Barcelona encara la reforma de la Boqueria per mantenir-ne l’essència de mercat alimentari i el caràcter singular : Servei de Premsa

Barcelona encara la reforma de la Boqueria per mantenir-ne l’essència de mercat alimentari i el caràcter singular

01/10/2024



Temps estimat de lectura: 5 minuts

 

L’Ajuntament de Barcelona encara la reforma del Mercat de la Boqueria amb l’objectiu de garantir que manté la funció de mercat municipal i que, al mateix temps, preserva la seva singularitat i una oferta comercial que n’assegura la viabilitat. Amb aquest triple repte i el benentès de l’Associació de Comerciants de la Boqueria, comença ara una transformació tan física, amb l’objectiu d’esponjar i actualitzar l’espai i de donar nous usos a la plaça de la Gardunya; com de model, per garantir l’oferta de fresc i de producte elaborat al conjunt del Mercat. La voluntat municipal és que la Boqueria preservi el seu caràcter de mercat enfocat al barceloní i que continuï sent un referent internacional amb trets identitaris propis.

“Volem garantir que el Mercat de la Boqueria manté la seva singularitat i que continua sent un mercat utilitzat pels veïns i les veïnes del voltant, que dona resposta a les necessitats de la ciutat”, ha exposat  en roda de premsa la regidora de Comerç, Restauració i Mercats, Raquel Gil, que ha defensat que  “la decisió de renaturalitzar el mercat i  continuar apostant pel fresc és possible i necessària”.

El tinent d’alcaldia i regidor de Ciutat Vella, Albert Batlle, al seu torn, ha defensat que “la Boqueria és el gran mercat del barri del Raval” i ha remarcat la importància que el Mercat “es converteixi en un espai central que ajudi a irradiar activitat al barri”:  “Volem que aquesta vocació de mercat de barri ajudi a una remodelació integral de l’entorn”.

Per fer tota aquesta transformació, que és un dels objectius estratègics del govern municipal per a aquest mandat, caldrà tramitar una modificació tant de  l’Ordenança Municipal de Mercats com del Reglament intern de funcionament del Mercat de la Boqueria, que ja s’està abordant amb els comerciants. A partir d’ara, s’engegarà, també, un procés de diàleg amb la globalitat dels comerciants del Mercat que haurà de quedar recollit en un acord de remodelació

La previsió és que les obres puguin començar durant el 2025 i que el gruix de la reforma estigui acabat el 2027. La inversió municipal prevista per a tota l’obra, que es fa en paral·lel a la gran transformació de la Rambla, és d’un mínim de 12 milions d’euros.

Pel que fa als canvis físics al Mercat, es preveu una configuració que guanyi més espai lliure, amb establiments que presentin més varietat d’oferta,  actualitzant i mantenint el nucli central dedicat al peix i amb un nou passadís central amb l’objectiu d’oxigenar l’actual edifici.

També es reformarà la façana de la Gardunya per millorar l’obertura del Mercat cap al barri del Raval. De fet, una de les prioritats de la transformació és treballar perquè la Boqueria s’obri cap a la plaça de la Gardunya i dotar aquest espai de nous usos.  La reforma també servirà per substituir la coberta de fibrociment de l’edifici.

 

Oferta diversa

Quant a la barreja comercial, la transformació busca trobar un equilibri entre el producte fresc i el producte elaborat. L’objectiu d’aquesta  mesura és renaturalitzar la Boqueria perquè mantingui el seu valor principal de mercat alimentari i millorar-ne la gestió com a punt d’interès turístic: garantir que els establiments mantenen l’oferta enfocada al barceloní i que, al mateix temps, poden vendre aliments ja preparats.

Tots els operadors que actualment treballen a la Boqueria tindran la possibilitat de mantenir-se en el nou mercat.

 

La singularitat de la Boqueria

El Mercat de la Boqueria és un referent internacional, un dels mercats més emblemàtics de Barcelona i el més antic: el primer esment a la seva existència data del segle XIII. Actualment, amb 178 establiments, és el mercat amb més establiments de tota la xarxa de mercats de la ciutat, en té tres vegades més que els mercats de Sant Antoni (54) o Santa Caterina (60).  La Boqueria també és el mercat municipal que rep més visitants: 23.273.738, el 2023, un 370% més que el Mercat de Sant Antoni i un 722% més que el de Santa Caterina.

En el darrers anys, davant l’evolució natural de les iniciatives individuals al mercat, l’Ajuntament ha obert un procés de treball amb l’Associació de Comerciants per abordar el futur del Mercat: entre finals de l’any 2015 i principis del 2016, es va fer una anàlisi de l’evolució de l’oferta comercial. En aquest escenari és quan es va plantejar la necessitat d’una regulació específica per a la Boqueria i un treball conjunt per plantejar com abordar el seu futur.

L’Ajuntament ja ha anat fent passes per millorar la convivència en aquest punt de la ciutat. Des del 2017, per exemple, la Boqueria restringeix l’entrada als grups organitzats de visitants de 15 persones o més els divendres i dissabtes entre els mesos d’abril i octubre, i compta amb agents cívics a l’interior del Mercat.

En aquesta línia d’acció, l’Ajuntament ha definit l’espai que conformen el Mercat de la Boqueria i l’adjacent plaça de La Gardunya com un dels 16 Espais de Gran Afluència (EGA) identificats a la ciutat. La idea d’aquesta inclusió és posar en pràctica mesures concretes que ajudin a minimitzar les externalitats negatives que l’activitat turística pot generar en determinats moments, com la incorporació d’agents cívics i la promoció del comerç de proximitat per modificar els usos actuals de la plaça.

En el marc d’aquest pla, està previst destinar 1,8 milions d’euros a la millora dels Jardins del Doctor Fleming i intervencions puntuals a la plaça de la Gardunya; la contractació de quatre nous agents cívics al Mercat i els seus entorns; la reforma i consolidació del porxo dels jardins de Rubió i Lluch i la façana del recinte del carrer de l’Hospital i un pla específic per canviar les dinàmiques de convivència i seguretat a la plaça de la Gardunya. En aquesta línia, la reforma del Mercat també buscarà que hi hagi nous usos a la plaça per contribuir al canvi de dinàmica.

 

La xarxa de mercats de Barcelona

Barcelona és una de les poques ciutats del món amb una xarxa de mercats que dona servei a quasi tots els barris. En total, la ciutat disposa de 39 mercats alimentaris, que proveeixen la ciutadania de productes frescos, de qualitat i de proximitat i ofereixen serveis complementaris d’acord amb les necessitats comercials del segle XXI, com són la compra en línia o el repartiment a domicili.

L’oferta dels mercats de Barcelona esdevé més completa gràcies als quatre mercats no alimentaris que integren l’àmplia xarxa de mercats, on la ciutadania pot trobar des de roba o antiguitats fins a joguines i llibres i que conserven l’esperit singular de la venda a l’aire lliure que els caracteritza. Els mercats de Barcelona són un agent clau en el desenvolupament econòmic dels districtes, i abasteixen de producte fresc i de qualitat la ciutadania de cada barri. L’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB) impulsa un model de gestió innovador als mercats a través de la renovació i el manteniment d’infraestructures i la modernització de serveis per millorar la competitivitat.





Paraules clau
la boqueria/ mercats/