Barcelona començarà el curs amb cinc instituts escola nous, menys alumnat i més dotacions docents que l’any passat : Servei de Premsa

Barcelona començarà el curs amb cinc instituts escola nous, menys alumnat i més dotacions docents que l’any passat

06/09/2024



Temps estimat de lectura: 6 minuts

Enguany els ensenyaments obligatoris inicien el curs el 9 de setembre. En total, aquest any el sistema educatiu de la ciutat (tenint en compte centres públics, concertats i privats) escolaritzarà, segons dades provisionals de finals d’agost, un total de 167.533 infants i joves, 1.463 menys que el curs anterior. A i3 s’incorporen 10.523 alumnes, el 83 % dels quals han estat escolaritzats a i2. Tot i la reducció d’alumnat, el sistema educatiu suma 10.561 docents a la ciutat, un 2,2 % més que l’any passat. A més, aquest 2024 s’ha passat d’una taxa de personal docent interí del 27,6 % a un 6,6 %.

El 87% dels 380 centres educatius amb ensenyaments obligatoris de la ciutat té una composició social equilibrada respecte a la seva zona educativa, mentre que només un 5,1% dels centres educatius haurien d’absorbir més alumnat en situació de vulnerabilitat socioeconòmica per equilibrar-se i només un 7,9% en tenen més del que els pertocaria. El 2016-17, el percentatge de centres equilibrats era del 54,3%, els centres amb menys percentatge d’alumnat en situació de vulnerabilitat socioeconòmica que el de la seva zona representaven el 23,6% i els centres que en tenien més, el 22,1%. Aquesta redistribució és conseqüència, en bona part, del Pla de xoc contra la segregació, per la igualtat d’oportunitats i l’èxit educatiu, incorporat a la ciutat des del curs 2019-2020. El pla permet una millor detecció de la infància vulnerable, la focalització dels recursos per a la igualtat d’oportunitats i l’aposta per la distribució equilibrada de l’alumnat en situacions socioeconòmiques i socioculturals desafavorides. Enguany el pla s’ha implantat des d’i3 fins a tercer de primària i a tota l’ESO. A més, l’alumnat en situació de vulnerabilitat té cobertes les despeses associades a l’escolarització, com ara material escolar, llibres de text o sortides escolars. En total, s’hi destinen 14.936.991 euros. Pel que fa als ajuts de menjador, en el període inicial d’adjudicacions s’hi destinaran 45.433217 euros, mentre que el curs passat, a aquest mateix període s’hi van destinar 40.499.885 euros.

 

Cinc instituts escola nous, quatre dels quals, a Zona Nord

Barcelona disposarà de cinc nous instituts escola, quatre dels quals s’ubiquen a Zona Nord. S’han creat pel creixement de les escoles dels barris de Torre Baró, Vallbona i Ciutat Meridiana, que aquest curs acolliran primer d’ESO. Són l’Institut Escola Mestre Morera, l’Institut Escola Ferrer i Guàrdia, l’Institut Escola Elisenda de Montcada i l’Institut Escola Ciutat Comtal. A més, Zona Nord disposarà també d’un equip tècnic de sis professionals (amb dos psicopedagogs; un tècnic d’assessorament i orientació en llengua, interculturalitat i cohesió social; un assessor psicopedagògic; un treballador social, i un professional d’escolarització), que podran atendre des de la proximitat les necessitats d’aquest territori. De moment, ja s’han pogut constatar els primers fruits d’aquesta transformació: s’ha passat d’una mitjana, en els darrers sis cursos, del 56 % de les famílies que triaven cursar la secundària a la zona a un 85 % d’alumnat que opten per quedar-s’hi, segons les dades de preinscripció.

D’altra banda, es posa en marxa l’Institut Escola Vapor i Molí, fruit de la fusió de l’Escola Molí de Finestrelles i l’Institut Vapor del Fil. En total, la ciutat disposarà de 22 instituts escola (el 2017 n’hi havia només dos), la qual cosa, juntament amb la simplificació del model d’adscripcions (el 99 % de les escoles ja tenen adscrits només dos o tres instituts), afavoreix la continuïtat educativa.

 

Dues aules d’acollida accelerada noves per a alumnat de parla hispana

Per al curs 2024-2025 es preveu la continuïtat de les vuit aules d’acollida accelerada (AAA) en dues edicions consecutives, així com incorporar un pilot de dues més per a alumnat de parla hispana, amb l’objectiu d’escatir l’eficàcia d’unes aules d’acollida només amb alumnat hispanoparlant, ja que el ritme d’aprenentatge hauria de ser més ràpid que el de l’alumnat de llengües no romàniques. Les AAA són un programa iniciat el curs passat i dissenyat per millorar l’acompanyament i l’èxit educatiu de l’alumnat nouvingut. Als vuit instituts que acolliran aquestes aules s’hi durà a terme, com el curs passat, una formació intensiva en competència comunicativa durant cinc mesos per ajudar l’alumnat a aconseguir més ràpidament un domini bàsic de la llengua catalana i la familiarització amb el nou entorn cultural.

Els centres que enguany disposaran d’una AAA són l’Institut Angeleta Ferrer, l’Institut Joan d’Àustria, l’Institut Martí Pous, l’Institut Moisès Broggi, l’Institut Montjuïc, l’Institut Montserrat, l’Institut Teresa Pàmies, l’Institut Escola El Molí, l’Institut Verdaguer i l’Institut Barcelona-Congrés. Les AAA adreçades a l’alumnat de parla hispana s’ubicaran a l’Institut Verdaguer i l’Institut Barcelona-Congrés.

 

Un any clau per a la xarxa d’equipaments educatius de la ciutat

El 2024 és un any especialment significatiu en la configuració estratègica de la xarxa d’equipaments educatius de Barcelona, ja que, un cop es concloguin les actuacions previstes, quedaran definides les bases del mapa educatiu de la ciutat. Durant aquest any s’han dut a terme grans intervencions en equipaments prèviament transformats, com l’Institut Escola Rec Comtal, l’Institut Escola Mirades, l’Institut Escola Vapor i Molí, l’Institut Escola El Molí i l’Institut Escola Arts. També s’han fet grans actuacions a l’Escola Prim i a l’Institut Escola Sant Felip Neri, entre d’altres. El 2024 també és l’any en què l’Escola Auditori estrena seu definitiva sis anys després de la creació del centre. En total, aquest estiu s’han conclòs 83 obres i s’han destinat a la millora dels equipaments educatius de la ciutat 62.326.354 euros, 42.868.715 dels quals provenen de l’Ajuntament de Barcelona i 19.457.639, de la Generalitat de Catalunya.

Com a conseqüència d’aquestes intervencions hi ha la conclusió del mapa d’equipaments educatius de Barcelona, que s’ha configurat a través del foment d’una oferta de proximitat que dona resposta a les necessitats de cada zona educativa (i no a la demanda a determinades escoles); l’equivalència entre centres, i la continuïtat educativa.

S’ha pogut avançar en aquestes tres fites fonamentals gràcies, en bona part, a les actuacions sobre els equipaments educatius: des del curs 2016-2017, s’han creat 9 escoles noves i s’ha incrementat la línia estructural de 7 més; s’han creat 7 instituts nous, i s’ha incrementat la línia estructural de 4 més; s’han creat 14 instituts escola nous, i s’han incorporat 8 centres concertats a la xarxa pública des del curs 2020-2021.

Aquest estiu també s’han dut a terme obres a 12 patis escolars a través de Transformem els patis, un programa que persegueix la millora tant dels espais físics com de les dinàmiques i relacions que s’hi esdevenen, amb l’objectiu que siguin més igualitàries mitjançant la diversificació del joc.

El Pla Clima Escola també ha iniciat les obres aquest estiu a 24 centres. Preveu, per una banda, instal·lar equips de climatització per aerotèrmia —que produeixen fred i calor— i, per altra banda, dotar els edificis de plaques fotovoltaiques mitjançant les quals es produirà una part important de l’energia elèctrica que consumeixen aquests aparells climatitzadors. Es tracta d’un projecte finançat per l’Ajuntament de Barcelona a través de la taxa turística i dissenyat i executat pel Consorci d’Educació de Barcelona.

 

Nou model de gestió i atenció a l’educació inclusiva

Aquest curs serà el primer en què es posa en marxa un nou model de gestió a l’educació inclusiva. Part d’aquest nou model passa per enfocar la detecció de les necessitats educatives des d’una perspectiva psicopedagògica, més enllà del diagnòstic clínic. El punt de partida d’aquest nou model és la Guia per a la detecció de les necessitats educatives de l’alumnat de 3 a 16 anys, presentada el curs passat al conjunt de serveis educatius de la ciutat. L’eina dona la informació necessària per unificar el llenguatge de tots els agents, des de les famílies fins a les diverses figures professionals. Així mateix, genera un coneixement més ajustat de les necessitats i permet orientar i prioritzar millor els suports i mesures adequades per atendre les necessitats de l’alumnat i, també, de l’aula.

Es tracta d’una guia sorgida a partir de l’“Estudi de les necessitats educatives” que es va portar a terme els mesos de novembre i desembre passats. Amb una mostra de 10.000 alumnes i 400 grups classe de tota la ciutat, l’objectiu d’aquell estudi era contrastar i validar el nou model.

 

Per a més informació: 671 778 128 / premsaconsorcieducacio@gencat.cat





Paraules clau
educació/