• www.barcelona.cat
• Català
• 

• www.barcelona.cat

• 

Servei de Premsa

26/09/2024

Les denúncies per discriminació a Barcelona augmenten significativament

17/09/2024

Temps estimat de lectura: 8 minuts

• L’Observatori de les Discriminacions a Barcelona ha registrat un total de 865 denúncies, 234 casos més que l’any anterior
• En 252 registres s’han donat dos motius de discriminació a la vegada, el que evidencia la importància de fer una anàlisi de les situacions amb perspectiva interseccional
• Els principals motius de discriminació són racisme i xenofòbia amb 230 incidències, discriminació per motius de salut amb 217 i LGTBI-fòbia amb 205. Els drets vulnerats amb més freqüència van ser la integritat moral, el de gaudir d’un servei públic de qualitat, i el de prestació de serveis
• En aquesta edició, l’informe de l’Observatori aborda amb més profunditat l’impacte de les discriminacions en la salut mental de les persones que les reben
• Durant el 2023, s’han dut a terme 1.119 actuacions de suport i acompanyament, amb l’objectiu d’oferir un procés de reparació a les persones afectades víctimes

Aquesta tarda s’ha fet públic l’informe de l’Observatori de les Discriminacions 2023, en un acte que ha comptat amb la participació de la comissionada de Relacions Ciutadanes i Diversitat Cultural i Religiosa, Sara Belbeida; el comissionat de Polítiques d’Infància, Adolescència, Joventut i LGTBI, Javi Rodríguez; la tècnica responsable de l’Observatori de Drets de la Federació Veus, Diana González; la directora de l’Associació Drets Sexuals i Reproductius, Silvia Aldavert García; la vicepresidenta de Plataforma per la Llengua, Mireia Plana; la responsable de l’àrea social de la Fundació Bayt al-Thaqafa, Hajar Menssouri; el coordinador de l’Oficina per la No Discriminació, Albert Fages; i la periodista i coordinadora de l’Agència de Comunicació Intercultural Itacat, Omaira Beltrán, que ha moderat la taula.

 

 

 

 

L’informe és fruit del treball conjunt entre l’Ajuntament i entitats so­cials de la ciutat amb l’objectiu d’ identificar i analitzar la realitat de les discriminacions a la ciutat i el seu impacte en la ciutadania; així com enfortir les mesures i accions de prevenció i atenció a les víctimes i revertir la infradenúncia.

Durant el 2023, les denúncies registrades per l’Observatori de les Discriminacions a Barce­lona van augmentar significativament. Es van registrar 865 situacions de discriminació, un total de 234 casos més que l’any anterior, evidenciant així que cada vegada hi ha més consciència per part de la ciutadania. Així mateix, en 252 registres s’han donat dos motius de discriminació a la vegada, el que evidencia la importància de fer una anàlisi de les situacions amb perspectiva interseccional.

El racisme i la xenofòbia són, com l’any anterior, el principal motiu de discriminació amb 230 incidències, seguit de la salut, amb 217, i l’LGTBI-fòbia, amb 205.

Els motius de les situacions de discriminació són els següents:

 

 

Els principals agents discriminadors van ser les entitats privades o empre­ses, i els drets vulnerats amb més freqüència van ser la inte­gritat moral per motiu de LGTBI-fòbia, racisme, salut i gènere, principalment; el de gaudir d’un servei públic de qualitat, sobretot per motius de salut, racisme, gènere, edatisme i aporofòbia;  i el de prestació de serveis degut al racisme, l’aporofòbia, el genere, la salut i el capacitisme. El 2023 s’han recollit a l’Informe dades respecte de la campanya “Hi tens dret. Compte de pagament bàsic” que posen de manifest com les entitats bancaries continuen vulnerant l’accés a comptes gratuïts a les persones especialment en situació irregular, impactant de manera directa en el desenvolupament dels drets econòmics de les persones més vulnerabilitzades.

Les persones que més situacions per racisme i xenofòbia van viure són les d’origen magrebí o àrab, seguides de les persones negres, i, en tercer lloc, les d’origen llatinoamericà. Les entitats i empreses són el principal agent discriminador, amb situacions provinents de les direccions de les empreses, la seguretat privada d’espais d’oci i discoteques, persones treballadores de clíniques privades o agents d’empreses immobiliàries.

En el cas de discriminació per motiu de salut, de les 217 incidències registrades, 151 van estar relacionades amb diagnòstics de salut mental i 42 tenien a veure amb la salut sexual i reproductiva. El principal agent discriminador en aquest àmbit va ser l’Administració pública.

De les 205 incidències per LGTBI-fòbia a la ciutat, 109 van ser per gaifòbia i 58 per transfòbia, i el principal agent discriminador van ser les persones particulars. És important destacar que les agressions físiques han estat el tipus de discriminació més recurrent en aquestes situacions..

Es van registrar un total de 125 incidències per discriminació per l’ús d’una llengua, que van estar vinculades en la seva totalitat a l’ús del català, i les entitats privades i empreses van ser els principals agent discriminador, sobretot treballadors i treballadores que van negar l’atenció a persones que volien mantenir-se parlant en català, personal d’oficines bancàries i de comerços o restaurants, bàsicament. La baixa representació de la resta de motius de discriminació radica en la baixa infradenúncia que encara es dona en aquest tipus de situacions.

 

El dret a la salut mental

Cada any l’informe aborda un tema rellevant amb més profunditat, que enguany gira al voltant de l’impacte de les discriminacions en la salut mental de les persones que les reben. L’informe indica que el dret a la salut mental depèn de la no-discriminació i la garantia de tots els altres drets humans, i analitza l’afectació de les discriminacions en la salut mental. En aquest sentit, la Taula d’Entitats amb Servei d’Atenció a Víctimes de Discriminació (SAVD) fa algunes de les següents consideracions:

• Les persones que acudeixen a les entitats per denunciar una situ­ació de discriminació pateixen malestar emocional significatiu, an­goixa, dificultat per dormir, símptomes compatibles amb l’ansietat i afectacions psicològiques en diferents graus segons el perfil de la persona, la gravetat del cas i l’acumulació de situacions prèvies.
• Tots els problemes estructurals, com el racisme, el patriarcat, la pobresa, les dificultats amb l’habitatge, etc., afecten la salut mental de les persones i poden arribar a derivar en un diagnòstic.
• Hi ha diferències culturals que sovint són interpretades pels professionals de forma patologitzant, com és el cas d’unes cer­tes creences arrelades culturalment, o fins i tot, formes d’expressi­vitat diferents.
• Les persones que es fan càrrec de les cures sovint ho fan en con­dicions precàries i de sobrecàrrega. En comptes d’anar a l’arrel de la problemàtica, la solució que se’ls sol donar —especialment a les dones, que representen la gran majoria del sector— passa per la sobremedicació i, en concret, per una alta prescripció d’ansiolítics.

 

La Taula SAVD també analitza les discriminacions que pateixen les persones en l’àmbit de la salut mental:

• La realitat és interseccional, però els serveis no hi estan adap­tats. Així, pot ser que estar en una situació administrativa irregular impedeixi rebre atenció en un servei especialitzat en salut mental, per exemple.
• La situació socioeconòmica també pot ser, sovint, una barrera per a una atenció adequada.
• Els prejudicis i estigmes són molt abundants en les persones que fan atenció ciutadana i, en alguns casos, el tracte és paternalista. És important que les persones que tenen un diagnòstic formin el personal professional, ja que són qui viuen aquesta realitat en pri­mera persona.
• Els infants amb mares o pares amb un diagnòstic en salut mental neixen també amb un diagnòstic: el de situació de risc per malal­tia dels seus progenitors. La condició, que busca protegir la infàn­cia, implica un judici i una sobrecàrrega constant a pares i mares. Se senten jutjats i avaluats constantment, fins i tot en situacions sense relació amb el seu diagnòstic.

 

Accions dutes a terme i reptes de futur

Les principals accions dutes a terme per l’Ajuntament de Barcelona i les entitats de la Taula SAVS són les següents:

• Des de l’OND i les entitats que participen del Protocol d’actuacions davant de situacions de racisme de Barcelona (Bayt al Thaqafa, FA­GIC, Fundación Secretariado Gitano i SOS Racisme Catalunya), s’ha fet una anàlisi i coordinació de diferents situacions de racisme a la ciutat. També s’han compartit diferents projectes i propostes de de­núncies conjuntes associades a l’àmbit educatiu i comunitari.
• L’OND va impulsar una atenció més humanística i menys clínica des del seu servei d’atenció psicosocial. També va potenciar la co­ordinació amb els Centres de Salut Mental d’Adults (CSMA).
• Des de l’OND, el Centre LGTBI i l’Observatori contra l’LGTBI-fòbia, en el marc del Protocol d’actuacions davant les agressions ltgbifòbiques a Barcelona, es van incrementar el registre, la denúncia i el seguiment de les situacions d’LGTBI-fòbia a la ciutat. També es van dur a terme col·laboracions formatives.
• L’Oficina per la No Discriminació va potenciar la coordinació transversal en diferents serveis municipals que treballen des de la perspectiva feminista i en l’atenció a dones.
• La Xarxa d’Atenció a les Persones Sense Llar i l’OND han avançat en l’elaboració d’un futur protocol d’actuació davant de situaci­ons de discriminació per aporofòbia.
• Pel que fa a les discriminacions per motius religiosos, s’ha iniciat una coordinació amb l’Oficina d’Afers Religiosos per combatre la infradenúncia.
• En el marc de les discriminacions per ideologia, s’ha dictat enguany una sentència condemnatòria que crea jurisprudència.

I es treballarà en els següents reptes de futur:

• Des de l’Oficina per la No Discriminació se seguirà treballant per potenciar la territorialització. Amb un enfocament interseccional i transversal i mitjançant el projecte “Antenes de l’OND”, l’objectiu és enfortir la prevenció de les discriminacions a través de serveis municipals i de la figura de les persones referents dels districtes.
• Combatre la infradenúncia continuarà sent un dels objectius cen­trals de la Taula SAVD. Es posarà un focus especial en aquells eixos de discriminació en què s’han normalitzat les vulneracions de drets o es manté la por o manca de confiança per denunciar.
• Seguint amb l’objectiu de combatre la infradenúncia, la Taula SAVD buscarà incloure noves entitats, concretament organitzacions que treballin en la prevenció de les discriminacions per motius de gènere, religió i d’ideologia. A
• A més, la Taula SAVD centrarà part de la seva acció a la millora de la identificació i l’anàlisi de dades qualitatives. Es duran a terme formacions especialitzades per avançar en aquest sentit.
• La Taula i l’Observatori en el seu conjunt continuaran incorporant la perspectiva interseccional en l’atenció, acompanyament i deri­vació de situacions de discriminació amb l’objectiu d’atendre les per­sones afectades segons les seves realitats i necessitats específiques.
• Per tal d’aproximar-se a tots aquests objectius, es mirarà d’aug­mentar les sinergies entre entitats. Així, si es dona el cas, es po­dran fer derivacions de situacions entre les mateixes entitats.

L’informe s’ha elaborat amb la informació i participació de l’Oficina per la No Discriminació i la Taula d’Entitats amb Servei d’Aten­ció a Víctimes de Discrimi­nació, formada per: ACATHI, ACCAPS, Àmbit Prevenció, Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans (ACDDH), Bayt al-Thaqafa, Cepaim, Consell de la Jo­ventut de Barcelona (CJB), Consell Assessor de la Gent Gran (CAGG), Creación Po­sitiva, Dincat, Exil, Federa­ció ECOM, Federació Salut Mental Catalunya (FSMC), Federació Veus, Fil a l’agulla, Fundación Secretariado Gitano (FSG), Gais Positius, Irídia, L’Associació de Drets Sexuals i Reproductius, L’Observatori contra l’LGTBI-fòbia (OCL), Plataforma per la Llengua, Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL), Sindicat de Llogateres, SOS Racisme Catalunya i Unió Romaní. A més, el Centre de Recursos en Drets Humans ha participat en la sistematizació, anàlisi i edició de l’informe.

També hi han col·laborat diversos serveis municipals com l’Institut Municipal de Perso­nes amb Discapacitat (IMPD), l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS), la Direcció de Serveis de Feminismes i LGTBI, el Departament d’Intercultura­litat, la Direcció de Serveis de Salut, la Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps, així com l’Institut Metròpoli.

 

Trobareu l’informe, aquí:
https://ajuntament.barcelona.cat/dretsidiversitat/sites/default/files/InformeDiscriminacions_Barcelona2023.pdf

 

I un resum executiu, aquí:
https://ajuntament.barcelona.cat/dretsidiversitat/sites/default/files/CAT_ResumExecutiu2023.pdf

Paraules clau
discriminació/