/