Barcelona destina mig milió euros a projectes d’ajut d’emergència per a les pitjors crisis humanitàries del món a la Franja de Gaza i a Sudan : Servei de Premsa

Barcelona destina mig milió euros a projectes d’ajut d’emergència per a les pitjors crisis humanitàries del món a la Franja de Gaza i a Sudan

21/07/2024



Temps estimat de lectura: 3 minuts

L’Ajuntament de Barcelona, a través de la Direcció de Drets Humans, Justícia Global i Cooperació, ha obert una línia de subvenció per un total de 500.000 euros per finançar projectes d’ajut humanitari al Sudan i els països veïns de Sudan del Sud, Txad, Etiòpia, República Centreafricana i Uganda i a la Franja de Gaza.

La situació en totes aquestes zones és extremadament crítica i requereix acció immediata i coordinada de la comunitat internacional. Per aquest motiu, Barcelona ha fet aquesta crida de resposta humanitària a les entitats ja acreditades com a expertes en acció humanitària i emergències per part del consistori. El projectes presentats es troben ara en fase de valoració i es tindrà en compte, entre altres factors, l’experiència prèvia i implantació de l’entitat en el país i en la zona d’intervenció.

Davant la flagrant situació de vulneració de drets humans tant a Gaza com al Sudan, l’Ajuntament s’implica en les pitjors crisis humanitàries actuals i torna a activar aquest instrument específic d’aplicació a les subvencions extraordinàries d’acció humanitària i emergències. A les dues regions els combats intensos, les restriccions i el finançament escàs impedeixen que els treballadors humanitaris proporcionin aliments, aigua, llavors, assistència sanitària i altres ajudes per salvar vides o pal·liar la fam massiva a l’escala necessària.

 

Sudan, 5 milions de persones en emergència de fam

Al Sudan la situació és extrema, segons l’OCHA (Oficina per la Coordinació d’assumptes humanitaris de Nacions Unides) 18 milions de persones pateixen inseguretat alimentària aguda, d’aquestes, 5 milions es troben en emergència de fam. En més de 40 punts hi ha comunitats que corren un alt risc de patir fam, incloses les zones devastades per la guerra d’Aj Jazirah, Darfur, Khartum i Kordofan. S’han reportat 15.550 víctimes mortals en el darrer any i a això se li sumen la violència intercomunitària, conflictes regionals, la desnutrició, amenaces relacionades amb el canvi climàtic, així com brots d’epidèmies.

Segons dades de l’ACNUR més de 8,8 milions de persones han hagut de deixar les seves llars des que va esclatar el conflicte al Sudan, d’aquestes 6,8 milions de persones són desplaçades internes i més d’1,8 milions de persones han fugit als països veïns de Sudan del Sud, Txad, Egipte, Etiòpia, i República Centre Africana.

 

Gaza, ciutat prioritària per a Barcelona

Barcelona i Gaza són ciutats germanes des de fa 25 anys, quan poc després dels Acords d’Oslo, Barcelona va proposar l’agermanament també amb Tel-Aviv amb l’esperit de promoure un espai de diàleg per trobar una solució de pau.

En aquest marc, Barcelona ha desplegat històricament una intensa cooperació tècnica directa amb Gaza i a través d’ONG i especialment, a través de l’UNRWA, l’agència de Nacions Unides encarregada de donar serveis de salut i educació als refugiats palestins desplaçats per Israel.

La crida que es fa ara ve a complementar algunes de les darreres aportacions que s’han fet per pal·liar l’alarmant situació de crisi humanitària que es viu a la Franja. Actualment, està en marxa el projecte per a la distribució de productes alimentaris bàsics que du a terme la UNRWA al qual Barcelona ha aportat 300.000 euros també a través de les subvencions extraordinàries d’acció humanitària i emergències. A més, a partir del 2024, Barcelona s’ha compromès a doblar l’aportació econòmica ordinària que fa a la UNRWA que ha passat a ser de 190.000 euros anuals.

Segons l’agència de Nacions Unides actualment 1,9 milions de persones es troben desplaçades a la Franja de Gaza. Això, mentre continuen els atacs terrestres de les forces israelianes, també bombardejos aeris i marítims en tota la Franja de Gaza i als camps de refugiats. Això provoca víctimes civils, desplaçaments i destrucció d’estructures residencials i infraestructura civil aprofundint la crisi humanitària i desestabilitzant significativament els fluxos d’ajut humanitari.

Les famílies no poden accedir als serveis bàsics, l’accés a l’aigua és crític, els refugis estan superpoblats i en runes i amb manca d’infraestructures de sanejament. En aquest context creix la prevalença de malalties de la pell, hepatitis A, gastroenteritis i malalties respiratòries, desnutrició i de salut mental.





Paraules clau
emergència humanitària/