Servei de Premsa
21/12/2024
Barcelona homenatja la figura del pedagog i revolucionari Francesc Ferrer i Guàrdia
14/10/2024
Temps estimat de lectura: 2 minuts
Aquest migdia, al monument erigit en memòria de Francesc Ferrer i Guàrdia, al parc de Montjuïc, ha tingut lloc l’ofrena floral que cada any recorda la figura d’aquest del pedagog i pensador. Fa 115 anys va ser afusellat al Castell de Montjuïc el 13 d’octubre, condemnat, en un judici sense proves, per suposadament haver instigat la revolta coneguda com a Setmana Tràgica.
Avui, amb l’organització de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, s’han reunit a l’avinguda de l’Estadi societat civil i representats polítics per commemorar la figura del fundador de l’Escola Moderna, la voluntat de qual va ser sempre la d’assolir una societat més justa i igualitària a través d’un model educatiu revolucionari. L’obra de Ferrer i Guàrdia es fonamenta en la cerca del benestar general, la igualtat, la justícia social, el convenciment sobre la força transformadora de l’educació i la voluntat de posar-se al servei del bé comú.
Ferrer i Guàrdia, va ser un activista i revolucionari que va dedicar la seva vida a l’educació i a l’ensenyament com a mètode emancipador i de justícia social, creia fermament en el potencial benefactor de l’educació, en la instrucció com a base sobre la qual aixecar un futur millor.
En les seves paraules, Raquel Gil, regidora de Feminismes, Igualtat i Memòria Democràtica ha destacat que la lluita del pedagog continua vigent per què “l’accés a l’educació no elimina el desequilibri social, però el redueix.” L’educació dota les persones d’eines i recursos sòlids que “els han de servir per desenvolupar el seu projecte vital amb suficients garanties. L’autoavaluació, el mètode, l’adquisició de coneixements, el compartir espais i saber conviure amb el diferent, totes aquestes són facultats que ens han de permetre progressar individualment i com a societat.” Ha reblat, la regidora.
A l’acte també hi ha assistit Josefa Beltran, secretària de Polítiques Educatives del Departament d’Educació i Formació Professional; Joan-Francesc Pont i Hungria Panadero, president i directora de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, i Jordi Garcia Farrero, professor i escriptor que n’ha glossat la figura.
Una escola revolucionària
A l’Escola Moderna l’educació s’estenia, a banda dels infants, a les seves famílies. El coneixement i la formació es propagaven a través de conferències i xerrades diverses, expandint el coneixement més enllà de les parets de l’escola i portant-lo fins als carrers i les cases dels seus coetanis.
L’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia va funcionar com a al·licient per a la creació d’ateneus i cercles obrers, per a l’organització de grups de persones convençudes, que treballaven conjuntament per la plasmació dels seus ideals d’igualtat i justícia social. Qüestions com la coeducació de nens i nenes, la higiene “personal i social” o la llibertat entesa com a possibilitat d’escollir conscientment, són alguns dels punts clau sobre els quals Ferrer i Guàrdia i els seus companys van voler edificar la seva nova escola.
Paraules clauFerrer i Guàrdia/