Collboni reclama allargar més enllà del 2026 els fons NextGenerationEU, que han permès accelerar la transformació de Barcelona : Servei de Premsa

Collboni reclama allargar més enllà del 2026 els fons NextGenerationEU, que han permès accelerar la transformació de Barcelona

15/07/2024



Temps estimat de lectura: 6 minuts

 

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, considera “un cas d’èxit” la gestió “en temps rècord” que s’ha fet a la ciutat dels fons NextGenerationEU, “i que han permès no només reactivar-la econòmicament després de la pandèmia sinó accelerar la transformació ecològica i digital, amb l’impuls de projectes que ja estaven preparats i alineats amb aquests objectius”.

 

 

“Europa ha estat a l’alçada en un moment històric amb riscos de desafecció, de negacionisme, de crisis”. “Els fons han posat de relleu la importància del sector públic per capgirar una situació, la pandèmia, que podria haver estat catastròfica pel conjunt del continent”, ha subratllat. “La conjura per protegir els més febles ha reeixit, ha sortit bé, i tenim una economia vibrant i s’ha accelerat projectes que teníem el calaix”, ha destacat, citant exemples de transformació urbana, de protecció de drets socials, d’impuls de la mobilitat elèctrica o de gestió del model turístic, que han rebut finançament europeu.

En el marc de la Jornada “Ara, Barcelona avança amb els fons Next GenerationEU”, s’ha fet un repàs dels projectes de transformació finançats amb fons europeus emmarcats en l’estratègia  municipal “Barcelona, fem plans de futur”, presentada el 15 de desembre del 2020 i els objectius i criteris del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència aprovat pel govern espanyol, de l’Informe Next Generation Catalunya i de l’estratègia municipal.

En total, l’Ajuntament de Barcelona ha aconseguit incorporar 275,8M€ procedents de fons NextGenerationEU, que es concreten en 90 projectes i dels quals un 47%, 131M€, ja s’han executat i la resta s’aniran executant fins el 2026. Collboni ha reclamat que els fons tinguin continuïtat i vagin més enllà.

“Tenim projectes endegats amb horitzó 2035 que necessiten fons extraordinaris de l’Estat o d’Europa per continuar amb reptes cabdals que tenim” i ha citat com exemples la transformació del 22@ nord, Zona Franca, la Sagrera, l’ampliació de línies de metro, el nou Hospital Clínic o la Biblioteca Provincial”. A més, tot i que en el cas de Barcelona la ciutat ha tingut un paper proactiu i  destacat en la consecució dels fons, ha reclamat que en convocatòries futures l’administració local pugui gestionar directament fons. Per això ha reclamat que “es tingui en compte el principi de subsidiarietat aplicat als fons i la importància de consultar a les ciutats i regions, que son la última milla de les polítiques europees.”

El conjunt d’actuacions finançades pels fons europeus han permès multiplicar els punts de recarrega elèctrica, 8 instal·lacions de plaques fotovoltaiques, la pacificació de carrers o ampliar en 28 els km de carrils bici per avançar cap a la transició ecològica, impulsar projectes socials, el finançament de cinc noves escoles bressol, o impulsar l’economia i la tecnologia per crear ocupació de qualitat o digitalitzar l’administració i avançar en matèria d’innovació i de transició digital.

Per àmbits, els projectes gestionats per l’Ajuntament de Barcelona que han rebut dotació de fons NextGenerationEU es distribueixen de la següent manera:

 

 

A Barcelona, però, l’impacte dels fons Next GenerationEU ha estat molt més gran, atès que el conjunt d’ens públics i privats de Barcelona han atret 2.000M€ de finançament per a projectes desenvolupats a la ciutat. Aquesta quantitat ha arribat a 3.311 ens beneficiaris. Així, a data 30 d’abril de 2024, el finançament de convocatòries i concessions directes dels fons rebudes a la ciutat de Barcelona segons la tipologia de l’ens perceptor ha estat el següent:

 

 

 

 

Projectes de referència europea per fer avançar Barcelona

En les jornades “Ara, Barcelona avança amb els fons Next Generation EU”, s’han mostrat alguns dels projectes que ajuden a impulsar Barcelona com a referent europeu i que suposen un gran avenç en el benestar de la seva població.

Per exemple el MareNostrum5, inaugurat al desembre de 2023 que és un referent  i avantguarda de les infraestructures tecnològiques europees i d’IA i dels projectes que configuren el futur del continent, el PERTE Vehicle Elèctric i Connectat impulsat per Seat i el Grup Volkswagen que ha de situar Espanya com a referent de la mobilitat elèctrica, l’ampliació de l’Hospital del Mar, amb 28.000m2 més, que benefica a desenes de milers de ciutadans i ciutadanes o el nou projecte centre residencial d’inclusió Sant Joan de Déu, d’Hort de la Vila, que avança en la modernització del model d’acompanyament integral a les persones sense llar, amb un total de 27 apartaments.

A la inauguració de la jornada també hi ha participat el ministre d’Industria i Turisme, Jordi Hereu, que ha subratllat la importància de fer balanç més enllà de les xifres en el debat que es planteja a Europa per allargar-los en el temps. “Poder demostrar amb projectes concrets, com Barcelona, l’Àrea Metropolitana i Catalunya som banc de bones pràctiques és la millor contribució que podem fer en aquest debat”.

Des del BEI, Nàdia Calviño, que ha enviat un missatge enregistrat ha destacat “el paper fonamental que juguen ciutats com Barcelona  per contribuir a l’èxit de la transició verda i digital a Europa  amb projectes propers a la ciutadania, que tenen impacte sobre el terreny, donant suport a l’activitat econòmica i l’ocupació, impulsant la innovació i millorant qualitat vida a les ciutats, que son referent a tot el món”.

 

 

A la jornada també hi han participat el quart tinent d’alcaldia, Jordi Valls, que ha estat l’encarregat de tancar la jornada destacant que “Els Next Generation representen la solidaritat europea”, i que “Europa necessita les ciutats per avançar, per continuar progressant”. “A l’Europa de les tensions, les ciutats tenim un gran paper, no podem eludir les nostres responsabilitats amb Europa”.

A la jornada també hi ha participat Cristina Herrero, presidenta de l’AIReF, l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal.

S’han celebrat dues taules rodones, una primera on s’han presentat cinc projectes emblemàtics finançats amb fons europeus on han participat Elisabet Izquierdo, directora de Serveis Generals i Infraestructures el Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona; Josep María Martorell, director adjunt del Barcelona Supercomputing Center, encarregat d’explicar el Supercomputador Quàntic; Marta Labata, directora general de B:SM, que ha detallat els avenços del desplegament d’Endolla Barcelona, entre d’altres projectes; Salvador Maneu, director de Sant Joan de Déu Serveis Socials Barcelona, pel projecte Hort de la Vila i Óscar de Pedro, responsable de l’Oficina de Gestió del Projecte Future: Fast Forward del Projecte Vehicle Elèctric i Connectat.

La segona taula, sobre el futur dels fons europeus a la ciutat i els projectes a desenvolupar en els pròxims anys, hi ha participat Mercedes Caballero, secretària general de Fons Europeus del Ministeri d’Hisenda; Miquel Puig, secretari d’Afers Econòmics i Fons Europeus de la Generalitat de Catalunya; Núria Parlon, diputada adjunta a l’Àrea de Presidència i delegada per a les Relacions Internacionals, Agenda 2030, Agendes Urbanes i Innovació de Polítiques Públiques de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet; Anna Armengol Torío, analista econòmica de la Representació de la Comissió Europea a Espanya i Marta Angerri, membre del Comitè Executiu de la Cambra de Comerç de Barcelona.

 

Descarregar document en format PDF





Paraules clau
NextGenerationEU/