Barcelona impulsa 357 actuacions per guanyar espais urbans, més verd i ombra al conjunt de la ciutat : Servei de Premsa

Barcelona impulsa 357 actuacions per guanyar espais urbans, més verd i ombra al conjunt de la ciutat

17/07/2024



Temps estimat de lectura: 13 minuts

El Govern municipal desplega, en el marc del Pla Clima, la principal estratègia de transformació de la ciutat per abordar les causes i les conseqüències del canvi climàtic en la vida de les persones i la ciutat. Es tracta d’encaminar la ciutat a adaptar-se i mitigar els efectes del canvi climàtic amb un clara millora de la confortabilitat tèrmica de l’espai públic. En aquest context, ja s’estan desenvolupant potes essencials com el Pla Clima Escola, que té per objectiu la climatització de les 170 escoles públiques de Primària de la ciutat.

I, ara, arrenca el Programa d’Espais de Proximitat i Interiors (PEPI), que té per objectiu bàsic la millora de la qualitat de l’espai públic i de dignificació dels entorns urbans de proximitat de tota la ciutat i espais en desús, desaprofitats o desapercebuts. Es tracta d’impulsar un paquet d’actuacions transversals a tot el territori que permetin adequar àmbits per posar-los a disposició de la ciutadania a través de la millora de les condicions ambientals, tèrmiques, d’habitabilitat i paisatgístiques dels espais.

 

 

En roda de premsa, l’alcalde, Jaume Collboni, ha destacat que el Govern municipal està impulsant un urbanisme climàtic com a “nova concepció de l’espai públic que posa més verd a la ciutat i té a veure amb la salut de les persones”. “Es tracta de transformar la ciutat tenint en compte les causes i les conseqüències del canvi climàtic en la vida de les persones i en la ciutat”, ha dit. En aquest marc, ha assegurat que el Programa d’Espais de Proximitat i Interiors vol “reaprofitar els espais oblidats de la ciutat, aquelles places, mitgeres i racons que es podrien anomenar la no ciutat, per transformar-los i contribuir a la lluita contra el canvi climàtic i els seus efectes”. També han participat a la roda la primera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, i l’arquitecta en cap, Maria Buhigas.

 

 

 

 

El programa pretén aprofitar aquests espais oblidats distribuïts a tota la ciutat, que a dia d’avui arriben a sumar un terç de la superfície de la ciutat:

 

 

Avui dia, en aquests espais oblidats, Barcelona hi té un potencial d’unes 100 hectàrees de sòl qualificat de verd pendent d’urbanitzar i adequar.  És en aquests indrets on vol incidir la iniciativa, introduint-hi l’urbanisme climàtic per transformar-los en llocs d’estada on el veïnat hi pugui fer el dia a dia, s’hi duguin a terme activitats, hi hagi verd, millorin la salut de les persones i siguin confortables i adaptats a les condicions ambientals i climàtiques actuals. És tracta d’un programa a curt i mitjà termini però que incorpora una mirada llarga per recuperar i aprofitar tot aquest potencial a la ciutat.

Per tant, es tracta d’un programa marc que preveu actuacions als deu districtes agrupades en tres programes específics d’actuació:

Per assolir les fites marcades, el programa integra i dona impuls a una sèrie de plans vigents com el Pla Natura 2020-2030 o el Pla de Mitgeres que ja preveien accions en aquests àmbits.

 

 

Més de 150 milions d’euros en 357 actuacions a tota la ciutat

El programa integra accions que s’implementaran a través de les diverses àrees de l’Ajuntament implicades en la transformació dels espais identificats i també es comptarà amb la implicació d’altres ens públics i de privats en casos en què s’actuï en àmbits que els afectin.

En total, s’han definit fins a 357 actuacions en diferents tipus d’espais que suposaran una inversió de 150,31 milions d’euros.

 

 

 

Espais d’actuació i tipus d’intervencions previstes

Les intervencions se centren en espais buits urbans de proximitat que estan molt a prop del dia a dia de la gent i que cal posar en valor perquè tenen un potencial molt alt pel que fa a la creació de nous llocs de relació i a l’adaptació de la ciutat al canvi climàtic. No són grans espais de referència ni monumentals sinó petites peces que, sumades, poden fer la diferència a l’hora d’aportar qualitat i significat al paisatge urbà de Barcelona.

Són exemple d’aquests espais els interiors d’illa, espais entre blocs, espais no urbanitzats, places, patis, cantonades, mitgeres, cobertes, solars no urbanitzats i àmbits a l’espera de transformació sense usos veïnals.

 

 

Les intervencions en aquests espais consistiran a fer millores i arranjaments, incrementar el sòl disponible per a usos ciutadans, permeabilitzacions del terreny per guanyar en verd, instal·lació d’elements d’ombra per poder fer front a les temperatures altes i la implementació de mitgeres i cobertes a edificis per millorar les condicions d’habitabilitat dels habitatges.

La combinació de les diverses actuacions plantejades poden transformar de dalt a baix un entorn que fins ara no hagi comptat amb la qualitat necessària i que pot fer un salt de qualitat molt important i convertir-se en un punt de referència per a qui viu a la mateixa illa i a l’entorn immediat.

A les següents imatges es mostren recreacions de com es poden transformar tres espais diferents a través de les accions incloses:

 

 

 

 

 

Programa de millora i increment d’espais

El Programa d’Espais de Proximitat i Interiors proposa actuacions d’arranjament i millora de peces distribuïdes al llarg de tota la ciutat i d’una superfície mai inferior a 1.500 m2 com els interiors d’illa, espais entre blocs, espais no urbanitzats, places, patis, cantonades, o solars no urbanitzats i àmbits a l’espera de transformació sense usos veïnals. Per fer-ho, es preveu:

En total, aquest mandat es preveuen 71 intervencions en espais que abasten tots els districtes per millorar, incrementar i guanyar nous espais verds al conjunt de la ciutat. Tot el conjunt de retalls urbans que es transformaran sumen un total de 22,3 hectàrees d’espais verds renovats, que suposa una superfície equivalent a 148 interiors d’illa de l’Eixample i superior al parc de la Ciutadella o a la del nou parc de les Glòries.

 

 

Alguns exemples d’espais ja definits en què es guanyarà verd són:

 

 

La setantena d’àmbits definits inclouen també 18 interiors d’illa, alguns de nova creació i d’altres que es milloraran. Tots ells es troben en diferents estats de concreció i de gestió urbanística, i aquests són els que a dia d’avui es troben en un punt avançat del procés i ja estan concretats:

La resta d’espais previstos fins arribar als 71 àmbits on es faran millores s’aniran treballant amb els veïns i s’anunciaran a mesura que es concretin.

 

 

Programa d’ombres

El programa d’ombres té la voluntat de dotar la ciutat d’espais i sistemes que redueixin la calor i millorin les condicions de confort tèrmic per garantir la salut de la ciutadania, especialment de la més vulnerable, davant les onades de calor derivades de l’emergència climàtica, cada cop més freqüents, així com reduir l’impacte de l’efecte illa de calor en els mesos d’estiu.

Barcelona té força ombra a través del verd urbà, però cal continuar actuant per ampliar els espais ombrívols a l’espai públic. Per això s’ha fet una tasca d’avaluació, per detectar quins són els àmbits amb més radiació solar. Aquests àmbits de més radiació es creuen amb mapes de vulnerabilitat (zones amb menys verd, amb més persones de més de 75 anys, nivell socioeconòmic, etc.) i també amb uns mapes de zones més transitades i més caminables. També es tenen en compte altres factors com entorns vulnerables, escoles, residències, centres sanitaris, esportius, etc. Amb totes aquestes dades s’identifiquen les zones de risc que esdevenen espais prioritaris on posar-hi ombra.

En definitiva es tracta de preparar la ciutat. Les ombres apaivaguen els efectes d’illa de calor, faciliten l’estalvi energètic en edificis i promouen l’ús de l’espai públic. I això contribueix a millorar la qualitat de vida de la ciutadania i a preservar-ne la salut.

De forma prioritària l’ombra s’aconseguirà amb verd urbà, però en aquells espais que no s’hi pugui posar verd, s’optarà per altra infraestructura com les pèrgoles, fotovoltaiques de forma prioritària, si és un espai d’ombra permanent o altres estructures o tendals si parlem d’ombra estacional.

En aquest context, el programa d’ombres preveu instal·lar-ne 216 en aquest mandat amb diverses línies d’actuació que s’estan acabant de concretar. Entre les accions previstes hi haurà dotar d’ombra els patis d’escoles per protegir els alumnes de les altes temperatures i que hi puguin dur a terme activitats sense estar exposats a la calor, i també instal·lar sistemes d’ombra a àrees de joc infantil per garantir el confort tècnic dels infants, entre altres mesures.

 

 

Com a exemples d’algunes accions ja definides, aquest estiu s’instal·larà sistemes d’ombratge a l’Escola Pere Vila (Ciutat Vella), l’Institut-Escola Mirades (Horta-Guinardó), l’Escola Mercè Rodoreda (Nou Barris) i l’Escola Mestre Enric Gibert i Camins (Sant Andreu).

A més, aquest estiu també es col·locaran a l’espai públic els tres prototips del repte llançat per la Fundació BIT Hàbitat i l’Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Barcelona. Els prototips permetran generar ombres estacionals a espais on no es pot plantar vegetació, amb caràcter modular, temporal i sostenible. Es provaran durant sis mesos a l’espai públic  i, un cop testats, serviran per avançar en l’adaptació i resiliència urbana, millorar el confort tèrmic de l’espai urbà i, així, garantir la salut de la ciutadania.

 

 

A més, l’Ajuntament, a través de l’Agència Local d’Energia de Barcelona i conjuntament amb BIT Habitat, ha llançat també aquest juliol una nova convocatòria d’ajuts per trobar solucions innovadores que permetin generar energia renovable i, alhora, crear ombres estacionals, d’acord amb les necessitats i els requeriments d’ombreig o assolellament de cada moment de l’any. Hi haurà dues propostes guanyadores que es testejaran a partir del juny de 2025 a l’entorn real de la ciutat per monitoritzar-ne els resultats durant un any sencer.

La resta d’ámbits on s’instal·larà sistemes d’ombratge s’estan treballant tenint en compte criteris com: que siguin espais amb més de tres hores de sol a les hores centrals del dia a l’estiu; que tinguin una certa intensitat d’ús; que siguin compatibles amb activitats puntuals com ara festes majors i ciutadanes, i que estiguin ubicats en entorns vulnerables. Generalment, s’apostarà per plantar verd per generar ombra allà on sigui possible, i on no es recorrerà a sistemes d’ombres.

 

Programa de mitgeres i cobertes verdes

El programa de mitgeres i cobertes verdes vol actuar en edificis construïts i espais amb un gran potencial de transformació tant pel que fa a l’embelliment de la ciutat com a l’increment del verd i la millora de l’habitabilitat i l’eficiència energètica dels habitatges. Actuant sobre aquests dos elements s’aconsegueix un espai públic de més qualitat i s’avança cap a una ciutat més resilient i saludable.

Quant a les parets mitgeres, a dia d’avui a Barcelona n’hi ha unes 6.000. Es tracta de parets anònimes, divisòries de propietats i sense cap mena de protagonisme en l’aspecte exterior de l’edifici que, a més, generen deficiències tèrmiques i constructives als habitatges, ja que no són murs pensats per ser façanes exteriors. Del total de mitgeres que hi ha a la ciutat, 348 són de caràcter permanent i de més de 100 metres quadrats de superfície. Són parets divisòries d’immobles que no desapareixeran, ja que segons el planejament vigent no seran tapades per altres edificis, i que alhora confronten amb espais públics, amb l’impacte visual que això suposa.

Fa 25 anys l’Ajuntament va crear el Pla de remodelació de parets mitgeres de la ciutat de Barcelona, que vol millorar i posar en valor els indrets on s’implementa. A més, cada any es llancen subvencions per a la millora d’aquests emplaçaments i també s’hi destinen recursos provinents de les lones publicitàries. Ara, aquest programa donarà un impuls important a l’execució de les parets mitgeres i incrementarà el ritme per tal d’intervenir en un total de 60 mitgeres en aquest mandat, totes elles permanents.

D’aquestes, 17 formen part del concurs internacional d’idees per a joves arquitectes per transformar les parets mitgeres de 10 emplaçaments en el marc de la Capital Mundial d’Arquitectura que la ciutat ostentarà 2026. Són les següents:

 

 

I la resta de mitgeres fins arribar a la seixantena prevista s’estan acabant de definir. A hores d’ara, aquests són algun dels emplaçaments que ja estan detallats:

 

 

Entre les millores que s’hi plantegen hi ha la capacitat de generar noves façanes i la reactivació de les plantes baixes amb noves obertures dels locals i accessos de veïns, solucionant racons o espais susceptibles de mals usos; millorar l’habitabilitat amb l’obertura de noves finestres i balconeres que millorin la qualitat de vida dels residents; incorporar aïllaments tèrmics i instal·lacions fotovoltaiques per augmentar el confort i el comportament energètic dels edificis, i fomentar la biodiversitat amb més verd vertical i nous hàbitats per a fauna protegida.

 

 

Paral·lelament, també es promou la implantació de noves cobertes verdes per avançar cap a una ciutat resilient davant la crisi climàtica i per fomentar un benefici col·lectiu i social per als veïns i veïnes. En una ciutat compacta i amb una densitat residencial elevada i amb dèficit d’espais verds com Barcelona, els terrats representen una molt bona oportunitat per millorar les condicions ambientals de l’entorn.

 

Així, s’ha previst implementar aquest mandat cobertes verdes en els edificis de 10 escoles bressol municipal. S’hi inclouran elements com horts urbans d’auto-abastament, recollida d’aigües pluvials per fomentar mesures d’estalvi d’aigua, instal·lacions per a la generació d’energia renovable, zona de compostatge de residus orgànics i zones d’estada i esbarjo per als veïns i les veïnes.

De la desena d’escoles bressol municipals en què s’hi farà una coberta verda, les cinc que estan ja definides a hores d’ara són:

 

 

Paral·lelament, l’Ajuntament donarà continuïtat a les línies de subvencions existents per fomentar les transformacions de parets mitgeres i cobertes verdes.





Paraules clau
Pla Clima/